Xavier Carbonell a Lalibela

• mamoya2
• enllaç permanent
• Viatges
• divendres, 5 de febrer de 2010 | 23:55h

Lalibela és un buit ple de fosca que deixa en la mirada la forma del temps /
Carregat de miratges Olivier mou l'excavadora més enllà de la fosca /
Mou l'hèlice de les màquines més enllà de la fosca /
Les màquines plenes de números que trepitgen els senyals de la fosca /
Xavier vol sebre les maneres de rompre les roques del temps /
Mentrestant Olivier cerca en el futur les roses amagades en la roca /
I llegeix les instruccions de Xavier, que s'amaga entre la multitud /
Talment el darrer habitant d'Etiòpia que sap d'on surten les clarors de Lalibela /
La claror que llenega sobre la vall d'Awaix /
La claror que besa els carrers d'Addis-Ababa /
La claror que no pot alenar sense la fosca de totes les respiracions /
I surten de tots els indrets de la terra vestits de sentinelles els grans capitans de les muntanyes carregats de suor mineral i d'efígies de déus agonitzants /
Sigma de les figuracions i de la lluita /
Sigma d'Andrés amb el gran bufador de les hores /
Sigma de Josetxo amb totes les eines que cerquen la claror dins de la fosca, la claror dins de la fosca, la claror dins de la fosca /
Sigma de José Miguel que carrega les formes obscures de l'adversitat com si fossin camins de coneixement /
Sigma de Rodrigo que crida des dels cims fins a les fronteres de la Revolució Industrial /
I aleshores Lalibela és el Port d'Àfrica on els estibadors omplen de roques immenses els vaixells de la Història /
Totes les formes que viatgen més enllà de la ciència i del desig i de la bellesa i de totes les tecnologies /
Vaixells carregats de roques i de llibertat tancada en gàbies que hauran d'explotar com estrelles desconegudes /
Els grans saxòfons del metall invisible que interpreten la llibertat dels estibadors i dels captaires /
I des de les altes roques de la serenitat i del valor sentim les sirenes de metall i de corda /
La melancolia del violoncel vacil·lant /
Les sirenes dels saxòfons que foraden l'espai i cerquen les esperances sorgides de la necessitat /
Les esperances del lliri de pedra trobat en les grans excavacions del pensament /
Lalibela del color de la fosca buida /
Un viatge cap al segle XXI en un gran vaixell on cada xemeneia és un saxòfon /
Un viatge fins al moll d'una ciutat immensa que encara hem d'edificar /
El viatge de recerca d'una ruta entre metalls i roques i diccionaris i fibra òptica /
Com si haguéssim de descarregar tota la Història en el moll d'una immensa ciutat /
La música que encara no coneix ningú /
La mà d'Olivier dolçament acaricia una rosa /
Una rosa de Lalibela/
Una rosa de Lalibela /
Una rosa del món /
Una rosa incandescent de coratge i de ràbia /
Una rosa //////////////

Lalibela, de Xavier Carbonell
Quartet Sigma Project
Director: Olivier Cuendet
Orquestra Simfònica de Balears
Concert 7 

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

Viatjar a altres cultures

• mamoya2
• enllaç permanent
• Ciutat
• divendres, 5 de febrer de 2010 | 07:29h

En J em conta les seves experiències al Marroc, la seva il·lusió de conèixer altres llocs, la convicció que anar de viatge és tornar una mica canviat, per haver absorbit alguna idea nova, la suggestió d’una conversa en un lloc únic, tantes de coses que podem aprendre amb la seguretat que aprendre és la única manera de viure sense que mos ofegui en cap moment la rutina de la peresa o dels costums. Parlam asseguts a una taula darrera de la finestra d’un forn que és també una petita taverna, un lloc des d’on podem viatjar modestament a través del temps i mirar cap a una Ciutat possible sense les intromissions de les modes que rompen el teixit urbà per acomodar-lo a la modernitat contemporània. Només podem trobar allò que cercam, i les intromissions de l’atzar no són més que causes desconegudes. Quan torn a casa, m’adon que hi ha carrers que permeten la curiosa perspectiva d’una mirada que pot arribar a descobrir allò que no coneixíem. Viatjar a altres cultures és aprendre a ser més tolerants, i després, de tornada, aferrats a la seguretat de l’arrambador de les coses familiars, caminam per Ciutat amb la necessitat d’haver de cercar en el que tenim devora per poder entreveure alguna resposta. O per fer noves preguntes, i omplir-les de dubtes.

Foto: arrambador de l’escala del carrer de la Missió a la Costa de Sa Pols, Ciutat

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article