Cercador per data
"ABRIL” de Nanni Moretti
Ja tenia diverses pel.lícules fetes abans, però l’italià Nanni Moretti no es va donar a conèixer al nostre país fins a “Estimat dietari”, un peculiar diari personal de la seva manera de veure la vida, irregular però interessant. El seu afany de protagonisme no aconseguia que fos rodó, i menys encara les seves frases sentencioses sovint. Barrejant realitat i ficció, el seu personatge protagonista d’”Abril” és un director de cinema, com ell mateix, i dubta entre fer un documental sobre la Itàlia actual, ajuntant en Silvio Berlusconi, en aquells dies era la primera vegada que arribava al poder, i a la Padània, que la Lliga Nord volia independitzar. Però també tenia pendent fer una pel.lícula musical “sobre un pastisser trotskista”. Aquí veurem passar d’actors i amics d’en Moretti (per exemple, l’actor Silvio Orlando, amic personal i al que vam veure després amb ell a la magnífica “L’habitació del fill”, Palma d’Or a Canes), com el cineasta està preocupat per la seva imminent paternitat (durant el rodatge havia de néixer el seu primer fill) i d’altres detalls, que barreja amb el seu estil, sempre quotidià, intel.lectual i personal alhora. No assolia encara el mestratge que sí va aconseguir a “L’habitació del fill” i en l’última, “Habemus Papam”.
ABRIL: * * *
http://www.imdb.com/title/tt0118635/
http://www.youtube.com/watch?v=BrtdZKYVNhA
http://www.youtube.com/watch?v=E-GkBzNDfKM
http://www.youtube.com/watch?v=WwYcGpVO_Sw
http://www.youtube.com/watch?v=28u4b2LO12o
“T’ESTIMO, PERÒ JO NO” de Serge Gainsbourg
A més de cantant, en Serge Gainsbourg va fer de tot: pintor, fotògraf, escriptor, actor, i de vegades també director de cinema. El títol original d’aquesta pel.lícula que comento va ser com la cançó que va enregistrar dues vegades, una amb la Brigitte Bardot i després, la més coneguda, amb la Jane Birkin, “Je t’aime, moi non plus”. En Gainsbourg, ja ficat en la seva etapa més “gamberra”, on havia de provocar amb qualsevol cosa que toqués, al cinema no podia ser menys. En una època en què el cinema europeu, sobretot el francès, tractava temes “atrevits” fins ultrapassar el límit o era incorregiblement pessimista, doncs aquí veiem aquest exemple, passat pel tamís, personal i intransferible, de Gainsbourg. La Jane Birkin és una dona anomenada Johnny, que treballa com a cambrera a un bar de carretera per a camioners, esperant conèixer l’home de la seva vida. S’enamora d’un camioner atractiu i “cachas”, en Krassky (Joe Dallessandro, actor conegut aleshores per pel.lícules semi-eròtiques amb pretensions, com a “Trash” i “Flesh”), però el cap d’ella li adverteix que ell podria ser homosexual. Comença aquí una història d’amor “fou”, molt a la francesa, però en Gainsbourg la vol fer tan original i tan eròtica com moltes de les seves cançons (i la que donava títol a la pel.lícula), amanint tot amb un toc pessimista i fatalista sense concessions, però que li fa a tot un aspecte desagradable que et desconnecta i et repel.leix, amb molts excessos i detalls escatològics. Per això, les escenes eròtiques entre la Birkin i en Dallesandro resulten fredes i pobres. En un paper secundari, en Gerard Depardieu, quan començava al cinema. Un exemple d’argument interessant fet malbé per l’egocentrisme del seu ocasional director, un geni en la música, però que poca empremta va deixar al cinema, tant com actor que com a director.
