Cercador per data
La llei del consumidor
He remenat, per curiositat, la farmaciola de casa i no hi he trobat ni
un sol prospecte en català. Però hi haurà un dia, més aviat que tard,
que a l’obrir l’ibuprofè llegiré les indicacions del medicament en la
meva llengua. I les del detergent, i les instruccions del televisor,
i...
Quan el català s’hagi normalitzat a tots els productes del súper,
li recordaré a la meva filla de 13 anys que el 30 de juny de 2010 el
Parlament va aprovar el Codi
de Consum i que ella era a la sala de plens i em va sentir llegir
l’article sobre el dret a rebre en català “les informacions necessàries
per a l’adequat consum, ús i maneig dels béns i serveis (...)
especialment, les dades obligatòries relacionades directament amb la
salvaguar¬da de la seva salut i seguretat”. En podeu veure el video.
Vós no heu convocat la marxa President!
Potser oblida el President que la manifestació ha estat convocada per Òmnium Cultural i no amb la intenció de fer un aplec de tots els catalans sinó per a reivindicar el caràcter nacional de Catalunya i exigir el dret de decidir.
Vol el President manipular la marxa? Potser vol crear-hi divisions abans de que se l'hi en vagi de les mans i es converteixi (com tot sembla indicar) en una jornada reivindicativa de la independència en lloc d'una protesta a la sentència del Tribunal Constitucional i reclamació de la integritat del text estatutari?
Vós no heu convocat la marxa President!
- Comentaris: 10
VÃdeo reivindicatiu de la I Trobada d'Escoles de Música valencianes davant les retallades econòmiques intencionades del Govern de Camps
+ Nous retalls a les escoles de música per part de la Generalitat valenciana
+ Els retalls del Consell condemnen a un futur negre a les escoles de música
+ Les societat musicals valencianes ignorades intencionadament per la Generalitat de Camps
- Comentaris: 1
PICS DE FONTNEGRA (2.877 m).
L' objectiu era fer el cim més alt de Fontnegra pujant per la coma de l' Orri de la Vinyola. Sortim de LLívia amb el cotxe direcció al Coll de Pimorent (1.920 m), però no ens aturem a l´aparcament, sinó que continuem per una pista que surt just a l' esquerra fins que es fa del tot intransitable, on decidim aparcar-lo. A partir d'ara amb en Santi ( de mal nom "Franciscu") continuarem a peu pel sender de l’ARP, fins a deixar-la en un encreuament que direcció a l' oest, segueix l'alta ruta i porta a les antigues mines de ferro. El camí de l’esquerra que baixa al rec de l’Orri de la Vinyola, prop de la bassa del mateix nom, al començament del tele cadira del Pic de la Mina, és el que farem. Seguirem la pista d' esquí un centenar de metres, fins que tomben a l'esquerra, vorejant sempre per sota el Pic de la Mina. Estem en territori de marmotes, pel que de seguida sentim els primers xiulets d' avís i veiem el primer grup que en un tres i no res es fan fonedís. Anem pujant fins l' Estany de l´Orri de Vinyola i ens enfilem a la carena que hi ha a l' esquerra del Pic de la Mina, carenant sense dificultats fins el Coll de la Vinyola on ja veiem els Pics de Fontfreda. Més amunt podem veure per un costat, l’estany i el pic dels Pedrons i per l' altre els tres Pics de Fontnegra. El cim més occidental té una altura de 2.855 m, el Central i més alt de tots 2.877 m i l'Oriental, 2.830 m. Ens enfilem i desprès de passar diverses congestes , deixem a la dreta el Pic Oriental, encarant el central que és el nostre objectiu. Ens cal grimpar entre grans blocs granítics, fins que sense cap dificultat fem cim. Podem veure des d' aquí el Puigpedrós i la Portella de Meranges. La Tosseta de l’Esquella i el Pic d’Engorgs. A l' oest els Pics d’Envalira i, més enrere, el Pessons, l’Alt del Griu i els cims del Cubil. La visió mes negativa es comprobar l´impacte brutal pel paisatge que suposen les construccions del Pas de la Casa que tenim a sota nostre. De tornada desfem el camí, si bé ara fem la baixada pel mateix Coll de la Vinyola, per una estreta congesta que ens ajuda a fer-ho ràpidament fins ben a prop de l' estany. Seguim el camí on les marmotes ja ens esperem, fins a creuar el tele cadira i trobar el sender que ens retorna al cotxe. Un total de cinc hores i trenta minuts d' agradable i solitària caminada.
