2. PLA DIRECTOR DE CONSERVACIÓ I CONSOLIDACIÓ DEL CONJUNT FRANCISCÀ DE SANT LLORENÇ DE VALÈNCIA.

• josep_blesa
• enllaç permanent
• PLA DIRECTOR DE SANT LLORENÇ DE VALÈNCIA
• dijous, 4 de març de 2010 | 00:05h

2.1.            ¿QUÈ ÉS UN PLA DIRECTOR ?. PLA DIRECTOR DE SEGON RANG.

Fins ara hi ha, i no massa, plans directors de conjunts monumentals de primer ordre. És conegut el programa estatal de catedrals que incitava a redactar-ne un a cada una de les seus episcopals. Aquests eren plans de gran abast, mitjans i recolzament de les entitats públiques (administració i universitats) i privades com a tasca de mecenatge a canvi de publicitat i desgravació fiscal .

Tanmateix la redacció de plans directors en obres d’un rang inferior és un fenòmen més novedós. Atiat per persones ocupades i preocupades pel patrimoni, és un model encara en vies de desenvolupament i consolidació. Intentant cercar alguns d’aquests, hi hem observat que el model, la metodologia no està encara consolidada. Beuen en els de primer rang, retallant i acoblant a les necessitat i disponibilitats existents.

Per tot això hem cregut adient introduir una reflexió al voltant d’aquests Plans Director de segon rang. Bàsicament  confegits amb pocs mitjans. Autosuficients, operativament i administrativa, per a donar via lliure a la redacció dels mateixos.

Pla Director d’un monument de segon rang (la terminologia és pròpia) és un document que recull tot el coneixement profund d’un fet patrimonial en un moment donat de la seua història.

Un PD és un recull d’investigacions històriques, urbanístiques, formals, compositives, arquitectòniques, estructurals, constructives, petrogràfiques, d’usos, pictòriques, socials, culturals, etc. Les investigacions i subsegüents testeigs són de caire unidireccional, i en són fruit d’un esquema axiòmatic únic i prisma de difracció a la llum de qui lidera cada aspecte a estudiar.  El que proporciona una visió esbiaxada i univoca del monument, per això, ens cal des del PD, que els diversos aspectes no siguen considerats com a compartiments autònoms, ans el contrari, com a vasos comunicants.

Un PD és un instrument que recull les perícies i testeigs efectuats en l’estudi i investigacions anteriors.

Un PD és un instrument d’anàlisi de totes les investigacions efectuades, és a dir, d’entrecreuament i síntesi global de les dos anteriors. Un procés iteratiu d’aproximacions successives.

Un PD és un compendi del coneixement d’una època particularitzat i aplicat a un cas concret.

Un PD és un sistema obert, capaç sempre d’incorporar noves troballes i nous enfocaments en els diversos aspectes estudiats, investigats i analitzats.

Un PD ha d’incorporar instruments d’anàlisi econòmica i temporal que escandalle la viabilitat de les seues intervencions i recuperacions parcials des d’un punt de  vista global.

Un PD d’un monument és una radiografia de l’estat de desenvolupament  i civilització de la societat que l’acull i del què és hereua.

Un PD d’un monument és l’instrument de convergència activa de tots els sistemes oberts d’anàlisis que hom puguen existir. Mai com a sistema tancat.

Un monument és un fet cultural. Fet i fet, antigament, es palesava el predomini de l’arquitectura, avui en dia, considerem que és un enfocament reduccionista.

Un monument és un fet complex, doncs està compost d’elements que s’interrelacionen creant una estructura. Les relacions entre ells són les que creen l’estrutura i aquesta la que li fa ser com és i imprimeixen el caràcter i les funcions, però, cal observar que aquestes relacions i els elements són variables en el temps.  

Totes aquestes faenes serien innòcues i inoperants si no hi afegim un programa d’actuacions i intervencions a fer-ne per tal de millorar l’estat material i dels usos i serveis que s’ha de desenrotllar, i així, com la difusió del monument i llurs treballs a la recerca de fons econòmics per a aconseguir els objectius.

La intervenció del Projecte (projectes, i per fases) de conservació i manteniment de les seues diverses parts, ja resulta a hores d’ara, impossible poder escometre el conjunt de la intervenció d’una manera global. Tot establint l’abast de l’estat patològic amb unes valoracions provisionals bastant pròximes a la realitat  i subsegüentment deduir-ne una relació detallada d’un seguit de intervencions (projectes) parcials que constituirien el desglossament de fases. Escometre cadascun dels projectes anirà en funció de les disponibilitats dels propietaris. Tot i que caldria interrogar-se’n per les possibles ajudes exteriors a l’Orde.

Pla Director del conjunt franciscà de Sant Llorenç de València té per objecte establir, a grans trets, un document que reculla les investigacions, testeigs, anàlisis dels aspectes -del major nombre possible de variables- que caracteritzen aquest monument. Imprescindibles per poder bastir un programa d’actuacions futures (intervencions arquitectòniques, pictòriques, mobles, etc. i d’usos i servicis, de gestió i  de difusió) sobre ell.

La base epistemològica sobre la què ens recolzem són dos teories:

1. (Suppes, Patrick. Axiomatic set theory. 1972). NY. Dover. Teoria axiomàtica de conjunts. Filosofia metodològica de la ciència.

El text està extret del Curs de filosofia en xarxa del website de l’I.E.S. JOANOT MARTORELL d’Esplugues del Llobregat.

 2. (Carruthers, P. Emerging Syntheses in modern science. 1988).

El text està extret d’un article publicat per Josep Blesa i Morante “A PROPÒSIT DEL CONCEPTE D’ART D’ARS CATALONIAE” publicat en el diari El Punt. Juny de 1999.

Tot seguit, hi inserim ambdós textos:

Si voleu continuar llegint paseu al "vull llegir + "

• Arxius: Nobilis ac Regia (1608) | Vista general des del c. Navellós
• Comentaris: 3
• Vull llegir la resta de l'article