Cercador per data
Presentació de SC al CPNL (2004)
En aquest cas es tracta de la presentació de Softcatalà que vaig fer en el context d'un curs a tècnics del Consorci Per a la Normalització Lingüística (CPNL) que ens demanaren.
La idea va ser posar-los una mica en context el programari lliure, i després que fossin capaços d'instal·lar l'OpenOffice.org i el Mozilla (actualment faríem servir el Firefox), amb les eines de correcció.
De fet, recordo que el curs el vam fer en un edifici del carrer Pelai de Barcelona. L'aula d'informàtica que vam fer servir estava plena de Windows XP en espanyol (disponible en català des de feia anys fins i tot el 2004), així que el primer que vam fer va ser posar el paquet de català al Windows. Increïble però cert.
Més increïble fou, però, quan un tècnic ens va explicar què feien a la Generalitat amb el flamant nou sistema (d'aleshores) web en què s'havien gastat desenes de milions d'euros. Resulta que els ciutadans podíem emplenar un formulari web per fer els tràmits. Els funcionaris aleshores els imprimien per passar-los al sistema informàtic antic copiant-los manualment un altre cop. Es veu que ningú havia pensat en comunicar els dos sistemes informàtics, i ambdós s'havien de fer servir obligatòriament. Tot un equip de funcionaris imprimint formularis i tornant-los a picar amb el teclat. De país del TBO!
Xavier Carbonell a Lalibela
Lalibela és un buit ple de fosca que deixa en la mirada la forma del temps /
Carregat de miratges Olivier mou l'excavadora més enllà de la fosca /
Mou l'hèlice de les màquines més enllà de la fosca /
Les màquines plenes de números que trepitgen els senyals de la fosca /
Xavier vol sebre les maneres de rompre les roques del temps /
Mentrestant Olivier cerca en el futur les roses amagades en la roca /
I llegeix les instruccions de Xavier, que s'amaga entre la multitud /
Talment el darrer habitant d'Etiòpia que sap d'on surten les clarors de Lalibela /
La claror que llenega sobre la vall d'Awaix /
La claror que besa els carrers d'Addis-Ababa /
La claror que no pot alenar sense la fosca de totes les respiracions /
I surten de tots els indrets de la terra vestits de sentinelles els grans capitans de les muntanyes carregats de suor mineral i d'efígies de déus agonitzants /
Sigma de les figuracions i de la lluita /
Sigma d'Andrés amb el gran bufador de les hores /
Sigma de Josetxo amb totes les eines que cerquen la claror dins de la fosca, la claror dins de la fosca, la claror dins de la fosca /
Sigma de José Miguel que carrega les formes obscures de l'adversitat com si fossin camins de coneixement /
Sigma de Rodrigo que crida des dels cims fins a les fronteres de la Revolució Industrial /
I aleshores Lalibela és el Port d'Àfrica on els estibadors omplen de roques immenses els vaixells de la Història /
Totes les formes que viatgen més enllà de la ciència i del desig i de la bellesa i de totes les tecnologies /
Vaixells carregats de roques i de llibertat tancada en gàbies que hauran d'explotar com estrelles desconegudes /
Els grans saxòfons del metall invisible que interpreten la llibertat dels estibadors i dels captaires /
I des de les altes roques de la serenitat i del valor sentim les sirenes de metall i de corda /
La melancolia del violoncel vacil·lant /
Les sirenes dels saxòfons que foraden l'espai i cerquen les esperances sorgides de la necessitat /
Les esperances del lliri de pedra trobat en les grans excavacions del pensament /
Lalibela del color de la fosca buida /
Un viatge cap al segle XXI en un gran vaixell on cada xemeneia és un saxòfon /
Un viatge fins al moll d'una ciutat immensa que encara hem d'edificar /
El viatge de recerca d'una ruta entre metalls i roques i diccionaris i fibra òptica /
Com si haguéssim de descarregar tota la Història en el moll d'una immensa ciutat /
La música que encara no coneix ningú /
La mà d'Olivier dolçament acaricia una rosa /
Una rosa de Lalibela/
Una rosa de Lalibela /
Una rosa del món /
Una rosa incandescent de coratge i de ràbia /
Una rosa //////////////
Lalibela, de Xavier Carbonell
Quartet Sigma Project
Director: Olivier Cuendet
Orquestra Simfònica de Balears
Concert 7
- Comentaris: 1
Rellegint Joan Puig i Ferreter: "El pelegrà apassionat"
L'any 1982, en una promoció amb motiu del centenari del seu naixement, vaig comprar a la llibreria VYP de Tarragona (un establiment ja desaparegut) la sèrie completa dels dotze volums (la majoria provenien de l'edició original feta a Perpinyà als anys cinquanta per Edicions Proa) de l'obra de Joan Puig i Ferreter (La Selva del Camp, 5 de febrer del 1882 - París, 2 de febrer del 1956), "El pelegrí apassionat".
