Cercador per data

Cercador per data

« Agost 2010 »
dl dt dc dj dv ds dg
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031          


I si fos cert que no estem prou madurs?

Artur Mas va dir fa algunes setmanes que no veu la societat catalana prou madura com per encarar el procés secessionista.
És la opinió, gens menyspreable d'altra banda, d'algú que potser d'aquí uns mesos tindrà la responsabilitat de presidir la Generalitat.

Vaig dir al seu dia que personalment, no comparteixo aquesta opinió.

Però el que des del món independentista s'interpreta d'aquesta afirmació és que Mas, i en conseqüència el partit i la federació que ell representa, no vol, no volem ni voldrem mai  la independència de Catalunya.

I això em sembla una interpretació molt interessada.





Jenin... Jenin

Tots hem sentit a parlar alguna vegada de Jenin i si hem sentit tantes mentides a la premsa sobre quina és la realitat d'aquesta ciutat i del seu camp de refugiats és perquè és un exemple de dignitat. Aquest viatge comença a fer efecte sobre la nostra percepció de la realitat i sacseja els pilars sobre els que construïm la nostra manera d'entendre el món. Bé, potser no volia dir exactament el món, però crec que avui hem vist reduït el nostre grau de confiança en el que anomenem humanitat o, dit d'una altra manera, potser avui puc dir que sóc una mica menys humanista que ahir (espero recuperar aquesta absurda confiança que em permet construir i creure que algún dia canviarem aquest món que els diners ens han arrabassat).

SI VOLEU CONÈIXER EL BIEL BARNILS...

i saber de què coi parlàvem de poesia una tarda... podeu entrar a la nostra tertúlia! Sigueu benevolents...

Video del programa Vis-á-Vis de Biel Barnils al Canal Català d'Osona:

http://vimeo.com/13853133


"Charlie Hebdo" celebra la fi de les corrides a Catalunya

"LAS OREJAS... ¡Y EL RABO!"

http://www.charliehebdo.fr/corrida

Aquí va un dels articles de la revista satírica francesa "Charlie Hebdo" celebrant la prohibició de les curses de braus a Catalunya, amb l'afegitó d'un acudit ben gràfic, potser molt bèstia, però demostra l'absurditat de la mateixa tauromàquia.

LA PUCE DE LA SEMAINE

Corrida : l’imposture culturelle

Mis en ligne le mardi 03 août 2010

Jamais la torture d’un être sensible ne pourra s’abriter derrière le paravent de la culture, des traditions, de la liberté des peuples.

La Catalogne, deuxième région d’Espagne en nombre d’habitants, vient, par le vote de son Parlement, le 28 juillet, de renoncer à la torture tauromachique, à compter du 1er janvier 2012. Les mouvements de défense des animaux avaient mobilisé, pétitionné, sensibilisé l’opinion publique, et les élus les suivirent par 68 voix contre 55.
Ceux qui officient derrière les tiroirs-caisses des arènes sanglantes invoquent « l’âme du peuple espagnol », qui serait ainsi outragée par quelques nationalistes locaux en mal de séparatisme. C’est qu’il leur faut gommer l’avancée civilisatrice que représente cette abolition qui en annonce d’autres.
Une majorité d’Espagnols se passent de la corrida. Elle ne condamne pas l’Espagne à l’opprobre tauromachique, pas plus que l’Iran serait condamné à l’obscurantisme, la Russie à la dictature, l’Italie à la Mafia. Il faut un singulier mépris xénophobe pour décréter qu’une population donnée est inapte à évoluer, à s’élever à un plus haut degré de conscience. Un Espagnol n’est pas nécessairement un sadique qui jouit de voir torturer un animal, pas plus que tel ou tel citoyen d’un autre pays n’est condamné à être un voleur, un corrompu, un soumis à la féodalité ou à la superstition. En Espagne, ce sont les nostalgiques du franquisme qui se mobilisent pour maintenir un spectacle invraisemblable consistant à tourmenter un herbivore pendant vingt minutes avant de le poignarder. Selon un raisonnement débile, les amateurs de cette mort spectacle affirment que la mort est notre destin commun, qu’il faut l’accepter, que leurs jeux ne font que la célébrer et la ritualiser. Tout assassin, tout initiateur de guerres pourrait tenir ces propos, puisque en toute hypothèse leurs victimes devaient bien mourir un jour et que le refus des champs de batailles glorieux ne représente qu’une négation d’une réalité cruelle que nous devons accueillir en composante de la vie. Et puis, il est tellement plus beau, plus noble de mourir à vingt ans, les armes à la main, que quelques décennies plus tard, malade et sénescent! Il y a ainsi des sophismes dangereux et je ne fais ici que transposer mot à mot les besogneux slogans des propagandistes de sévices.
Par-delà l’écume des phrases creuses, des littératures laborieuses, du snobisme réactionnaire, reste que la corrida constitue un acte de cruauté extrême à l’encontre d’un animal éprouvant la douleur.
Les faits sont têtus, et cette vérité fera que demain nous rangerons cette pratique au musée des grands crimes de l’Histoire et que des hommes se demanderont comment cela a été possible.