T’ESTIMO, PERÒ JO NO: * *
http://www.imdb.com/title/tt0073196/
http://www.youtube.com/watch?v=zvFLv8TzJ_o
http://www.youtube.com/watch?v=lwL-Ubx-0fM
El sud que crema
Sóc una maleducada musical, ho sé, he escoltat més paxanga i música comercial i en espanyol, que altra cosa. I damunt allò que s’anomena cançó d’autor, mai ha estat entre les meues preferències, així que no he fet mai militància política d’eixe aspecte cultural i d’oci. Si escolte un disc és per que m’agrada, si vaig a una actuació igual, si recomane aquest o altra és per què m’arriba …
Així que quan vaig començar a veure a Feliu Ventura que anava escrivint sobre el seu nou disc, no li vaig fer cas. L’havia sentit alguna vegada, inclús fa anys a les primeres maquetes, per coses de la feina inclús vaig tindre l’oportunitat de coneixer-lo personalment i em va encantar com és, però escoltar-lo el que es diu escoltar-lo, res de res. Per això quan el passat 11 de setembre em vaig comprar el disc que anava amb l’Ara, va ser més per impuls (el marqueting funciona) que per voler-lo, per no saber ni sabia que el meu idolatrat Borja Penalba participava.
Però ja que el tenia, l’havia d’escoltar. I per a mi el millor lloc per escoltar música és el cotxe, i mare de DéuSenyor i tots els sants del cel: això és glòria beneïta.
No sé dir-vos quina cançó m’agrada més, si la del tratge de l’emperador que pense fer que s’aprenguen els meus nebots, si la dolcíssima número huit (per què sempre les millors cançons ocupen eixe lloc al disc?) sense gènere, plena de frases plenes, la màgica Lluna de safra o l’enèrgica Torn de paraules, d’on trac la mitat de la frase que titola aquesta entradeta i que sencera diu:
No coneixeu el sud que crema per guiar el nord …
Totes, totes elles son redones, amb una concisió en la música i en les lletres, que per a mi voldria.
- Comentaris: 2
Un negoci molt rendible: la vigilància de la ciutadania
El portal WikiLeaks, fundat per Julian Assange, va anunciar dijous passat dia 1 de desembre el llançament d'un nou projecte dedicat a companyies que venen tecnologies que permeten als serveis de seguretat estatals vigilar els seus ciutadans.
"Avui pengem més de 287 documents que revelen l'escala real de la indústria internacional de vigilància de les masses populars, una indústria que ven tecnologies als règims, tant democràtics com dictatorials, per controlar la població de països sencers"
va declarar Assange en una conferència a Londres, en què també van participar investigadors i experts informàtics de diversos països.
“Qualsevol que tingui un iPhone, una BlackBerry o un correu de Gmail està venut”. Julian Assange, fundador WikiLeaks
Durada vídeo: 45 segons
Orgasmes i alcohol
ORGASMES I ALCOHOL
Enderrock nº146 - Desembre 2007
Entre ella i jo feia temps que hi havia quelcom més que feina. Treballem junts des de ja fa uns quants anys i ella, no ens enganyem, porta de cul a tota l’empresa, i jo, no n’era pas l’excepció. Però de l’estiu ençà, no sé perquè, la confiança havia augmentat.
Entre ella i jo a part de feina també hi havia alcohol. Sempre que quedem amb la resta de companys per ja sigui anar fer birres o sortir de nit, acabem igual, és a dir, fatal. Així que els vincles augmentaven més enllà de la feina i l’amistat creixia, sempre, això sí, amb l’alcohol entre mig dels dos.
La Judith em tornava boig. Cada dia buscava més excuses per anar a fer una visita al seu departament, i cada cop buscava més excuses i quòrum entre els companys per quedar per anar a fer el got en acabat el curro. I sempre i només sempre l’alcohol entre mig dels dos. I com més bec, més calent em poso, i entre cervesa i cervesa buscava complicitat en la seva mirada, en el seu somriure, i la notava, i sé que ella també em buscava, si més no només seguint-me el joc, cada cop més carinyosa, cada cop més beguda, cada cop més calenta. Però res, sempre res. Entre els dos mai hi havia orgasmes, només alcohol. [n'hi ha més]
Anem a poc a poc perquè anem lluny
Silvio Rodríguez: “Vamos a andar” (Rabo de Nube, 1980)
Vamos a andar,
en verso y vida tintos,
levantando el recinto
del pan y la verdad.
Vamos a andar,
matando al egoísmo,
para que por lo mismo,
reviva la amistad.
Vamos a andar,
hundiendo al poderoso,
alzando al perezoso,
sumando a los demás.
Vamos a andar,
con todas las banderas
trenzadas, de manera
que no haya soledad.
Que no haya soledad,
que no haya soledad,
que no haya soledad.
Vamos a andar
para llegar a la vida.
