Cercador per data

Cercador per data

« Març 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
   1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031  

Fainé

De fa temps que penso que tothom hauria de cobrar el mateix sou. Això, més que ser la meva opinió estricta, és un punt de vista que crec que algú ha de defensar perquè la síntesi final d'aquest debat tiri més cap a una banda que no pas cap a l'altra.

Perquè totes les feines hi ha d'haver algú que les faci, perquè no tothom té la sort de tenir certes capacitats, perquè tots els infants han de tenir les mateixes oportunitats sigui quina sigui la feina dels pares, etc.

De segur que hi ha altres maneres de mirar-s'ho. Ara bé, em sembla que la majoria estarà d'acord que hi ha coses excessives. Que potser, a més del salari mínim, caldria un salari màxim.

SÍ A UNA RTVV DIFERENT. PER UNA NETEJA HIGIÈNICA

La Vanguardia: "Los cinco escenarios del desafio catalán"

Aqueix era avui el titular del periodista estrella de La Vanguardia Jordi Barbeta en funcions d'analista estratègic de CIU.

El que no ens expliquen d'Iran


De vegades, els mitjans de comunicació compren i difonen la història del Pròxim Orient que els sembla més lògica i que dóna una millor resposta als seus desitjos. Però allò que sembla evident no es correspon sempre amb la realitat. Ni allò que els agradaria que passés al món islàmic, és el que hi passa. Sobretot quan la suposada evidència, la notícia, és una història concebuda per importants cercles de poder sotmesos a foscos interessos, que coneixen bé la mentalitat occidental i saben què han de dir i quines fibres han de tocar per a guanyar-se la nostra confiança.

En els darrers anys, hem trobat ben poques excepcions de mitjans que s'atreveixen a informar i opinar en contra del corrent marcat per les traduccions de les agències de notícies, per a explicar i fer entendre què passa en països com l'Iran. Precisament, amb motiu de les darreres eleccions presidencials iranianes, tothom a casa nostra es va posicionar incondicionalment a favor d'un dels candidats [com si escollir el president de l'Iran fos cosa nostra!]. Tothom menys el diari Avui...  [+]

TEMPTEGE LA LLUM



LIGHT by JAAPKOER


Sec l’aire.

Cremat el fang

del pensament que ignora

el roig viu dels llavis tendres.

Temptege la llum

de les xarxes nues

que esclaten

i rellisquen

sobre aquesta passió eterna.


Apocalypse how?


Translation (traducción):

[El coronel Kurtz, en medio de un fuerte malestar después de ser sacudido a conciencia por el capitán Willard, pronuncia, a modo de testamento, unas enijmáticas palabras para la posteridá]

—¡EL HERROR! ¡EL HERROR!!




Guió i dibus: Min

Joan Peiron Vilaró

Costa parlar d'algú que estimes, però avui us presento el meu nebot Joan Peiron http://joanpeiron.blogspot.com/

Ell és un artista.

Ha fet de la seva riquesa interior una manifestació d'art plàstic que és d'admirar.

A l'exposició que encara podeu contemplar a la galeria Bells Marcs de Vic, hi ha els seus quadres d'Abstraccions Urbanes, una visió de la bellesa en la decrepitud.

El dia de la inauguració podíem llegir a les invitacions aquestes paraules:

“I aprofito aquí per demanar-li un favor: llegeixi tan poc com pugui textos de crítica estètica; o bé són visions partidistes, que s'han fossilitzat i han perdut el sentit en el seu enduriment sense vida, o be són jocs de paraules enginyosos, en els quals un dia guanya aquesta visió i l'endemà l'oposada. Les obres d'art són d'una soledat infinita i no hi ha res que ajudi tan poc a abastar-les com la crítica.”

Rainer Maria Rilke. Cartes a un poeta jove.

tempesta de pètals

avui feia vent i els pètals voleiaven sobre els camps de call vermell
el ropit ha vengut vora la font del jardí i menjava miquetes
he vist un estol de gavines que em parlaven de les ones
al puig Major encara hi havia clapes de neu sobre la roca grisa
he passejat amb el meu germà pel bosc de Can Moranta i els romanins florien
he vist com un ametlerar se l'havien crupit els ullastrtes i els pins
els camins de l'horabaixa eren daurats daurats
he recitat un poema de Miquel Bauçà

UNA VEGADA ENCARA...

Una vegada encara, anit, torn a pensar

que si no t'haguessis mort com et morires,

jo, a l'estiu, t'hauria recollit

molts feixos de llenya seca per cremar

a l'hivern a la foganya i perquè tu

poguessis adormir-te vora la flama. Aleshores,

els teus somnis haurien fuit per camins de tendresa

i s'haurien omplert de petites illes de felicitat,

petites illes contra la meva trista adolescència.

Per Santa Margarida hauríem anat a la fira del poble,

i després hauríem anat a veure el mar.

Quan la vellesa t'hagués acalat,

jo mateix t'hauria fet un gaiato d'ullastre,

i els verderols haurien xiulat enmig de les roselles.

