Abraçam un cos estimat i abraçam la vida

• mamoya2
• enllaç permanent
• Dietari
• dissabte, 4 de setembre de 2010 | 12:53h

Surt de casa i sent que he deixat un tros de mi mateix en el llit, devora el seu cos que no em diu adéu sinó que em mira des d'una tebior de dona jove, com si la nit ens hagués explorat i nosaltres haguéssim explorat la nit a través del cos de l'altre. Surt al carrer amb la presència seva en la pell, l'olor de la seva pell afegit a la meva: la llibertat és sempre aqueixa dependència afectiva, aqueixa sensació de plaer i de fosca, com si no poguéssim entreveure que hi haurà més dies felices, més nits en què viurem abraçats, la tebior d'un altre cos, allò que ens permet explorar el plaer de la vida. Li dic: sent amb les mans, veig amb les mans amb més intensitat, l'aire s'ha tornat conductor, no és ja aquell aïllant del llibre de física. La vida transforma els vells coneixements, abraçam un cos estimat i abraçam la vida, el futur, l'aire i fins i tot la terra, aquesta terra que abasta tot el que veim: l'amor i l'horror. Després ens retrobam en una taverna, a migdia, i la seva falda projecta un erotisme transparent, i Ciutat es converteix en una ciutat bella. 

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article