Venècia 2010 · Horitzons: "Caracremada", de Lluís Galter

• vador
• enllaç permanent
• 3.2.05. MOSTRA DE VENÈCIA. Horitzons
• dissabte, 4 de setembre de 2010 | 23:39h

Caracremada (Caracremada)

Director Lluís Galter. Guió Lluís Galter. Producció Mallerich Films Paco Poch (Barcelona. Catalunya), Associació cultural per la recuperació de la memòria històrica Passos Llargs (Barcelona, Catalunya), Cromosoma (Barcelona, Catalunya). Durada 1h38.

Repartiment Lluís Soler (Ramon), Aina Calpe (Danaide), Domènec Bautista (Marcel·lí), Andreu Carandell (Espinosa), Carles García-Llidó (Barba)

Sinopsi "Caracremada", sobrenom que la Guàrdia Civil donà a Ramon Vila Capdevila, reflexiona sobre la resistència llibertària al règim de Franco a través del darrer guerriller actiu. El 1951 la CNT va ordenar la retirada dels seus militants, però Ramon Vila va quedar-se als boscos de les terres interiors de Catalunya, on reinicià pel seu compte l'operació de lluita.

Vídeos [Primer tràiler] Webs oficials [caracremada (cat / esp / ang)]

Mostra de Venècia 2010 [Horitzons: "Caracremada" (it / ang)]  Premis Mostra de Venècia 2010 [x]. I també Festival de Sant Sebastià 2010 [Made in Spain: "Caracremada" (basc / esp / ang)]

***

Articles en aquest blog ["Caracremada", de Lluís Galter: primer tràiler i diversos clips] ["Caracremada", de Lluís Galter: el web] ["Caracremada", de Lluís Galter, i "Guest", de José Luís Guerín, a Horitzons de Venècia 2010 (Flaix d'urgència)]

***

Articles publicats ran de la presentació a Venècia 2010 Lluís Galter: “Busco instants decisius que expliquen l'essència” (Bernat Salvà, Avui+ElPunt) | L'últim maqui català (Nando Salvà, El Periódico) | Venècia rep amb certa fredor la projecció del film ´Caracremada´ (EFE, Diari de Girona) | Lluís Galter: ´No sóc capdavanter de res´ (Miguel Cabanillas, EFE, Diari de Girona)

***

Més informació [Catalan Films (cat)] [Universitat Pompeu Fabra (cat)] [Entrevista del demà - Wordpress (cat)] [El maqui Caracremada, al cinema (Carles Ribera, Avui+ElPunt) | [IMDB (ang)] [MyMovies (it)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)]

Vendes internacionals [Península Group] Dist. cat. [Sherlock] Dist. esp. [Sherlock] Dist. fr. [x] Dist. it. [x]

***

FOTO © Mallerich Films Caracremada, de Lluís Galter

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Amb Hèctor López Bofill, Albert Pereira i Caritat Garcia

• jrenyer
• enllaç permanent
• Solidaritat Catalana per la Independència
• dissabte, 4 de setembre de 2010 | 23:31h

• Comentaris: 10
• Vull llegir la resta de l'article

Imparables cap al Parlament

• jordicc
• enllaç permanent
• Solidaritat Catalana
• dissabte, 4 de setembre de 2010 | 22:43h

Avui, primàries a Solidaritat Catalana. Un procés que ha permès als seus adherits decidir les candidatures a les properes eleccions parlamentàries de forma democràtica, sense que una cúpula, una camarilla o un líder ho decideixin per l'article 26 (el de l'engonal).

Pel que fa a Tarragona, cap incidència remarcable a l'Hotel Ciutat de Tarragona. Una desfilada constant de gent ha acudit a votar a les quatre meses instal·lades per fer-ho, superant la participació el 50%. Un escrutini més ràpid del previst en un principi ha donat com a resultat que el cap de llista per la demarcació serà Hèctor López Bofill, el brillant catedràtic, incisiu articulista i imparable poeta, que amb cara de felicitat (ha guanyat amb claredat, però la cosa no estava tan clara en un principi) ha donat a tots les gràcies per la confiança dipositada i advertint-nos que la lluita serà llarga i dura. Tranquil, Hèctor, això no ens ve de nou. 

El segon de la llista serà Albert Pereira, un patriota amb molta mili, que ens confessava que quan estava a punt de ser elegit alcalde de la Secuita, el seu poble, no estava tan nerviós com avui. Doncs aquesta nit dormirà tranquil. La tercera de la llista, Caritat Garcia, ha celebrat els resultats a Tortosa, la seva ciutat, on també s'han celebrat eleccions.

