
El 15 d'aquest mes d'octubre. Anirem a la biblioteca de l'Olleria per a escoltar el Jaume Cabré, l'esplèndid escriptor que parlarà de la seua novel·la 'Les veus del Pamano', traduïda a més de vint llengües. I d'altres novel·les i de més coses.
La convocatòria diu que serà a les 20 h, i l'acte el presentarà i conduirà Àngel Cano, veí del poble i d'aquesta casa de blocs.
+ Entrevista de VilaWeb TV a Jaume Cabré

Desprès dels seus afanys imperialistes i batre un rècord digne de fer-se públic dins el llibre Guiness, el senyor Corbacho ara torna amb la cua entre les cames i ens vol donar lliçons.

El lingüista sabadellenc Carles Múrcia acaba de publicar un magnífic mapa de la llengua amaziga i de les llengües de l'entorn mediterrani i saharià. El mapa ha estat publicat per l'Associació catalanoamaziga Itran(Estels) i ha comptat amb el suport de l'Assemblea Amaziga de Catalunya i del Departament d'Educació.
Es tracta d'un treball rigorós on ens podrem adonar ràpidament de les zones de parla amaziga que hi ha escampades per tot el nord d'Àfrica, de l'extensió real de la llengua àrab (que molts altres mapes presenten com una gran extensió que ocupa tot aquest nord africà), de l'immens territori desèrtic on no hi ha població, d'altres llengües d'Àfrica força presents als Països Catalans (ful, serer, wòlof, soninke, diola. manding...), de llengües europees (com l'espanyol, el portuguès, el sard, l'italià, el grec...) i, evidentment, del català.
(...)

Reprodueixo el manifest de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau davant el judici que es farà demà a Tarragona contra alguns dels seus membres per fer una acció en defensa de l'objecció fiscal. Avui mateix, a Tarragona ha arribat un vaixell de guerra "que ha luchado en Irak" i el "Diario Español" ha organitzat una enquesta per veure si els tarragonins en volem. Que consti que no em crec una enquesta fet per aquest mitjà però també hi he votat que no.
El passat 19 de juny de 2010 activistes i membres de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau van realitzar una acció (noviolenta) per promoure l’objecció fiscal a la despesa militar (comptabilitzant que aquesta és de 50 milions d’euros diaris a l’estat espanyol). Per tant estem parlant d’una acció de desobediència civil.
Els fets denunciats pel Cos dels Mossos d’Esquadra, amb prèvia identificació, es resumeixen en unes pintades fetes amb plantilla i de dimensions reduïdes, al terra de la via pública. En la pintada es podia es podia llegir:
RETALLEM LA DESPESA MILITAR, FEM OBJECCIÓ FISCAL

Finalment, el Ministeri de Defensa del estat espanyol ha fet realitat a la exigencia d’Esquerra de retirar tota la simbologia feixista del panteó del soldat, del cementiri de Sant Andreu, al districte de Nou Barris.
El Panteó del Soldat, propietat del Ministeri de Defensa fou construït als anys 40 per allotjar als membres dels cossos de seguretat de l’estat, quan no es poguessin fer càrrec de les despeses de l’enterrament. El Panteó fou edificat amb un estil arquitectònic imperial franquista, amb profusió de simbologia totalitària i feixista, com escuts d’Espanya feixista amb l’àguila, el jou i les fletxes amb el lema en castellà Una Gran i Lliure.
Joan Puigcercós, va presentar l’any 2001 una proposició no de llei al Congres dels Diputats tot demanant la retirada d’aquesta simbologia. A la legislatura següent, l’any 2005, Esquerra torna a insistir a Madrid amb una nova proposició de Joan Tardà. La pressió d’Esquerra feu possible, dos anys després, l’aprovació de la Llei de memòria històrica. Llei que diu que les administracions han de eliminar la simbologia que practica l'exaltació de la dictadura i del aixecament feixista.
Miquel Roman, portaveu del grup municipal de d’Esquerra Nou Barris va portar al Ple de Districte de febrer de 2008 una proposició per tal de que el Districte de Nou Barris demanes al Ministeri de Defensa de treure la simbologia feixista del panteó. La proposta d'Esquerra va rebre el vot a favor de CiU, l'abstenció delPP iICV i el vot en contra en solitari del PSC, i per tant va ser rebutjada.
Tot i això, el grup parlamentari a Madrid d’Esquerra ha continuat fent pressió sobre les autoritats espanyoles, que finalment han retirat la simbologia feixista. Ha estat un èxit d’Esquerra que el cementiri de Sant Andreu recuperi la normalitat democràtica. Com moltes altres coses a Nou Barris, només son possibles després de anys de feina i d’insistir molt, cosa per altra banda que pot molt bé acreditar el teixit associatiu de Nou Barris.

Un cançò del grup Blues del Picolat, agermanament entre el Mississipi i el Tet.