- Comentaris: 5
La desaparició del català : Vagin passant, però...
Llegeixo per agències aquesta lamentable notícia:
La llengua bo, un dels deu idiomes del grup tribal gran andamanès, de l'Índia, ha quedat extingida amb la mort de la seva última parlant, ha informat avui en un comunicat l'organització Survival International.
Boa Sr, de 85 anys, va morir la setmana passada, i al fer-ho va posar fi al llarg viatge de la seva tribu, l'existència de la qual es va iniciar fa uns 65.000 anys a les illes d'Andaman, al sud-est de l'Índia.
"Descendents d'una de les cultures més antigues de la Terra", els bo pertanyen a un grup tribal que ara, amb la mort de Boa Sr, té només 52 membres, enfront dels 5.000 que poblaven les illes quan van arribar els colonitzadors britànics, el 1858.
Els catalans estem lluny d'una situació com aquesta, però també ho estava la llengua bo fa uns segles. Tot canvia molt ràpid, i no es pot obviar que fa només setanta o vuitanta anys a la Catalunya del Nord el català era la llengua d'ús social.
FESTIVAL DE NEU VERGE. TAVASCAN. 30.01.2010
Per Martí Montserrat
Més de 50 números, tretze anys de treball
La revista Caràcters, editada per Publicacions de la Universitat de València i dirigida per Juli Capilla, acaba d’arribar al número 50 de la segona època, després de tretze anys de treball sense interrupció. I per a l'ocasió, en aquest número, no només han ampliat el nombre de pàgines i han introduït el color, sinó que la portada i les il·lustracions són de l'artista Manuel Boix, i les pàgines centrals estan dedicades a l'escriptor més internacional que tenim actualment, Quim Monzó. [+]
Els documents de l'Assemblea de Barcelona Decideix
Al bloc de Sant Andreu Decideix hem penjat els documents de l'Assemblea de Barcelona Decideix del 23 de gener:
Assemblea de Barcelona Decideix
Mentrestant a Sant Andreu estem fent feina des de l'endemà de l'assemblea de Barcelona. Demà penjarem totes les explicacions. No hem pogut fer-ho abans perquè hem estat organitzant la infrastructura mínima.
Assemblea del 23 de gener
La impressió que em vaig endur és que la cosa ha estat muntada per ERC, i de forma improvisatzada. Primer perquè a coneguts meus li ho van comentar militants d'ERC uns dies abans (demanant-los discreció, en el sentit de silenci). Segon, perquè l'Oriol Amorós, el David Minoves i el meu admirat Portabella van defensar la manera de procedir, una manera absolutament opaca i duta per unes pocs pendents d'identificar que s'ho han manegat tot. Tercer, perquè al final de tot a un de la CUP se li va escapar que els sense identificar havien fet un pacte de silenci absolut, i demanava el mateix de cara al futur. Jo li vaig dir que expliqués el que vulgués, que no calia que ningú li en donés directrius, pensant que òbviament jo anava a explicar el que vulgués en exercici de la meva llibertat individual. La seva resposta: Així no es fan les coses. Semblava que no entenia allò de la llibertat en l'era d'Internet. En tot cas, des de la mesa de l'assemblea li van indicar el mateix que li havia dit jo.
A l'Assemblea va haver-hi moments de paroxisme. Ens van donar el manifest, d'una cara d'extensió, i automàticament van obrir un torn d'esmenes. Però algú pot pensar seriosament que es pot analitzar un text en 5 minuts?
O altres detalls com fer una presentació en Word 2007 i cap format més. Clar, l'ordinador tenia Word 2003 i no es podia obrir. Jo mateix vaig agafar el portàtil i li vaig convertir a Word 2003 i PDF, que si no s'hagués vist. Per cert, jo i la D. miràvem atònits la presentació. En paraules de la D. una antipresentació: una parrafada immensa a cada diapositiva. Les presentacions públiques s'han d'assajar si es vol fer mínimament bé.
Tot plegat es va donar dat i beneït, i només s'havia de votar si s'acceptava o no. Òbviament, i en nom d'EstatPropi.Cat, vaig votar que no. De fet, ja havíem parlat prèviament entre nosaltres el malestar que ens provocava la manera de procedir que s'havia dut a terme tot plegat (sabíem que durant vacances de nadal s'estaven fent reunions en secret que no es comunicaven).
