La primera setmana de l'any sempre m'ha atabalat força. Soc dels que fa les compres a última hora i sempre em falta una idea per aquell parent que té de tot i costa de sorprendre. A casa, els Reis sempre ha estat una de les diades més celebrades del Nadal i l'única de l'any en que tots ens regalem; més ho serà encara aquest any que tenim un príncep a la família al que tots volem enlluernar - i malcriar - l' any en que el Martí s'estrena de principal destapador de regals dels Mags d'Orient.

Però jo volia parlar d'uns altres reis. Aquesta setmana ha estat probablement la més "mala setmana" d'un altre suposat príncep (o "infante consorte", o "duque"... tant li fot), que si són certes (que ho semblen) les suposicions que l'incriminen està protagonitzant la crisi més gran de la monarquia espanyola, des de que fou restaurada, per decisió de Franco, al 1975. Un escàndol que pot arrossegar tota la família reial, tot i que ara vulguin aclarir que el gendre és família del rei, però no forma part de la casa reial, o que és duc consort, quan mai abans havien entrat en aquests detalls.

Cada dia apareixen dades noves sobre els negocis d'Iñaki Undargarin, alguns d'ells compartits per la seva "consorte" Cristina de Borbón (aquesta sí família família reial i figurant en la llista successòria a la corona d'Espanya). I el més greu de les acusacions, no és que l'Iñaki s'aprofitès del sogre per portar clients a les seves empreses, sinó que el que feien aquestes empreses eren accions tant patriòtiques com l'estafa o l'evasió de capitals.     

Comença l'any 2012 i les revistes científiques ens presenten els possibles descobriments per a l'any que comença. Com ja faig fer l'any passat us pose els avanços previstos relacionats amb l'astronomia i l'exploració espacial que presenta la revista Nature en els seu article New year, new science. Evidentment alguns descobriments que ens sorprendran no estan aquí detallats. La ciència i els que s'hi dediquen, si no els deixen sense diners, sempre ens podran sorprendre.

La font del metà marcià

El rover de la NASA de la mida d'un cotxe Curiosity es calcula que arribe al planeta Mart el mes d'agost. La nau nord-americana de 2,5 mil milions de dòlars aterrarà usant un innovador sistema d'aterratge - la "grua celeste" - en el cràter Gale, on estudiarà els estrats de roca en un intent per descobrir el passat aquós del planeta vermell. També inhalarà metà, d'origen desconegut a l'atmosfera de Mart, i podria revelar si el gas està essent produït pels processos geològics - o per vida microbiana marciana. Més lluny, la missió Kepler de la NASA segurament ha de trobar un veritable bessó extrasolar de la Terra, amb la mida justa i amb una òrbita al voltant d'una estrella similar al Sol i amb tots els requisits com per a ser habitable.

El misteri de Majorana

El Gran Col·lisionador d'Hadrons, el gegantí accelerador de partícules del CERN, prop de Ginebra, a Suïssa, reunirà suficients dades d'aquest any per confirmar o descartar l'existència de la forma més simple del bosó de Higgs, una peça clau del mecanisme pel qual es creu que es confereix massa a una altre partícula. Una aposta més arriscada seria per als físics trobar un exemple d'un fermió de Majorana, hipoteticament una entitat sense massa i sense càrrega capaç d'actuar com la seua pròpia antipartícula, que podria ser útil per a la formació de bits estables per a la computació quàntica. Els experiments han suggerit que en els materials coneguts com aïllants topològics, els moviments col·lectius d'electrons creen una quasipartícula que es comporta com un Majorana.

A la recerca del llac perdut

En poques setmanes, els investigadors russos esperen acabar la perforació a través de la capa de gel de l'Antàrtida per arribar al llac Vostok, un enorme llac d'aigua dolça localitzada aproximadament a 3750 metres sota la superfície. És una carrera contra el temps: 10-50 metres de gel separen l'equip del seu objectiu, al qual s'ha d'arribar abans que l'últim avió de la temporada surta al febrer. Hi haurà més investigacions de perforació a l'abril, quan el vaixell japonés Chikyu salpe per penetrar en la falla submarina que va causar el terratrèmol de magnitud 9,0 l'any passat.

