Cercador per data

Cercador per data

« Gener 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031          

la carta als reis

Nit de reis és capacitat d'il·lusionar i d'il·lusionar-se. Capacitat d'emocionar-se i de fer emocionar. Nit de reis és capacitat de sorprendre's i de sorprendre. És creure en el desig i en l'empatia. Nit de reis és apologia del regal, del saber encertar, del complaure. Nit de reis és també incitació al consumisme, o, si més no, al consum. Contradictori? Complex! (segueix)

Carme Chacón es candidata a Almería (i n'hi té tot el dret)

Carme Chacón, uneix el seu nom a la llarga llista de catalans i catalanes que són conscients del handicap que representa ser catalans i voler pintar alguna cosa en política espanyola i que, properament, li desitjo el bo i millor, anunciarà la seva candidatura a la secretaria general del PSOE en el poble d’Almeria on hi va néixer son pare, bomber de l’Ajuntament de Barcelona. La tria, però, és intel.ligent: Andalusia, el gran fortí socialista. L'hi desitjo sort i èxits, a la dirigent socialista, una dona casada amb un dirigent de Bandera Roja, i directiu de la revista "El Viejo Topo", l'aragonès Miguel Barroso  (...)

L'esquerra de la llibertat (XVI)

Repassant correspondència arxivada he trobat unes consideracions que el meu amic, Lluís Ferran Toledano i González (Barcelona, 1961), doctor en Història Contemporània i professor a la UAB, va tenir l'amabilitat de fer-me arribar a començaments del 2007 sobre el llibre "L'esquerra de la llibertat" (Viena Edicions), editat aquell mateix any. Atès que conserven tota la seva vigència, un cop revisades, l'autor m'autoritza a publicar-les en aquest bloc.

Endevinalla meteorològica

"Què és allò que espanta tant
que en fuig tothom a l'instant."

(de cinc lletres)
Solució anterior: el pessebre 

La sabiduría de los sindicalistas de regadío

En reiteradas ocasiones he hablado del sindicalismo maduro que practican los dirigentes de FITECA –química y textil de CCOO-. Ésta es una práctica que viene de hace décadas, y concretamente, tiene su origen en el primer convenio general de la industria química (...)

'ROMANÍ, SEMEN I SANG' D'ELS SURFING SIRLES


L'amic i poeta Martí Sales és un dels quatre sirles. Ara mateix, a les 22.05, les parets del Sidecar deuen totxotremolar del so punk-rock-psiquedèlic d'Els Surfing Sirles. CANT AMB VOSALTRES! HI SOM, COL·LEGUES!!!! AMB VOSALTRES!
MOLTA MERDAAAAAAAAA!

15-M, moviment social o només moviment de protesta? (1/2)

El passat  10 de novembre, a l’Aula de Piedra de la Seu Institucional de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria i dintre del cicle “Converses de Filosofia” es va celebrar una taula rodona sobre el moviment 15-M, acte que pretenia (i ho va aconseguir) un debat entre les assistents sobre el significat democràtic i les possibilitats de futur d’aquest moviment plantejant aquesta sèrie d'aspectes: ¿qüestiona aquest moviment el sistema democràtic i convida a la seva refundació?, ¿és merament una resposta a les insuficiències o corrupcions de l’ordenament actual?, ¿simplement es tracta d’una més de les mobilitzacions possibles en la societat democràtica per a expressar un malestar puntual?, ¿pot ser un moviment a llarg termini o el seu recorregut serà menor?, ¿quin serà aquest i de què factors depèn?. 

En la meva opinió, un enfocament parcial de la qüestió ja que en cap moment es fa referència a les relacions entre el poder econòmic, la classe política i la democràcia, tots ells conceptes recollits i reflectits (d’acord, Pedro, amb algunes contradiccions) en tots els manifests o demandes de mínims de les assemblees ciutadanes del 15-M que jo m’he estudiat.

Els ponents, coordinats pel Dr. Carlos Cabrera, eren tres: Juan Manuel Brito, llicenciat en Història, membre d'Acción en Red-Canarias i promotor de la Red Ciudadana Democracia en Movimiento canària; Pedro Sánchez Limiñana, doctor i professor de Filosofia (la seva ponència em va interessar molt: “Capitalisme i Democràcia. L’opció llibertària”) i Rafael Álvarez, llicenciat en Dret i en Ciències Polítiques i de l’Administració, col·laborador habitual de Canarias 7 en temes polítics.

El debat creuat entre ponents i públic va resultar mol intens, en algun moment fins i tot pujat de to i, en qualsevol cas, seixanta minuts molt curts perquè les intervencions van ser moltes... i amb contingut.

L’objectiu d’aquest apunt, però, no és explicar tot el que s’hi va tractar sinó que em centraré únicament en una qüestió en la què vàrem dissentir un dels ponents, Juan Manuel Brito, i jo mateixa, una qüestió que considero capital (no oblidéssim pas l'important paper que juga el llenguatge en la construcció de la realitat social!).

