Contra el negacionisme: Manifest de Dissabte Sant

• smolins9
• enllaç permanent
• diumenge, 4 d'abril de 2010 | 12:09h

"ara a Europa és el moment de denunciar els colonialismes interiors, el negacionisme pel que fa a l'existència de nacions partides per falses fronteres, víctimes de genocides identitaris ocultats...."

---------------------

"El plantejament de la  problemàtica nacional -  és a dir la denuncia de l'explotació nacional tant pel que fa al territori dins l'estat francès (el més pobre de França amb l'índex d'atur més elevat) com als dins l'estat espanyol -   no és  només un plantejament ètic, de respecte de la memòria històrica, de fidelitat  a les arrels, de complaença a una  minoria, la dels pocs catalans no colonitzats, ans al contrari és un plantejament pragmàtic. Ens podem permetre el luxe d'amagar la veritat quan la nostra supervivènvia com a nació europea està tan amenaçada?

Hem de dir la veritat per tres raons fonamentals: d'una banda per convèncer la resta d'europeus de l' existència de la nació,  d'altra banda per obtenir l'ajuda de les altres nacions europees que malden per tenir un estat propi,  per fi  per donar coratge i orgull als nostres propis compatriotes, que ignoren en general fins els límits del nostre propi territori.

A Europa només se sap que Catalunya és una regió d'Espanya i que per tant com a màxim ha de reivindicar  més autonomia.  Com  convencer-los que no som una regió d'Espanya,  que volem un estat propi, si no  els informem d'entrada  que som una nació esquarterada, doblament oprimida des de fa tres segles?

Una raó nogensmenys important de plantejar la problemàtica nacional, sempre  il·lustrada pel mapa dels Països Catalans amb noms de totes les ciutats puntals, és enfortir la consciència nacional, l'autoestima, el coneixement propi dels catalans colonitzats que en saben tan poc com els forasters del propi país. Com ha de saber un català del Nord que té una història pròpia, una llengua mil·lenària, que pertany a una nació i que doncs pot aspirar a un estat propi si ni tan sols ha vist mai un mapa dels Països Catalans i  si els representants catalans a les instàncies europees  no  tenen el valor i l'encert de divulgar-lo públicament?

 Tant en Pau Casals  com l'Oscar Ribes van saber aprofitar l'avinentesa d'un discurs a escala mundial per a al·ludir a l 'existencia de tots els Països Catalans. Ells la van situar fa decennis en  un pla cultural i lingüístic ; ara a Europa és el moment de denunciar els colonialismes interiors, el negacionisme pel que fa a l'existència de nacions partides per falses fronteres, víctimes de genocides identitaris ocultats....

 No precisar quins són els territoris de  la nació catalana és perpetuar la  traïció del govern d'en Pujol  que afirmava en rètols penjats  a l'Alt Empordà: "som una nació, som 6 milions"  com si Catalunya  comencés a la Jonquera. Nosaltres els exclosos, catalans del Nord, mallorquins, valencians, andorrans, algueresos no podem permetre   que s' oculti  la catalanitat compartida per raons pretesament pragmàtiques."

Daniela Grau Humbert
Catalunya del Nord

--------------------------

Llegiu al post anterior tot el

Manifest de Dissabte Sant

per la defensa del reconeixement, per la defensa de la unitat i per la defensa de la llibertat de tota la Nació Catalana.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article