Cercador per data

Cercador per data



Agraïment al regidor d'ERC de Tortosa, Ricard Forés

El regidor d'ERC de Tortosa, i amic, Ricard Forés, ha anunciat que deixa la política municipal al final d'aquest mandat. Els i les membres de Soldevila hem tingut una relació estreta amb la seua regidoria ja que ens unien diversos projectes molt importants per a Campredó. Vàrem tenir un bon feeling amb ell des d'un principi, quan al juliol de 2007, quan ja havia estat elegit regidor, va convèncer-nos que ens tornéssim a posar a treballar en conjunt, després d'uns anys en què la situació política al municipi de Tortosa no facilitava precisament la nostra influència i el nostre treball municipal, a causa de la total manca de sintonia amb el govern de llavors. Podem dir que Ricard va ser l'artífex de la nostra reactivació com a grup, la qual va rebre un impuls considerable amb la designació de Josep Esquerré com al nostre representant a Campredó. Posteriorment, hem treballat amb Ricard Forés colze a colze envers la restauració del patrimoni templer campredonenc, una de les nostres grans fites, que es veurà reforçada amb el projecte de museïtzació de la torre de Font de Quinto que tindrà lloc properament. La nostra col·laboració amb ell també ha vingut de la mà dels certàmens firals campredonencs (Curt redó, Mestràlia, i Campredo.net), que ens han enfortit com a grup i ens motiven a continuar caminant envers el somni campredonenc: la nostra Ítaka particular, aconseguir un poble culturalment potent, socialment actiu i políticament lliure.
En política, com en qualsevol àmbit de la societat, mai tot són flors i violes, ni tampoc la satisfacció envers la feina d'un polític en particular és sempre total. Sempre n'esperes més, i així ha de ser. Tot i això, els i les membres de Soldevila volem expressar el nostre agraïment a Ricard per aquests anys en què hem treballat plegats i, per suposat, li desitgem molta sort en el seu futur professional.
Quant a la política campredonenca, tortosina i la catalana (l'estatal no ens importa un rave), es tendeix a reduir tot a un bipartidisme fals, que no reflecteix la realitat plural de la societat. Des d'ERC continuarem treballant per tenir el nostre espai, i per enfortir-lo, ja que creiem que tenim un projecte de poble molt ben definit i estructurat que esperem poder tirar endavant en primera persona. Massa sovint des dels partits majoritaris i la premsa afí se sol ridiculitzar i minoritzar la feina realitzada per polítics que no formen part del cànon, i els fan sentir aliens. Nosaltres de la regidoria que dirigeix Ricard Forés ens quedem amb els èxits aconseguits a favor del poble de Campredó.
Finalment, uns versos patriòtics del mestre poètic valencià, Vicent Andrés Estellés, per acabar aquest apunt dedicat a un regidor independentista que abandonarà aviat la política:

Assumiràs la veu d'un poble
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.

MOLT D’HORA

A les quatre i mitja de la matinada, com assegura l’adagi, les voreres encara no s’han posat. Ni les pistes d’aterratge. La ciutat agraeix el silenci, discontinu tanmateix. Acab de fer la maleta per partir cap a Paris, a l’Expolangue on presentarem la campanya “Un cafè per la llengua” de l’Obra Cultural Balear. I aprofitarem l’avinentesa per emparisar-nos dos dies. De matinada deambulen els soroll més estranys i els cruixits que de dia no se senten ofegats pel git d’autos, presses i bogeria. I el magí, el cervell, la clepsa, encara flaquegen.

Les pensions, a punt de tocar fons


L'executiu de Zapatero rectifica i suprimeix el paràgraf que advocava per un augment del període de còmput de les pensions

Després d'haver-se fet públic el Programa d'Estabilitat 2009-2013 (pdf) que l'executiu de Zapatero ha enviat a la Comissió Europea i que plantejava d'incrementar deu anys el període de cotització per al càlcul de les pensions, s'ha fet enrere i ha corregit el text enviat retirant-ne aquesta proposta. El govern espanyol ha justificat la inclusió inicial de la mesura argüint que era 'només un exemple'.

Amb aquest hipotètic canvi en el càlcul i afegint-hi l'endarreriment de l'edat de jubilació als 67 anys, aprovada pel govern fa pocs dies, la Seguretat Social s'estalviaria quasi quatre punts del producte interior brut (PIB) en la despesa de pensions a partir del 2030. Quatre punts del PIB equivaldrien a uns 40.000 milions d'euros. El mateix document sosté que aquest fet suposaria 'una millora molt substancial de l'indicador de sostenibilitat que elabora la Comissió Europea, i en concret el component que recull la despesa associada a l'envelliment, que se situaria entre els més baixos d'Europa'.