Jo hauria duit uns calçons apedaçats i descolorits,

i un capell de palla m'hauria tapat un poc els ulls.

Quan les figueres que estan devora el camí

haguessin començat a deixar caure les fulles,

jo mateix hauria preparat un poc de terra per tapar-nos

a tots dos, si no t'haguessis anat fent aquella rialla de morta.

 

Fitxa: "Any de Gràcia" (Ventura Pons, 2012)

Any de Gràcia (Any de Gràcia | Year of Grace | Año de Gracia)

Comèdia de "bon rotllo", amb en David, que té vint anys i arriba a Barcelona buscant una oportunitat, i la Gràcia, que en té seixanta-i-uns-quants i li ofereix una habitació a canvi de companyia i atenció...

Any de Gràcia (Any de Gràcia | Year of Grace | Año de Gracia)

Direcció: Ventura Pons. Guió: Carme Morell, Jaume Cuspinera, Ventura Pons. Fotografia: Sergi Gallardo. Música: Sanjosex, Mishima, El Petit de cal Eril, Manel, Mazoni.... Muntatge: Marc Matons. Producció: Els Films de la Rambla (Catalunya), amb la col·laboració de TV3 (Catalunya), TVE (Espanya). Durada: 1h30.

Repartiment: Rosa Maria Sardà (Gràcia), Oriol Pla (David), Santi Millán (Pere), Amparo Moreno (Enriqueta), Diana Gómez (Noa), Alex Maruny (Sergi), Ricard Farré (Marçal), Lluís X. Villanueva (pare), Núria Feliu (Paquita).

Sinopsi: En David (Oriol Pla)té vint anys, el poble li ha quedat petit i fa cap a Barcelona per a estudiar Belles Arts i viure-la. La Gràcia (Rosa Ma Sardà), en té seixanta-i-uns-quants i li ofereix una habitació, tot i que rufa el nas: no tan sols volia una noia perquè li fes companyia i li parés atenció,  sinó que troba en David lleig i més aviat burro. A classe, poca cosa atrau més l'atenció d'en David que el culet de la Noa (Diana Gómez), una companya. Aviat es fa amic del (Santi Millán) del bar de sota ca la Gràcia. I, d'amagat, es compra uns quans estris per a pintar a la seva habitació. No cal dir que la relació amb la mestressa anirà de seguida per mal borràs; però en David, tornar al poble ho té magre -com aviat s'adonarà-. Per acabar d'adobar, a classe les coses empitjoren... Però no tot va malament, que aquesta és una "comèdia de bon rotllo!"

Vídeos: Tràiler VO | Fragment - Coll i barres | Fragment - Fossil | Fragment - És el que hi ha | Fragment - Pija de ciutat | Lip dub Any de Gràcia - Natura morta - Mazoni | Així es va fer Any de Gràcia.

***

Webs oficials: Anydegràcia (cat/esp/ang) [f] [t] | Blog Ventura Pons.

Estrena en català: 21 còpies | Cartellera de cinema en català | Cartell | Tràiler Cat | Gencat.

Distribuïdores: Catalunya, les Illes, País Valencià, la Franja i Andorra, Alfa Pictures | Catalunya Nord, pendent | mercat italià, pendent.

Més informació: Cartellera (cat) | Fitxa El Punt Avui (cat) | Catalan Films (cat) | Imdb (ang) | LaButaca (esp) | Sensacine (esp) | CommeAuCinéma (fr) | MyMovies (it).

***

Festivals: festivals en què participa. Premis: premis.

Apunts en aquest blog:  Altres veus.

Apunts de context en aquest blog: Estrenes 29 febrer - 6 març 2012.

Crítiques d'altri publicades als mitjans: Gent del barri (Gerard Casau, Ara-Time Out Cap de 7mana i Time Out Barcelona, 02.03.2012) | Rialles contra la crisi (Marta Cervera, El Periódico Cat, 02.03.2012) | La Gràcia de Gràcia -sense enllaç- (Lluís Bonet Mojica, La Vanguardia Cat, 02.03.2012) | Crítiques de la diàspora Año de Gracia (Eulàlia Iglesias, Sensacine)

Articles d'altri publicats als mitjans

Ressenyes, cròniques i altres articles d'interès: Ventura Pons torna a la comèdia amb 'Any de Gràcia' (M.S., Vilaweb) | La Gràcia de Ventura (Bernat Salvà, El Punt Avui, 29.02.2012) | "Sento que rejoveneixo" -sense enllaç- (Salvador Llopart, La Vanguardia Cat, 02.03.2012) | Xoc generacional a Gràcia (El Punt Avui - Sortim, 02.03.2012) | Ventura Pons fa riure amb un film rodat a Gràcia (El Periódico Cat, 22.02.2012)

Entrevistes: Ventura Pons: "M'he sentit molt sol defensant el cinema català" -l'entrevista sencera, amb €nllaç- (Xavi Serra, Ara, 02.03.2012).