Solidaritat Catalana, una proposta electoral formada peremptòriament fa com qui diu quatre dies, ha donat ja avui una lliçó democràtica a partits que tenen quasi vuitanta anys, amb moltes ganes i amb molta il·lusió. La mateixa il·lusió que li permetrà aviat accedir al Parlament i convertir en realitat (o almenys fer-lo més abastable) el somni de molts catalans.

El meu particular repte s'ha saldat també amb un bon resultat. A partir d'un complicat procediment de votació, un nombre indeterminat dels 257 adherits que han anat a l'urna m'han atorgat 70 vots i m'han permès situar-me en vuitena posició. Els estic profundament agraït.

• Comentaris: 3
• Vull llegir la resta de l'article

A felicidade

• xavierdiez
• enllaç permanent
• Filosofant
• dissabte, 4 de setembre de 2010 | 21:21h

La tristesa no té fi. La felicitat, sí... La poesia de Vinicius de Moraes i Antonio Carlos Jobim és bella i rotunda, en una de les cançons d'una bellesa nostàlgica i sincera. Pensava això mentre, pel mòbil, sentia una fabulosa versió en què Vinicius, Touquinho i Maria Creuza havien enregistrat a un antològic concert a La Fusa, a Buenos Aires. Contemplava els esqueixos de l'estiu, els nens que encara gaudeixen de les escorrialles de llibertat atorgada per les vacances, un sol encara alt, un aire amb aroma de musclos. Mirava l'aire melengiós amb què la tardor se'ns acosta. "La felicitat és com una ploma que el vent arrossega, en una vida breu, que requereix que la tramuntana no deixi de bufar". "La felicitat dels pobres és com la gran il·lusió del carnaval, tot l'any treballant per uns fer realitat el somni, la fantasia de cadascú, fins que arriba el dimecres de cendra".
Poques músiques són capaces de transmetre tanta bella desolació. És clar, que aquells músics que demostraven saber viure bé, amb una clara opció vital fer fer de cigal·les tot enfotent-se de les formigues, encadenaven moments breus de felicitat.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Sant Tornem-hi

• mfilella
• enllaç permanent
• dissabte, 4 de setembre de 2010 | 20:58h

S’han acabat les vacances...i “Sant “Tornem-hi”.
El meu amic Eloi li fa la següent pregària:
 “Oh, pietós i abnegat Sant Tornem-hi! fes que aquest nou curs sigui ben fructífer i ens porti molta feina! Amén”
A veure si m’animo a anar expressant, de tant en tant, el meu “dia a dia” i les reflexions que em provoquen o no em deixen indiferent.

- A la meva edat, em complau haver de refer, al setembre, el calendari de les diferents activitats que durant l’any anterior anava fent. És un moment a decidir... és millor que faci això o allò? Quin és el criteri per decidir-ho? A voltes mires més la teva satisfacció que la necessitat que hi ha...
A més l’edat fa que per unes activitats ja no serveixis i per altres, encara si...
De mica en mica aniré completant les activitats.
En aquests darrers dies he viscut, i m’ha fet pensar, diversos esdeveniments que resumidament comunico.
- He parlat amb uns amics, que m’han dit “conservador...” perquè encara tinc “Fe”
- He sofert l’engany d’un familiar, el qual em deia que prenia el medicament que li havia receptat el seu metge, i en realitat no se’l prenia.
- Hem celebrat l’aniversari d’un familiar, però que no sentir-me parlar dels meus “voluntariats” si tenen relació amb la malaltia.
- Però he rebut la informació d’una neboda respecte la seva feina per l’any que iniciem. Amb quines ganes i il·lusió ho fa...
- Els meus néts m’han captivat, una vegada més, per les seves ganes de crèixer, viure, i fer-se grans...tot i les baralletes competitives que organitzen. Pregària:
“Aquest home acull els pecadors i menja amb ells” (Lluc 15,1…)

Senyor Jesús, sempre ens aculls, sempre ens perdones, sempre ens estimes:
- trobes l’ovella perdua...
- trobes la moneda perduda
- sempre corres a tirar-te al coll del fill que s’ha anat i el beses.

Nosaltres, seguidors teus, som alhora extraviats i retrobats, fills pròdigs i germans grans i una mica bons pastors, mestresses de casa i pares. En aquest inici del curs us demanem que:
- quan ens sentim cansats, més que l’actimel o la vitalínia, pensem que tu sempre ens estàs esperant per acollir-nos i animar-nos a seguir.
- envers els nostres germans sense feina, i quan estem preocupats per la crisi que vivim, pensem quina és la crida que ens fas, quina és la nostra actitud d’acollida i de compromís.
- les alegries viscudes, reforcin l’estimació als altres i la il·lusió per la vida.