- Comentaris: 1
El melanoma de Rus
(Article d’Alfons Cervera) Estos días se repite la advertencia sanitaria de todos los veranos. La exposición exagerada al sol puede provocar diversas formas de melanoma. O sea: cáncer de piel. Los médicos aconsejan tener cuidado a la hora de tostarse en la playa o la piscina y cada vez que escucho sus recomendaciones me acuerdo de Alfonso Rus y sus becas de
Y este año se repite la representación histriónica. Los jóvenes que han querido disfrutar de esa ayuda se han visto obligados a participar esta semana en esa farolada que Alfonso Rus se saca de la manga para humillarlos sin miramiento de ninguna clase. La desmedida vocación por el autoritarismo que practica este personaje se le ha convertido en una enfermedad. Lleva tantos años expuesto a las luminarias infrarrojas del poder que su vida ostenta la mancha inconfundible de ese melanoma que identifica a los dictadorzuelos, unos dictadorzuelos que provocan a la vez la reacción furiosa del desprecio y una risa desternillante cuando lo ves más ancho que largo sacar pecho al pie de su Ferrari de campeonato.
Así que siguiendo el protocolo despótico presentado por un imputado en el caso Gürtel, esta semana se ha repetido ese ejercicio de caudillaje anacrónico y cruel. Allí estaba el señor presidente, orgulloso en su estrado, envuelto en el aura de los emperadores de pacotilla. «La tarde envuelve con pañuelos de seda la fabricación de una congoja», escribía Juan Gelman. Ése es el teatro donde Alfonso Rus acaba de montar el espectáculo de su coronación consecutiva. La seda del lujo que vestía su figura contrastaba con la angustia y el cabreo que se extendía en el patio de la espera, un patio tembloroso donde chicos y chicas que aspiran a trabajar en los veranos de su pueblo se morían de humillación y de vergüenza delante del prócer desmesurado, un prócer que en el colmo del cinismo deja bien claro en cada una de sus actuaciones que la democracia en la que tanta gente cree se la trae flojísima. Por eso le da igual que «
Lo suyo más propio es el lenguaje a puñetazos, la zafiedad, esa broma malapata que ridiculiza al enemigo sin saber que para eso, para ridiculizar con gracia al enemigo, se ha de poseer una talla intelectual que él no tiene y lo que es más gordo: no la echa de menos. Vive a gusto el señor de
- Comentaris: 1
Que la del 10 de juliol sigui una manifestació "de pel·lÃcula"!
En aquest blog, no parlo de la sentència del Tribunal Constitucional, perquè ho faig al meu altre blog Des d'aquí. Tanmateix, em sembla imprescindible fer aquest apunt, sobre la manifestació convocada pel 10 de juliol, justament per dir, també al Club 7 Cinema:
El 10 de juliol de 2010, a les 18.00h, tots al Passeig de Gràcia!
Informació al web:
www.somunanacio.cat
Nota: al meu blog Des d'aqui no permeto que s'hi puguin fer comentaris, per les caraterístiques d'aquell blog. Per similitud, esborraré qualsevol comentari que rebi aquest apunt concret.
Autobusos a tot el paÃs per anar a la manifestació del 10 de juliol
S'estan organitzant autobusos a tot arreu del país per anar a la manifestació del 10 de juliol. Avui, amb la dona, n'hem vist un cartell al seu poble, Palafolls, i demà ja ens hi apuntarem. Podem consultar els busos de què té constància l'organització, clicant aquí: Busos Som una nació.
