Era al llit, dormida, endormiscada, no ho sabrem, és rellevant?. Els fills, joves adolescents, eren a casa, dormien. La porta tancada amb clau, la balda passada, com cada dia i cada nit des de feia molt de temps. Des que el va denunciar per amenaces, des que trobà forces per a demanar el divorci, "et divorciaràs?, abans et mato!"... Els fills dormien. Ell tenia claus de la porta, l'obrí en silenci, com un lladre amb la tarja de plàstic va fer saltar la balda i entrà al dormitori. Potser dormia o es despertà de sobte per la bafarada de l'alè temut... Això importa, senyor jutge?...