![]()
Els Jocs Olímpics d’Hivern a Vancouver s’han acabat. Canadà ha fet una
bona organització on només el temps i el disseny de la pista de bobs
han donat la nota negativa. Espanya no ha guanyat cap medalla, com era
d’esperar malgrat algunes opinions precipitadament contraries.
El
senyor Hereu, junt amb una comitiva ad hoc, va visitar Vancouver per
tal de veure personalment quin tipus d’enrenou porta organitzar uns jocs
amb tanta complexitat. Suposàvem molts que tornaria una mica
desencantat i ha estat tot el contrari, ha tornat amb més ganes que mai
d’aconseguir per Barcelona uns Jocs Olímpics d’Hivern.
Sapporo, que
va organitzar un dels millors jocs l’any 1972 va necessitar més de 25
anys per pagar el dèficit econòmic que va generar l’esdeveniment
esportiu. Vancouver, amb una millor contribució de les televisions que
els anys 70, preveu un dèficit astronòmic.
Barcelona, i els
Pirineus, han de construir moltes infraestructures si volen competir per
organitzar uns jocs. No n’hi ha prou amb unes pistes d’esquí alpí,
també s’ha de fer les instal•lacions per salts i, per curling, per bobs,
skeleton i derivats, s’han d'habilitar pistes per les proves de
patinatge de velocitat etc. etc.. Els Jocs del 92 van fer que Barcelona
guanyés infraestructures, recuperés la façana marítima i demostrés la
unió d’una ciutat i d’un poble. Malgrat tot, algunes instal•lacions han
estat després infrautilitzades, com ara l ‘Estadi Lluís Companys o el
Velòdrom d’Horta, per donar dos exemples. Amb uns jocs d’Hivern és molt
dubtós que les infraestructures esportives es puguin aprofitar com cal.
El record trist i ruïnós del Fòrum Universal de les Cultures ens hauria
de fer ser molt, però molt prudents.
El senyor Hereu sembla
necessitar alguna medalla per no perdre les properes eleccions, i ho fa
jugant amb la il•lusió d’una ciutat que no s’ha de deixar enredar. El
dèficit està cantat, i el senyor Hereu somia truites. I mentrestant la
ciutat es degrada a una gran velocitat.