Badalona (18) - Un altre visita a Sant Jeroni
4 de Juliol 2010
- Comentaris: 7
'La Inquisició contra la web de Salut sobre sexe'
lectorsLa carta destacada del dia (El Periódico de Catalunya): 'La Inquisició contra la web de Salut sobre sexe'
Darrerament alguns tertulians de televisions finançades per la dreta més rància i involucionista carreguen contra la pàgina web Sexe Joves de la Conselleria de Salut. Denuncien que és una pàgina web que indueix a la prostitució de la nostra joventut i que els seus continguts són immorals i pornogràfics. No només malparlen de la pàgina en qüestió, sinó que alguns, com el periodista Eduardo García Serrano, desqualifiquen i insulten la consellera Marina Geli. I per si no n'hi hagués prou, ara, s'ha afegit a les crítiques el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach. Alarmada per tants comentaris, vaig decidir visitar la pàgina i comprovar per mi mateixa totes aquestes barbaritats. I he de dir que la web em sembla excel·lent, i que a molts dels que ara rondem els 50 anys ens hauria ajudat en gran manera una pàgina com aquesta en la nostra joventut. Si el que pretén és ser una pàgina d'informació sobre temes relacionats amb el sexe i les drogues, crec que ho aconsegueix plenament. A més a més, es pot consultar també en anglès i en castellà, de manera que no es limita només a l'àmbit català.
La Generalitat ha estat valenta en aquest cas, ja que és l'única comunitat que ha dissenyat una pàgina per divulgar aspectes del sexe (un altre tema seria valorar-ne el cost econòmic), que sempre ha estat un tema tabú per a la majoria. M'agradaria veure alguns d'aquests ferotges tertulians argumentant el seu desacord amb aquests continguts en una televisió danesa, holandesa o alemanya. Només confirmarien els estereotips que aquests països ja tenen dels espanyols, i el que és pitjor, que la Inquisició segueix existint en alguns racons
nedar davall aigua de mar
He llegit Carner davall aigua de mar, he llegit Bauçà davall aigua de mar, he llegit Blai davall aigua de mar, he llegit Vinyoli davall aigua de mar. NO ho creus?
Suu com un porc que duen a l'escorxador dins aquest ciber amb els germans del cinquè món que es comuniquen com a folls i un nin que escolta Madonna. <<<<<<n'hauré de fer una història d'aquestr5s llocs tan cutres, amb aquest ordinador PC que fa oi de brut i mal endreçat, amb la pudor de suor dels cossos que escriuen i telefonen i es comuniquen. Aquí més enbllà de la societat líquida i d'altres orgues estam davall aigua de cosssos din el líquid d'humors corporals pudentencs, dins l'olor d'arrencat, xamet, ben submergits en la poesia de les darrereres hores del dia.
Per refreswcar-me bec coke i copii un gragment d'en Blai que em sé de cor. UFFFFF! Estic banyatd 'ureics líquids.
…aquest camí que em duia a veure el Pare em feia conèixer les coses del camp, però també els seus noms, que eren noms de persones…, les cases amb noms diminutius de persones! Can Joaní, Can Pasqualí; veure nom; passava, caminava, arran dels noms: la corretjola, la ravenissa, el coscoll, l’aritja, la vidalba, el trèvol de ramellet, l’esparreguera de gat, l’esparreguera de castellà, la porrassa, l’albó, el coltell, la vinagrella, el fenàs, les prunes d’en vell, les prunes de frare llarg, les prunes de garenyó. El camí que em menava de cap al Pare estava ple de noms…, de paraules que tenien la verdor en la fulla i en treien la flor.
Quin embat de lletres, Blai, estimat1
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- BerguedÃ
- Capcir
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Baix Vinalopó
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- L'Alt Palà ncia
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
