
Ho reconec, sóc una persona que m’emociono fàcilment. No ho puc dominar. Quan sento i veig actes que el d’ahir a Sabadell, no puc reprimir-me l’emoció.
Ahir després de posar els meus fills petits a dormir, vaig baixar cap al soterrani a on tinc el despatx amb els ordinadors. Eren dos quarts de nou. Com sempre faig un repàs del que succeeix a casa, a Catalunya.
A Vilaweb llegeixo que hi ha la possibilitat de veure en directe l’Acte d'Estat de Sabadell. Collons!!!. Quina sort, em dic a mi mateix. M'hi connecto i surt en Lopez Tena parlant. Ràpidament vaig al Skype al xat de la Vegueria d’Exteriors, i els comunico que hi ha aquesta possibilitat als que hi estan actius.
De seguida una colla de reagrupats que vivim a l’exili, a Toronto, a Munic, a Amsterdam, a Colonia, a Karlsruhe, a Laussana, a Colòmbia , a Basel, a Essen, ens connectem emocionats a veure l’acte. Com que estem sols, comencem a escriure el que sentim al xat mentre veiem en directe per Internet.