
Nota: Article publicat al Monogràfic d'Illacrua, dins el Setmanari La Directa
Al llarg de la darrera dècada, l’educació ha passat a tenir un protagonisme polític i mediàtic al qual no estava acostumada. Les proves PISA, els informes elaborats per fundacions pantalla de lobbies econòmics sobre el presumpte estat catastròfic de l’educació, les crítiques ferotges dutes a terme des dels mitjans de comunicació, les acusacions difamatòries a docents, famílies i alumnat per la seva presumpta manca de responsabilitat, esforç o professionalitat, han suposat un qüestionament integral del que representa l’escola, no únicament pel que fa a la metodologia o als continguts, sinó de la seva mateixa essència.
Aquesta estratègia de descrèdit, orquestrada des d’instàncies del poder polític, econòmic i comunicatiu ha estat un mitjà per forçar canvis legals a nivell local (la Llei d’Educació de Catalunya) que s’emmarquen en un seguit de transformacions globals (les proves PISA o el Pla Bolonya) amb un idèntic rerefons: un canvi en el plantejament, l’estructura i les finalitats de l’educació, en una societat que es mou en la lògica d’un nou capitalisme.

Aquest divendres, acte inici de campanya al Ripollès. Teresa Jordà i Oriol Junqueras