- Comentaris: 1
LA CELAC: AMÈRICA LLATINA, UN NOU BLOC DE PODER?
Quan a Europa i als EUA la crisi tensa les relacions socials i l'extorsió dels mercats empobreix unes societats governades per la matriu neoliberal, una nova Amèrica Llatina post-liberal sorgeix de les cendres en què molts països havien esdevingut després de patir els ajustos del FMI, les receptes neoliberals que ara s'apliquen sense distinció a Europa. Semblaven receptes a aplicar al pati de darrere dels EUA o a països pobres, però ara veiem que el capitalisme mundial té les mateixes pulsions arreu, tal com ja havien definit amb encert Marx i Éngels al Manifest Comunista (1848), llibre que actualment és best seller a Alemanya i motiu d'estudi per a molts economistes.
La CELAC pot catapultar les experiències de socialització de la riquesa i disminució de la pobresa que s'estan duent a terme en països com Equador o Veneçuela (les xifres demostren això). Per contra, a Europa i als EUA la riquesa pública es privatitza per lliurar-la al sistema financer i la majoria dels seus habitants es lleven cada dia amb menys riquesa col·lectiva: sanitat, educació, serveis públics... i l'índex d'aturats és alarmant.
Mentre que a Amèrica Llatina la política ha recobrat el sentit: governar per al benestar, a Europa la política genera malestar. Alguna cosa està canviant de lloc, doncs, al món. Un nou bloc de poder sorgeix a Llatinoamèrica, aquesta vegada no mediatitzat pels EUA, sinó autònom. Amb l'objectiu de posar els recursos naturals al servei de benestar públic, de controlar els recursos bàsics: energia, aigua..., d'invertir en educació, sanitat, infraestructures bàsiques, habitatge... i de crear una nova arquitectura financera, neixen unes noves polítiques com a reacció a les dècades passades en què la majoria de la població llatinoamericana no rebia cap benefici directe de la política.
Esperem que la multipolaritat del món el faci menys desigual i que les forces que hi influeixen posin les persones com a centre de les polítiques. I la natura!, no ho oblidem. A Llatinoamèrica es parla de Pachamama. Respectar-la és incompatible amb un model liberal, capitalista.
Endevinalla tradicional
no estic amb Déu ni al cel,
no em cerquis tampoc a la terra
i molt menys dins l'infern."
(de cinc lletres)
Solució anterior: el Sol
Criades i senyores
Tinc una amiga que de la meua costum de tafanejar en diu “vel•leïtat”, i pot ser si que siga una extravagància escuadrinyar les pàgines de la revista Hola quan arriba a casa, podria excusar-me dient que la comprem per la mare, però seria absurd perquè res m’obliga a obrir-la i repassar fotos i titolars, i allà que em trobareu els diumenges a la nit.
Res bo pot esperar-se de les seues pàgines, però crec que al darrer número s’han traspassat totes les barreres de la dignitat.
El primer reportatge de la revista sempre mostra una casa gran, ostentoses totes elles, recarregades i malbaratadores de tot l’imaginable, fins l’obscenitat, però és que en aquesta ocasió han tingut la barra de palplantar darrere de la imatge central de les riques ames, a les dos criades negres, una front a l’altra, amb les safates en alt, com si foren dues peces més de la decoració. I no contents, a les pàgines següents, les fan posar novament enfrontades, aquesta vegada a la cuina, i si llegeixes el peu de pàgina ni pel nom genèric de “personal de servei” les esmenta, sols diu: “preparando un jugo”, donant més importància al suc que a les persones.
Resulta impossible que no et vinga al cap la pel•lícula que fa res s’ha estrenat als cinemes sobre el menyspreu de la classe blanca nordamericana al personal de servei negre, que si bé ja no eren esclaus tractaven com si ho foren. Sols cal fixar-se en la cara de les dos pobres dones, obligades a posar.
Fa tanta vergonya, però tanta, que no sé com a hores d’ara no hi ha hagut cap protesta, cap crítica ni per tant cap disculpa per part de l’editorial.
- Comentaris: 2
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- Política i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- Berguedà
- Capcir
- Conca de Barberà
- Eivissa i Formentera
- El Baix Vinalopó
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'Alacantí
- L'Alcoià
- L'Alt Palància
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- Montsià
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars Jussà
- Pallars Sobirà
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- Segrià
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