[De Vilaweb.cat, 3/2/2010]

Avui aquest era el tema estrella dels noticiaris, i com a tal ha fet córrer el ministre del ram, Celestino Corbacho, a explicar, embarbussadament, l'enèsim canvi de direcció decidit (és un dir) sobre la marxa per l'erràtic Govern del sabater de la Moncloa. Cap novetat, doncs. Però passa que la crisi que no era tal, segons les autoritats (és un dir) espanyoles en matèria econòmica (i de la qual Espanya, que va ser l'última de percebre-la, serà també l'última de superar-la, asseguren els experts), s'està acostant perillosament a un tema altament sensible, com és el del sistema de pensions que teòricament ha de garantir el futur dels treballadors/cotitzants a partir del dia que deixin de ser-ho i hagin de passar a viure del fruit dels seus anys de treballar i (a damunt!, com si no fos prou esforç) pagar impostos, tot alhora...

 

CHURCHILL A MONTROI I EL CABANYAL.

Before two sentences about:
                                                  
                                 You can fool some of people some of the time, but
                                 you can't fool all of the people all of the time.
                                                                                  Winston Churchill      

                                  Some are born great, some achieve greatness,
                                  and some have greatness thrust upon them.
                                                                       William Shakespeare

Si heu entrat mai a la sala dels comuns londinenca observareu que té una forma rectangular i una gran alçària, amb un pis que permet observar com els oradors polítics defensen les seues tesis. Des del premier britànic John Major -fou el meu cas de xamba i mercès a un contacte amical- a qualsevol altre ponent. Sobre una taula oberta rectangular de bona fusta i amb un feltre verd i un petit faristol amb un llum fan llurs discursos palplantats. Una sala que, tret de comptades i benemèrites excepcions, era políticament quasi dual. El cadiram s'arrenglera sobre sengles dos murs dels costats llargs. En una banda hi ha els tories (conservadors) i en el d'enfront els laboristes, (mig hereus dels antics whigts).
Conten que quan Winston Churchill fou triat membre de la cambra, jove encara, s'assegué al costat d'un vell tory i amb l'excitació del moment iniciàtic, fità rabiüt els membres de les bancades d'enfront i demanà al seu company experimentat: Aquells d'allà davant són els nostres enemics?
i el vell conservador li respongué:
NO, aquells d'enfront són els nostres adversaris, els teus enemics els tens en aquesta banda.

L'amor, les dones i la vida (IV)

Feia temps que no deixava caure per ací un post nocturn. I avui, sense poder-ho evitar, torne a refugiar-me en Benedetti, tot pensant en la darrera estrofa de Vaya uno a saber, una altra de les genialitats del poeta uruguaià. Un fragment que vaig emprar com a cita d'un poema que vaig dedicar a la meua sort particular. I és que sí, és de nit, al paquet de Lucky Strike ja no queda cap cigarro i no puc -ni vull- llevar-me a una persona del cap...

y todo eso por qué
sencillamente porque
en la primera línea
pensé en vos
                    amiga

Una Nació, un Estat: tres anys de Sobirania i Progrés

La Plataforma Sobirania i Progrés, fundada l'any 2006, va celebrar el passat mes d'octubre els seus tres anys d'existència. Per commemorar aquest aniversari, l'entitat presidida per l'actor Joel Joan organitzarà un gran acte que durà per nom "Una Nació, un Estat: tres anys de Sobirania i Progrés". L'acte servirà, d'una banda, per explicar la feina feta durant aquests tres anys, però també per posar al dia el discurs del sobiranisme civil sobre els seus reptes de futur: el moviment pro-consultes, la sentència del TC, el creixement sociològic de l'independentisme, la internacionalització del cas català, la integració de la nova immigració en el moviment i la persistència de l'espoli fiscal.

Paginador



Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor



Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Joan-Carles Doval

PICAP

Joan-Carles Doval

Picant Música amb els CALIU i ROGER MARGARIT presentant nou disc

Jordi Mayoral

Jordi Mayoral

Jordi Mayoral

Els genis es reiventen

Joan Vila i Triadú

El bloc d'en Joan Vila i Triadú

Joan Vila i Triadú

L'estranya parella

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.