Gérard Charollois
1er août 2010
Convention Vie et Nature pour une écologie radicale

www.ecologie-radicale.org


• À LIRE dans « Les Puces » du journal (
Charlie Hebdo du 4 août). Parce que « La torture n’est pas la culture », le Parlement catalan a aboli la corrida en Catalogne espagnole. Une formidable défaite pour les taurins, que la plupart font semblant de ne pas reconnaître. Sauf un…

• IMPORTANT. Faites connaître le site de Charlie, diffusez autour de vous ! S’il existe, c’est grâce au journal. « Les Puces », c’est dans le journal, « La Puce », c’est sur le site. Achetez le journal (tous les mercredis, en kiosques, 2,50 euros), allez sur le site !

Iran: Una teocràcia impia

Editorial d'El Periódico de Catalunya
L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.

 

Iran: Una teocràcia impia

Dimecres, 4 de agost del 2010
La teocràcia iraniana ha demostrat sobradament la seva crueltat. Ho ha fet per reprimir qualsevol intent d'oposició. Ho fa regularment amb la seva particular visió de la llei civil sotmesa al pes asfixiant de la religió, prescindint dels articles de la Constitució que reconeixen drets fonamentals i menyspreant els convenis internacionals que ha firmat. La pròxima víctima d'aquest sistema impiu i inhumà pot ser Sakineh Mohamadi Ashtiani, una dona condemnada a morir lapidada arran d'un presumpte adulteri. De moment, però, la sentència està suspesa a l'espera que es resolgui un recurs judicial.

 

Informació publicada en la página 6 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 04 de agost de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

 

Una campanya per salvar aquesta última víctima està en marxa arreu del món i mereix tot el suport. En el terreny diplomàtic, Lula da Silva s'ha ofert a acollir aquesta dona al Brasil, però la seva oferta ha estat rebuda amb escarni per part de Teheran, que ha pagat amb sarcasme els bons oficis que el president brasiler havia fet en el conflicte pel programa nuclear de l'Iran, que actualment l'enfronta a la comunitat internacional i que el sotmet a dures sancions econòmiques i comercials.

L'Iran és un dels països del món on la pena capital és utilitzada amb més liberalitat. Segons Amnistia Internacional, l'any passat van ser executades més de 388 persones, i almenys una mitjançant lapidació. Tota pena de mort és condemnable, però l'execució per lapidació encara ho és més. Pel seu salvatgisme i perquè qui més la pateix és la dona. Per això, el règim dels aiatol·làs mereix la més severa condemna.

La línia de tren entre Barcelona i Lleida “desespera” els usuaris

Infraestructures i serveis

La línia de tren entre Barcelona i Lleida “desespera” els usuaris

El trajecte fins a Manresa, el mateix de fa 151 anys, dura vuitanta minuts com quan va néixer, i fins a Lleida els usuaris han de fer un transbord amb autocar

 

Aspecte actual de la via entre Manresa i Calaf sense la catenària. Foto: ESTEFANIA ESCOLÀ (ACN).
La línia de tren que uneix Barcelona amb Lleida passant per Manresa “desespera” tant els seus usuaris com els alcaldes de les poblacions per on discorre el trajecte. Els batlles de Manresa i Mollerussa, Josep Camprubí i Teresa Ginestà, denuncien que el servei “té deficiències i no serveix per als ciutadans que volen desplaçar-se a la capital catalana o a la del Segrià”. La línia de tren passa pel mateix lloc que fa 151 anys, quan es va inaugurar. De Barcelona a Manresa, el trajecte dura els mateixos vuitanta minuts que quan va néixer, i de Manresa a Lleida els usuaris han de fer un transbord amb autocar per arribar al seu lloc de destí. De tornada a Barcelona no arriba al centre, sinó que el seu trajecte finalitza a Sant Andreu Arenal. A més, el tram en obres encara està pendent de licitació per l'empresa que l'hauria d'arreglar.
L'alcalde de Manresa, Josep Camprubí, ha expressat aquesta setmana el seu desencís amb la situació i ha explicat que “els responsables de Renfe s'han de plantejar què volen fer amb aquesta línia: convertir-la en una opció turística i, per tant, que no importi el temps; en un metro, amb més freqüència, o bé en una línia ràpida”. En tots els casos, diu, “és necessari començar a fer millores i exigir respostes als seus responsables”.