Durant la seva exposició (en la qual, per cert, em va semblar trobar contradiccions molt evidents) va manifestar que el 15-M és tan sols un moviment de protesta, afirmació que va mantenir durant el torn de debat quan li vaig plantejar que, des de la psicologia social, el 15-M compleix amb totes les característiques d’un moviment social i no només de protesta. En aquell moment, per manca de temps, no vaig tenir l’oportunitat d’argumentar la meva postura (de fet, se'm van censurar les últimes preguntes als ponents) i aquest és precisament el motiu de l’apunt d’avui.

(.../...)   

 

contrastant...
















ara, 
veient el món,
amb ulls diferents
contrastant...

inici en ruta,
ara divergent,
estranya,
d'instants plens de tu.
 
pensant-te...
són els instants,
els minuts de després,
del comiat,
on la presencia encara s'olora.
  
pensant-te,
t'escric; ja et trobo a faltar...
instants, presents,
que encara m'omplen de tu.

punt d'inci de ruta,
l'estació, 
jo al rail i tu a la carretera
cap el destí de cadascú...

retornem,
en la no-distancia,
ens tenim amb la veu, 
instants plens de nosaltres.
 
estima de l'amor, 
sentiment tangible, 
instants plens, 
que ara ja no són.

 

Autogovern?

Com en tantes coses en aquesta vida, els mots poden tenir sentits diferents, i a més, molts cops, la gent encara els en donem més. Parlar d'autogovern des de la comunitat autònoma de Catalunya o de les Illes és absolutament ridícul, ara bé, si ho comparem amb el que tenen els indígenes d'Austràlia, no hi ha dubte que és superior el grau, ara, si ho comparem amb Portugal, no hi ha dubte que no en tenim gens. És el que passava amb el Franquisme, que s'autoanomenava democràcia orgànica, donat que de tant en tant feien eleccions a "procuradores en cortes" i altres galindaines. No hi ha dubte que tot és qüestió de matisos, però també de sentit propi. L'autogovern que patim als Països Catalans no és més que una quimera, un miratge interessat pactat, precisament, amb l'esmentat Franquisme. Així, que de l'autogovern a això hi ha un pas ben llarg, tant que esdevé un espagat.
Sentir als catalunyistes de CiU denunciant que Espanya ens pot intervenir o que ens prenen l'autogovern no és més que l'altra cara de la mateixa moneda que ens han obligat a gastar. Autonomia a l'Estat espanyol és el nom donat, en temps de vaques grasses, a la descentralització de l'estat, res d'autogovern. Però si la teoria pot semblar, això, especulació mental o filosòfica, o una deriva radical del pensament en clau vernàcula, els resultats són demolidors: en els més de 30 anys del binomi Constitución-Comunidades Autónomas no hem avançat en el terreny nacional.
  • No ha millorat la situació de la unitat de la llengua
  • No hem avançat en la plena normalització de la llengua
  • No hem avançat en la unitat nacional
  • No disposem d'espai de comunicació nacional
  • No disposem d'instruments per a un marc nacional de relacions laborals
  • No hem avançat en la representació nacional a nivell internacional
  • No hem avançat en l'estructuració d'organismes d'àmbit nacional
  • No tenim polítiques nacionals en el Congreso de los Diputados
  • No disposem de polítiques nacionals en matèria energètica o urbanística
  • Ben al contrari, ha augmentat la feblesa legal envers la llengua, s'ha aguditzat la regionalització i la fragmentació de la nació i les institucions autonòmiques no han servit ni per fer un simple i gairebé ridícul acord per veure les respectives cadenes de televisió en les autonomies de la nació.
  • I la Constitución espanyola ens continua amenaçant amb l'exèrcit, el rei, el capital i la corrupció i l'Audiéncia Nacional -i amb el vist-i-plau autonòmic.

Ara, alguns ens volen vendre que tot és culpa de "Madrid". No senyories, és culpa de les polítiques autonòmiques com a part indestriable de l'Estat espanyol. Per tant, ha arribat l'hora dels Països Catalans i d'acabar amb el regionalisme -catalunyisme...- i de començar a bastir la independència. Perquè sí que volem l'autogovern, el de veritat. I com deien els nostres avantpassats, "Visca, que visqui la terra i mori el mal govern!"

Entrevista a Alfons Llorenç (C9)

Ací us la deixe:

http://www.rtvv.es/va/lanit/Entrevista_3_614968501.html

Paginador

Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor

Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

De casa estant. Marta Insa

Marta Insa

De casa estant. Marta Insa

Experiments casolans

Toni Cucarella

Toni Cucarella

L'altra ràdio

L'Altra Ràdio

L'altra ràdio

Participa al Concurs de microrelats CAS TIC 2012

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.