Que la desafecció a tantes coses que ens envolten, política, sindicats, empresa es converteixi en compromís, col·laboració, i exemple d’acollida de totes les persones amb qui convivim i ens envolten, sabent distinguir el pecat, i les persones involucrades, les quals sempre estimes i hem d’estimar.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

L'hora Vicent Andrés Estellés (4)

• adasi
• enllaç permanent
• agost
• dissabte, 4 de setembre de 2010 | 20:15h

Treballareu les lletres i les síl·labes

i enlairareu uns mots de confiança

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

compàs d'espera

• carme
• enllaç permanent
• dissabte, 4 de setembre de 2010 | 19:58h

Sóc a l'hotel diagonal Zero.
Ja falta poc perquè es proclami la llista de candidats de Solidaritat Catalana per la Indepèndència.
Estic emocionada.
Sigui quin sigui el resultat, seguiré treballant tant com pugui i amb la mateixa il·lusió del primer dia.

Mentre faig temps, repasso les paraules del poeta Vicent Andrés Estellés que avui faria 86 anys:


No puc dir el teu nom. O el dic negligentment. 
No puc dir el teu nom. Certs dies, certes nits, 
em passen certes coses. Tinc el desig de tu. 
Esdevens, aleshores, la meua sola pàtria. 
No puc dir el teu nom. Esvelta, tendra, càlida. 
Terriblement esvelta, dempeus, com una pàtria. 
No puc dir el teu nom. Car, si el dic, l'he de dir 
amb certa negligència. No puc dir el teu nom. 
No és un desig tan sols sexual, conjugal. 
És el desig del riu, i el llençol, i la brossa. 
És un instint de pàtria. És el desig de l'arbre, 
i del cel, i del cànter, i el pitxer, i l'argila. 
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria. 
I una pàtria lliure, i lluminosa, i alta. 

 Del "Llibre d'exilis",1971.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

LA PARAULA VIVA D'ESTELLÉS

• evasex
• enllaç permanent
• EXPERITEXTS
• dissabte, 4 de setembre de 2010 | 19:56h

PROPIETATS DE LA PENA

 

Assumiràs la veu d'un poble,

i serà la veu del teu poble,

i seràs, per a sempre, poble,

i patiràs, i esperaràs,

i aniràs sempre entre la pols,

et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs set,

no podràs escriure els poemes

i callaràs tota la nit

mentre dormen les teues gents,

i tu sols estaràs despert,

i tu estaràs despert per tots.

          (...)

V.A. Estellés

PARAULES INDEMNES

• Comentaris: 5
• Vull llegir la resta de l'article

PORC ARROGANT

• jmateuimarti
• enllaç permanent
• dissabte, 4 de setembre de 2010 | 19:39h

El somni d’anit ha estat molt estrany. He vist un soldat francès molt jove, ple de fang i greument ferit. La Primera Guerra Mundial feia el ple en el territori gal. Em fa l’efecte que el jove abatut panteixava en el clot produït per un projectil de gran calibre. D’un nariu se n’escapava un fil de sang; de l’altre, nous, nous acabades de caure del noguer.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

'ELS AMANTS' DE VINCENT ANDRÉS ESTELLÉS EL SÉ DE MEMÒRIA

• bielmamengual
• enllaç permanent
• dissabte, 4 de setembre de 2010 | 19:26h

Sempre m'ha entusiasmat celebrar dies de naixament, de germinació, d'epifania: l'aniversari de la vinguda al món d'Estellés és una festassa. I m'alegra que tots els blogaires poetiques s'hi apuntin de mil i una formes.
La meva no ha estat fàcil: Primer volia penjar el poema que Estellés dedicà a Salvador Puig Antich, després Coral Romput, que vaig sentir per l'amic i cantador Ovidi Montllor a una església de València i vaig plorar tota la nit i, finalment, m'he decidit per un poema —Els amants— que he recitat moltes de vegades al costat de Maria del Mar Bonet en aquell espectacle dedicat a Ovidi i a Guillem d'Efak, perquè també Ovidi el brodava.
Quina llàstima no saber gravar-lo a la plagueta de viva veu!
Però mentre el copii el recit:

ELS AMANTS 

 La carn vol carn
  AUSIÀS MARCH

Feroçment ens amàvem del matí a la nit. 
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. 
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses. 
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor 
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable 
com un costum pacífic de compliment i teles. 
Es desperta, de sobte, com un vell huracà, 
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. 
Jo desitjava, a voltes, un amor educat 
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te, 
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge, 
i tenim l'enyorança amarga de la terra, 
d'anar a rebolcons entre besos i arraps. 
Que voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé. 
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. 
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer. 
Després, tombats en terra de qualsevol manera, 
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser, 
que no estem en l'edat, i tot això i allò. 

No hi havia a València dos amants com nosaltres, 
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.
 

• Comentaris: 4
• Vull llegir la resta de l'article