nedar davall aigua de mar

• bielmamengual
• enllaç permanent
• diumenge, 4 de juliol de 2010 | 20:01h

He llegit  Carner davall aigua de mar, he llegit Bauçà davall aigua de mar, he llegit Blai davall aigua de mar, he llegit Vinyoli davall aigua de mar. NO ho creus?

Suu com un porc que duen a l'escorxador dins aquest  ciber amb els germans del cinquè món que es comuniquen com a folls i un nin que escolta Madonna. <<<<<<n'hauré de fer una història d'aquestr5s llocs tan cutres, amb aquest  ordinador PC que fa oi de brut i mal endreçat, amb la pudor de suor dels cossos que escriuen i telefonen i es comuniquen. Aquí més enbllà de la societat líquida i d'altres orgues estam davall aigua de cosssos din el líquid d'humors corporals pudentencs, dins l'olor d'arrencat, xamet, ben submergits en la poesia de les darrereres hores del dia.

Per refreswcar-me bec coke i copii un gragment d'en Blai que em sé de cor. UFFFFF! Estic banyatd 'ureics líquids.

…aquest camí que em duia a veure el Pare em feia conèixer les coses del camp, però també els seus noms, que eren noms de persones…, les cases amb noms diminutius de persones! Can Joaní, Can Pasqualí; veure nom; passava, caminava, arran dels noms: la corretjola, la ravenissa, el coscoll, l’aritja, la vidalba, el trèvol de ramellet, l’esparreguera de gat, l’esparreguera de castellà, la porrassa, l’albó, el coltell, la vinagrella, el fenàs, les prunes d’en vell, les prunes de frare llarg, les prunes de garenyó. El camí que em menava de cap al Pare estava ple de noms…, de paraules que tenien la verdor en la fulla i en treien la flor.

Quin embat de lletres, Blai, estimat1

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article