La major xarxa de telescopis

Sud-àfrica i Austràlia, decidiran al mes de març quin dels dos albergarà l'Sky Kilometer Array (SKA) de 2,1 mil milions de dòlars, que serà el més gran radiotelescopi del món si finalment es construeix. La decisió serà presa per l'oficina del programa de desenvolupament de l'SKA  a Manchester, Regne Unit. Mentrestant, el Atacama Large Array Millimeter/Submillimeter en el desert d'Atacama a Xile hauria de ser completat fins a un 60% a finals d'any.

Avenços en el vols espacials

Al febrer, SpaceX de Hawthorne, a Califòrnia, espera ser la primera empresa comercial a dur una nau de càrrega no tripulada a l'Estació Espacial Internacional - una fita en els vols espacials privats. Pel que fa als esforços espacials governamentals, la Xina, plena de confiança després de l'acoblament l'any passat de la nau espacial no tripulada Shenzhou-8 amb el mòdul experimental Tiangong-1, espera enviar astronautes per a una maniobra d'atracada tripulada aquest any.

Imatge: Recreació del Curiosity explorant la superfície marciana. De Wikipedia Commons.

Primer apunt del 2012. I primer apunt de protesta.















Dit avall i xiulada de protesta #ForaFora contra la botiga Laie Museu Picasso i el seu horari comercial.

A quina hora tanca la botiga Laie Museu Picasso? Oficialment, a les 20h. Doncs bé, a les 19.50 m'han barrat el pas i no m'han deixat passar. Els meus precs han estat inútils. Les mentides de la noia, cremada per l'allau de turistes de tot el dia, flagrants.

La queixa és només contra Laie Museu Picasso; deu minuts abans, una dependenta m'ha atès exquisidament a Laie Llibreria-Cafè de Pau Claris, que tot sigui dit és una de les meves llibreries preferides de Barcelona.

Vagi per endavant que la culpa és meva: si hagués anat a la botiga Laie del Museu Picasso abans, aquest post no existiria. Un cop dit això, però, m'agradaria llençar algunes reflexions.

Aquí va la pel·lícula dels fets.

A poc a poc s'acosta la nit de reis. Ja fa dies, abans de nadal, a algunes biblioteques, amb en Joan i la seva guitarra, vam explicar el conte. El conte d'en Tasi i del fanalet, amb les cançons de cridar els reis i les cirerers d'arboç. Les cireres de pastor que la canalla va poder degustar. I també vam parlar del fanalet gegant, i vam posar el nostre gra de sorra per fer conèixer aquestes tradicions genuïnes que ajuden a enfortir el sentit de pertinença. Fer-les conèixer perquè encara en són moltes les persones i famílies senceres que no tenen prou informació i no han viscut mai aquest costum pròpiament badaloní. També fa dies que al bloc els articles sobre aquetes tradicions s'han activat, i força. Aquí us els poso tots junts per facilitar-vos-en l'accés, si hi entreu, llegiu també els comentaris, són molt interessants:  (segueix)

Endeutar-se per aconseguir coses està bé. Una persona, que tinga ganes de pagar els estudis als fills, comprar una casa, canviar-se el cotxe, la moto, fer-se fallera major, pagar un gran convit de la comunió del primogènit, posar-se pits,... en lloc d’estalviar pot empenyar-se.

Si l’expectativa de treball, que genera els ingressos, és bona, l’aventura del crèdit és assumible. Si és incerta caldria demanar el crèdit sols per a alguna de les coses, les imprescindibles: col·legis, hospitals, infraestructures,... (si, posem per cas, en lloc d’una família parlàrem d’una Generalitat Valenciana) i si l’expectativa és incerta i dolentíssima caldria no fer despeses INNECESSÀRIES. Un exemple?

9/12/2011 El govern valencià compra pel "preu simbòlic" d’un euro la totalitat de les participacions de Valmor Sports (i assumeix el deute de 30 M d'€)

I açò ara mateix, eh? en ple ull de l’ huracà de la crisi econòmica, i amb el cinisme de dir el president Fabra, dies després, en el discurs de cap d’any, venien de perdre més de 24.000 vots a les eleccions a Corts Espanyoles: 'Hem entès el missatge: zero despesa supèrflua i que cada esforç públic es destine a crear llocs de treball, que ens permetrà garantir la salut, l'educació i l'atenció de les persones' [...] 'es reorganitzarà i es racionalitzarà la prestació dels serveis públics, s'augmentarà la corresponsabilitat en el seu finançament i s'impulsaran mesures d'estalvi dins de l'administració'.