Bé, la qüestió és que s'ha de mirar endanvant si volem reeixir. Haurem d'intentar millorar molt la cosa a nivell ciutat, sobretot en la banda d'Internet. I després treballar a nivell de districte amb total llibertat.
Per cert, les associacions que vagin més enllà d'un barri segons Barcelona Decideix només poden ser al districte on tenen la seu. Així, grans associacions només poden ser a un districte, mentre que, curiosament, els partits polítics són a tots els districtes (per allò de les agrupacions locals). Això no és just, i està fet per garantir el control dels partits polítics de tot el procés enfront de les associacions de la societat civil. No sobra gent per treballar. O les associacions poden col·laborar a tots els districtes on volen col·laborar, o que els partits polítics només vagin on tenen la seu central.
Avui a les 10 nit al Canal VEO 7 entrevistaran Santiago Espot ... BIC 1727
"L'enmascarat de la llengua"
El Sorro Catalàn ! ...
L'Esperit de Macià i del General Moragues torna !
L'Esperit de Macià rebolta, sulfura i encabrona als espanyols!
Santiago espot serà entrevistat d'aquí a ben poc al Canal de TV del Mundo "VEO 7"
Si algú pot grabeu-ho.
Cardiff Bay
Us presento:
Quaderns de la badia (2008)
To the tailor of intensities
El 2008 un hivern a Gal·les ple de sentiments al més pur estil Dylan Thomas va fer volar uns quants poemes enfront de la badia.
La brisa d’hivern traspassa
fins al forat que duc a dins
mentre m’endins al cor de la badia.
Intentam omplir la vida de flors
grogues, blanques, de tots els colors
però tot és en va.
Un dia assolellat pot de cop
omplir-se de núvols de neu
i nevar
i després ploure
i tornar a començar.
Construírem el que semblaven
sòlids edificis mirant el mar
però la badia enganya
primer ressaca
després onatge.
“Res és segur en aquesta vida”
escric en negre
en aquest quadern pobre i trist
ple de pàgines en blanc
buit de tu
buit de tot
fred i humit
com el cor de la badia.
- Comentaris: 2
A cop calent: "The Hurt Locker" (Kathryn Bigelow, 2008)
The Hurt Locker (The Hurt Locker / En tierra hostil / Démineurs), de Kathryn Bigelow
Kathryn Bigelow estructura The Hurt Locker com un diari de l'activitat d'uns artificiers nord-americans destinats a l'Iraq i de manera que cadascuna d'aquestes jornades militars sigui com una petita pel·lícula de suspens. L'acumulació d'aquests episodis bèl·lics conforma un film més de gènere que no pas el que aparenta, trenat amb un discurs sobre l'addicció abismal a la guerra. Discurs explícit, lineal, més explicatiu que reflexiu.
Tota la pel·lícula, d'un cap a l'altre, està condicionada per la persepctiva nord-americana de la situació a l'Iraq (segurament perquè no podia ser altrament, atès que tot és vist pels ulls d'uns soldats nord-americans), arribant a fer sentir a l'espectador la sensació que qualsevol iraquià pot ser un terrorista. No, no és The Hurt Locker una obra com Redacted, de Brian De Palma, ni A la Vall d'Elah, de Paul Haggis, per esmentar dos films que, entre altres qüestions, presentaven una mirada crítica sobre l'estada de l'exèrcit dels EUA en aquell país de l'Orient Mitjà, entrant igualment a fons en les contradiccions d'aquella experiència personal en els soldats. The Hurt Locker -feta a la mateixa època que aquells dos títols, malgrat que no s'hagi estrenat fins ara- s'interessa essencialment només en la manera amb què viuen l'experiència els tres protagonistes i sobretot en l'enganxada adrenalítica, talment una drogoaddicció, del personatge que interpreta de manera eficient Jeremy Renner; però no és neutra respecte al conflicte, perquè adopta la perspectiva que adopta. Certament, Bigelow, també pels ulls del personatge de Renner, mostra puntualment una actitud de comprensió i fins un punt de solidaritat humana (el nen que podria haver estat reclutat com a xicot-bomba, la presumpta mare indignada, l'home a qui es malda per salvar...), però en un context de malfiar de tothom...
FOTO The Hurt Locker, de Kathryn Bigelow
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
P E L P A I S A T G E. R o g e r C r e m a d e s
Roger Cremades Rodeja
<b><span style="color: #ff0000;">Xina, arribar i moldre??</span></b>
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- BerguedÃ
- Capcir
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- L'Alt Palà ncia
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
