Reminiscències

• mamoya2
• enllaç permanent
• Dietari
• dimecres, 4 d'agost de 2010 | 15:41h

Tot sol a casa, (els sons del carrer, la sirena d'un vaixell), les exploracions de la memòria són sempre viatges a algun lloc on per ventura, sense sebre-ho, vaig veure per una escletxa la felicitat. Quan les parets sembla que parlin, o quan les ombres revelen la fortuna de viure ( i cap por fonamental), en cada forma reconeguda del passat hi ha un pòsit de començament. Són les reminiscències que fan camí, i que ens fermen al temps però no des d'una immobilitat irremeiable, sinó des d'un cert dinamisme...
(4 d'agost de 2010) 

• Arxius: Caminar amb la memòria | no des d'una immobilitat irremeiable, sinó des d'un cert dinamisme...
• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article