La Generalitat Valenciana està en fallida tècnica (no pot pagar el que deu) i no sols perquè no pot  tornar els préstecs als bancs, sinó perquè no pot pagar a les farmàcies (dos dies de vaga en desembre reclamant pagaments atrassats), ni als advocats i advocades del torn d’ofici que presten la justícia gratuïta (sols han cobrat part del 1er trimestre de 2011), ni a les residències de gent gran, ni als beneficiaris de la Llei de Dependència, ni als llibreters els paguen els bonollibres, ni les despeses de funcionament ordinari dels centres educatius, que es veuen forçats a tornar els rebuts de la llum...

Aquesta situació és realment greu i preocupant, però com s’ha arribat fins a eixe punt? En el moment de les vaques grosses quan es requalificaven els camps de tarongers amb PAIs fets a mida pels especuladors es generava una expectativa ingent de diners i això en mans de la comptabilitat creativa de les administracions públiques va derivar en inversions grandiloqüents i megalòmanes: El circuït urbà de València de Fórmula 1, l’Àgora de la Ciutat de les Arts que sols s’usa unes setmanes a l’any, l’America’s Cup... i quan alguns pensàvem que no anàvem bé i ens tapaven la boca amb totes les meravelles que a València teníem, ens recordàvem d’Anselm Turmeda, el poble estava cec i amb ells.

“Diners de tort fan veritat,

E de jutge fan advocat;

Savi fan tornar l’hom orat,

Pus que d’ells haja”

Ens podríem quedar ací, en lamentar-nos de la mala administració que han fet els governants del PP a la Generalitat Valenciana, però jo trobe que, a més de denunciar aquest malbaratament caldria preguntar-se de quin pressupost parlem. Vull dir, on estan els nostres diners? Parlant d’oïda al País Valencià es recapten uns 23.000M d’€ anuals i l’Estat realitza inversions per un valor aproximat de 20.000M d’€... ens deuen 2.838.000.000 Euros a cada any! Quan parlem d’espoli fiscal valencià parlem d’aquestes xifres, parlem de que no seria necessari retallar el sou als funcionaris, que els proveïdors cobrarien en un temps prudencial de 30-60 dies, que les persones dependents no estarien malvivint, que els companys i companyes de Park Alkosa no haurien d’estar en vaga de fam i ser desallotjats per la policia per demanar el que és seu! Això, clar, si no fórem Espanya i ens administrarem nosaltres que la culpa no la tenen els diners

“Diners fan bé, diners fan mal,

diners fan l’home infernal

e fan-lo sant celestial

Segons que els usa”

Foto: l'ermita del Puig (foto cedida per en Toni Cucarella)

Avui em plau molt poder explicar aquesta contalla de les terres de Xàtiva.
Mireu com va anar:
Vaig veure al bloc d'en Toni Cucarella que avui presentava la contalla "un pam de Déu" arranjada per ell mateix. En Toni Cucarella és un gran escriptor, domina el llenguatge com poques vegades ho he vist, t'endinses en la seva prosa sense massa enfarfagaments,  tot i que és una prosa molt rica i de paraules precises i amb un dring agradívol.
I en veure que presentaven la rondalla li vaig demanar si me la podia fer conèixer.
Depresset, rebo un correu en el que m'acompanya la contalla.... Perfecte, curta com han de ser les rondalles,  però precisa i polida com un bri d'or.
I tal dit tal fet, avui a Radio Arenys,  l'he explicada. Procurant barrejar la rica prosa d'en Toni, amb les nostrades paraules.
Apali, si voleu,  escolteu aquesta rondalla d'unes ermitanes que, de tant enemistades, Déu deixa caure la seva mà i les descomparteix pels segles dels segles....

Tampoc és que sigui un lladre especialment brillant, però és un bon exemple del grau de companyonia entre polítics corruptes i aprofitats de tota mena.  Espero que els que li donaven els diners a canvi de res i un parell de somriures, passin també pels tribunals.