 

Els usuaris de la línia de tren de mitja distància que uneix Barcelona amb Lleida i que passa per Manresa es mostren cansats quan els pregunten pel trajecte. La majoria diuen que el traçat és “llarg i pesat” i que ja estan cansats de “les nombroses deficiències d'aquesta línia”.

Tot i que els alcaldes de Lleida no donen per perduda la línia, el cert és que per a les institucions de Ponent l'única esperança per millorar la connexió en tren amb la Catalunya central és la construcció de l'Eix Transversal Ferroviari, un projecte que s'albira a llarg termini. Aquest eix està previst que uneixi les comarques de Lleida amb les de Girona des de l'aeroport d'Alguaire (Segrià) passant per les comarques centrals.

LA XIFRA

4
hores es tarda per fer tot
el trajecte, passant per Manresa, una part en tren i l'altra en autobús.

 


Retard pel robatori de la catenària

Aviat farà un any de la data que Foment va donar perquè s'acabessin les obres del tram Calaf-Manresa. Les obres, que haurien d'haver finalitzat el 15 de novembre del 2009, encara no s'han acabat i, de fet, encara no ho podran fer a causa del robatori de més de 30 km de catenària nova que hi va haver al mes de maig i que obliga el ministeri, que és el responsable del conjunt de les reformes, a tornar a fer el procés administratiu per adjudicar aquesta obra. L'elevat cost del material, sumat al fet de col·locar-lo, ha comportat que s'hagi tornat a obrir un procés públic per adjudicar part del projecte. Adif ha confirmat que ja ha obert dos concursos per adjudicar les obres. El cost total dels treballs és de 8 milions d'euros, aproximadament. Mentrestant, els usuaris hauran d'agafar l'autobús.

 

Darrera actualització ( Dimecres, 4 d'agost del 2010 02:00 )

Publicat a

Atenció, pregunta!

Què llegiu o heu llegit fa poc? És que a les llibreries sempre estan els mateixos llibres i són del nou gènere tan ric en llengua: els "best-sellers".

Coses de la RENFE


MARTELL TRENCA-CRISTALLS

TRENCAR AQUEST CRISTALL PER A ACCEDIR AL MARTELL

És la RENFE! Naturalment!

Enxaneta





Via l'Oriol de Mataró al Facebook.

LA RATETA (CONTE POPULAR EN VERSIÓ DE FRANCESC MASPONS))

I ara que els vailets i vailetes estan de vacances i els avis i les iaies els tenen tot el dia (o quasi),  potser és bo que tots plegats escoltin aquesta contalla popular. Avui us acompanyo una versió del rondallaire Francesc Maspons i Llabrós.
Si l'escolteu,  veureu que aquests contes tan nostrats han caigut en absolut desús... Ara ja no s'expliquen, però a mi em ve de gust encara explicar-los.
I veureu com un conte, només un conte, pot portar un munt de lliçons per a poder entendre aquest mont tan complex que ens toca viure: res és el que sembla... el bou és massa matusser, el gos massa baladrer.. el gall massa pinxo.... però el gat, mireu si n'és de bonic el gat!!
Però, mireu que és cas, qui es cruspeix la pobre rateta,  és el més bonic i xiroi de la colla....
Apali, si el voleu escoltar, cliqueu al dessota...

Paginador



Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor



Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Jaume Renyer i Alimbau

Jaume Renyer

Jaume Renyer i Alimbau

Solidaritat Catalana: 1906-2012

Roger Cremades Rodeja

P E L P A I S A T G E. R o g e r C r e m a d e s

Roger Cremades Rodeja

<b><span style="color: #ff0000;">Xina, arribar i moldre??</span></b>

Miquel Carrillo

d'obra vista

Miquel Carrillo

Digues-li en vida

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.