Afirmava el director cinèfil David Trueba que “yo nunca llego tarde, porque el rato que la gente emplea en esperarte, lo dedica a pensar en ti, y seguro que descubren mis defectos”. No s'enganya el polifacètic madrileny. Potser tardem dos, tres, cinc minuts, però per a qui espera semblen dos, tres, cinc segles, i és quan li surt la vena crítica de Risto Mejide -que fàcil és fer-se famós hui en dia, no?- i comença a recordar-se dels teus desperfectes i, possiblement, dels de la teua mare.