La Ministra de Defensa Carme Chacon acaba de fer un negoci rodo amb la venta d'un terrenys de l'antiga caserna militar de L'Hospitalet de la Remunta. Concretament el Ministeri de Defensa s'ha posat a la butxaca 17 milions d'Euros que haurà de pagar el consorci format per l'Ajuntament de L'Hospitalet i el Departament d'Obres Publiques de la Generalitat de Catalunya.
Vergonyosa es la primera paraula que em ve al cap. En primer lloc perquè amb el dèficit fiscal que pateix Catalunya tinguem que comprar a preu de mercat un terrenys d'un ministeri estatal que en principi esta al servei als ciutadans. En lloc perque es lamentable que aquesta presa del pel la faci una persona que en principi ha de defensar els interessos dels Catalans al govern de Madrid. Amb Ministres així no ens calen enemics a Madrid.
Si no tenim prou amb aquesta poca sensibilitat de Chacon encara te menys sensibilitat l'Equip de govern del PSC i ICV. L'Ajuntament sembla que amb la compra d'aquest terrenys nomes vol destinar a habitatges de protecció oficial un 60% L''altre 40% els cedira a promotors privats, com si a la nostra ciutat no tinguéssim un problema d'accés a l'habitatge.
En definitiva que aquest del PSOE i del govern local del PSC i ICV enlloc d'afavorir els interessos de la ciutadania nomes fan empitjora la situació.

Encara hi ha qui em pregunta si vam fer piquets a la vaga general del 29 de setembre. No només en vam fer sinó que en la propera vaga general en tornarem a fer. Aturar la producció i mostrar que no ens creiem més les seves mentides exigeix una mobilització important, no de fireta sinó real. I si aquesta vaga general encara ha estat subjecta a les condicions dels generals majoritaris, no anem massa malament en les trajectòries que ens permetran, més aviat que tard, convocar una vaga general pròpia del sindicalisme revolucionari i dels moviments socials (l’aliança sense condicions, general a tot el territori, sense imposicions... el passat 29-S ha estat una de les millors notícies des del meu punt de vista) que faci seure el govern de torn davant de les condicions de millora per a la majoria de la població, no només econòmiques sinó generals. La infectació continua estenent-se i el que en molts casos només era teoria ha quedat clar que cada dia és més necessari i ja, en molts casos, realitat. Gimnàstica revolucionària en deia Garcia Oliver i avui seria altres coses amb altres noms, ni molt menys violents... Diguem-li com vulguem però no deixem de fer-la, més que res per no engreixar-nos, que és una tendència que moltes tenim amb això de l’edat i altres amb això dels quilos... de greix a dins del cervell.
La guerra informativa contra Veneçuela en el Solidaritats 2010
La guerra informativa contra la Veneçuela bolivariana és el tema que
centra el documental que la CUP ha previst projectar en el marc dels
actes del Solidaritats 2010. Aquest film, que porta per nom ‘Enjambre,
las reglas han cambiado’, ha estat realitzat pel periodista David
Segarra i desgrana el que s’ha anomenat ’guerra de quarta generació’ o
‘guerra en xarxa’ a traves de diverses entrevistes. La projecció es
farà el dijous 7 d’octubre dos quarts de 8 del vespre a l’Escorxador.
Aquesta
nova estratègia de guerra es basaria en la manipulació psicològica de
l’opinió pública per tal de tirar endavant agendes desestabilitzadores
per enderrocar governs. Segons l’autor, ‘els mitjans de comunicació són
l’arma preferida en aquesta estratègia, ja que durant molts anys de
manipulació informativa, la població mundial ha perdut el sentit crític
sobre el que llegeix, veu i escolta en ells, especialment en la
televisió’. En aquest documental realitzat el 2008, s’analitzen els
efectes, capacitat, vulnerabilitat i fracassos d’aquesta forma de
guerra. També es destaquen les similituds entre dos dels cops d’estat
realitzats per EUA contra govern democràtics llatinoamericans: Contra
Salvador Allende l’11 de setembre de 1973 a Xile i el cop del 11 d’abril
de 2002 contra el president de Veneçuela, Hugo Chávez.
El
documental és una producció de Venezolana de Televisión i Guarataro
Films, dirigida pel periodista valencià, resident a Veneçuela, David
Segarra. Segarra va saltar a la llum de l’opinió pública al nostre país
el passat estiu, al ser un dels tres catalans que viatjaven a la
flotilla que pretenia trencar el bloqueig a la franja palestina de Gaza
per tal d’introduir-hi ajuda humanitària. El periodista valencià formava
part de la flota solidària com a corresponsal de la televisió
llatinoamericana Telesur. Actualment es troba realitzat un documental
sobre aquest fets, que s’estrenarà properament a Veneçuela amb el nom de
‘Fuego sobre Marmara‘
http://www.somvilafranca.cat/2010/10/05/la-guerra-informativa-contra-venecuela-en-el-solidaritat-2010/