***

FOTO © Els Films de la Rambla Cartell oficial d' Any de Gràcia, de Ventura Pons

El dogmatisme i el sectarisme a les Illes (i II)

Gustavo Catalán, José M. Carbonero, Jaime Carbonero, Antoni M. Thomàs, Gabriel Sevilla, Albert Saoner, Bernat Riutort, Ignasi Ribas, i Salvador Bastida: el dogmatisme i el sectarisme a les Illes
 
Defensa de la memòria històrica de l’esquerra revolucionària de les Illes (i II)
 
Per Miquel López Crespí, escriptor
 
L’atac, la campanya rebentista contra el llibre de memòries antifeixista l’Antifranquisme a Mallorca (1950-1970) palesava novament el brutal sectarisme, la mala fe i la ràbia dels sectors provinents o propers al neoestalinisme. Com en temps de la guerra civil quan, amb argumentacions semblants, els agents de l'estalinisme assassinaven Andreu Nin i Camillo Berneri, a tants i tants militants comunistes del POUM i anarquistes de la CNT, ara tornaven emprar els mateixos tics sectaris per embrutar la meva memòria de lluitador antifeixista i la de munió de companys i companyes de l’OEC i altres organitzacions marxistes de les Illes. 
Em demanava com era possible que aquests senyors no poguessin admetre –i encara ara no admeten!- una versió de la transició diferent a la carrillista? Tan sols  era qüestió de mala fe, de dogmatisme, de sectarisme o hi havia quelcom de més profund? Curtor de mires, manca d’informació? Cap al 1994 ja hi havia prou llibres d’història fent referència a la transició per a poder saber, amb coneixement de causa, l’error que significà, quant a la conquesta de quotes més elevades de llibertat per als treballadors i per a les nacions oprimides de l’estat, els acords amb el franquisme reciclat dels anys 77-78, el donar suport a la monarquia que ens llegava el dictador. El posterior Pacte de la Moncloa      --un nou atac als interessos dels treballadors--, també serví per a constatar fins on arribaven els graus de renúncia i claudicacions dels  carrillistes i la socialdemocràcia per a gaudir dels substanciosos sous i privilegis que els oferia el sistema. 
Només qui ha viscut en carn pròpia les campanyes contra el leninisme, en el cas del PCE, i contra el marxisme, en el cas de la socialdemocràcia, la batalla per l´anorreament del projecte nacional dels Països Catalans pot copsar la brutalitat ideològica dels anys inicials de la restauració monàrquica. Tot l´aparell ideològic i polític del sistema, els mitjans de comunicació; tot el poder dels partits del règim, dels sindicats domesticats, de les tribunes parlamentàries es posaren al servei de la liquidació de la memòria històrica republicana, independentista i antisistema de les classes i nacions oprimides de l´estat. Els fonaments del règim sorgit de la reforma del franquisme s´havia de fonamentar damunt la liquidació de qualsevol expectativa d´autèntic canvi social o que pogués posar en qüestió l'essència de la “sagrada unidad de España”. La lluita ideològica i política, la manipulació de la història, tant en aspectes fonamentals del passat com del present, eren el complement bàsic de les mesures econòmiques –els famosos Pactes de la Moncloa, de 1977- que havien de rompre l´espinada del poble treballador, de les avantguardes nacionals dels pobles de l´estat.
Visquérem uns anys tenebrosos enmig d´un silenci que solament ara, amb la publicació per part d´Edicions El Jonc del llibre De l´esperança al desencís. La transició als Països Catalans i d´altres aportacions semblants, es comença a trencar. 
Els primers llibres crítics damunt el procés de la restauració monàrquica, la mal anomenada “transició”, que era, en definitiva, la consagració de la victòria franquista del trenta-nou, però aquesta vegada sota la coartada de la legalitat constitucional                                            -refermament de la unitat de l´estat espanyol, la monarquia, el capitalisme-- eren silenciats o demonitzats com aquell llibre de memòries, L´Antifranquisme a Mallorca (1950-1970), que vaig publicat l’any 1994. La lúcida visió de Gregorio Morán, l´anàlisi de les renúncies  de mitjans dels anys setanta descrites en El precio de la transición (Editorial Planeta, Barcelona, 1991), restà oculta i silenciada al gran públic. Els llibres d´estricta militància revolucionària, els estudis fets per dirigents trotskistes com l´amic i company Van den Eynde, l´”Anibal Ramos” de la clandestinitat, dirigent del  PORE (Partido Obrero Revolucionario de España) o de la mateixa Elena Ódena, la dirigent del PCE-ml, només eren a l´abast de reduïts cercles de militants i simpatitzants de les organitzacions d´esquerra que no havien pactat amb el franquisme reciclat. L´històric dirigent del MDT Carles Castellanos només va poder veure editat Reviure els dies. Records d´un temps silenciat (Pagès Editors) l´any 2003.
[Continuar]

Paginador

Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor

Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Joan-Carles Doval

PICAP

Joan-Carles Doval

Picant Música amb els CALIU i ROGER MARGARIT presentant nou disc

Jordi Mayoral

Jordi Mayoral

Jordi Mayoral

Els genis es reiventen

Joan Vila i Triadú

El bloc d'en Joan Vila i Triadú

Joan Vila i Triadú

L'estranya parella

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.