

04 / 02 / 2010
"Enemic públic d'Espanya"
Un bloc li posa 'banyes' a Santiago Espot i recull les seves declaracions més polèmiques (Veure fotografia adjunta d'aquell blog)
El
president de Catalunya Acció i promotor de FORÇA CATALUNYA, Santiago Espot, que ha admès que va
presentar 3.000 denúncies contra comerços que s'anunciaven en català,
és considerat "un enemic públic d'Espanya" al bloc Elvis 071, creat
temps enrere, on se li caricaturitza amb unes banyes i se li defineix com "un simpàtic bufó" i un "impresentable".
Les
frases d'Espot seleccionades per aquest blocaire són:
1 - "qui no treballa per la independència de Catalunya, treballa contra Catalunya",
2 - "els
xiulets a l'himne espanyol de Mestalla han servit per infondre als
catalans una moral de victòria àmplia i suficient com per iniciar un procés de secessió ".
3 - "El
que va passar a Mestalla va ser un èxit del que hem de congratular-nos
tots els catalans" o
4 - "l'Exèrcit que tenen els espanyols està integrat
bàsicament per gent de Sud-amèrica, i aquesta gent tampoc estaria
disposada a defensar la unitat de la pàtria",
són altres sentències de l'Espot que poden llegir-se en aquella web.




Qui parla castellà a Catalunya posa en perill la convivència perquè, com és lògic, molts catalans això no ho acceptem, molts catalans continuem rebutjant la castellanització, l'intent ja trisecular d'extermini de la nostra nació.


Per a al.lusions a en Ferna. El tema de la bandera va si fa no fa per on dic. Era la bandera naval de tota la Confederació catalanovalenciana. Durant segles. A Amèrica n'estava plagat. D'aquí que se la vulgués apropiar la monarquia borbònica.


A veure? Què passa amb els d'E-NOTICIES???? NO EM PUBLIQUEN ELS MEUS MISSATGES Els espanyols d'aquí dins poden insultar i jo no puc donar ànims a l'Espot??? Això és la vostra democràcia? ÀNIM ESPOT!!!


Que aprofitin els últims anys de restauració borbonica perquè els drets de conquesta els posarem davant del tribunal penal contra els drets humans. Els colons van de víctimes. Independència i lleis que regulin la demografia per l'amor de Déu!


felicitats senyor Santiago Espot. Quan Catalunya serà lliure , algu li agraira el que voste ha fet per Catalunya i el català. Jo li podria donar una quants llocs infractors de la llei.Mes canya als infractors lingüistics
---------------------------------
Qui no defensa aquesta llengua no mereix aquesta terra! (BIC=335.472 visites)

Autor/s: Pere Cardús
El salt a la política del president del Barça sacseja el mapa de partits actual · L'entorn de Laporta estudia les opcions d'èxit i prepara l'estratègia que caldrà aplicar · Podria presentar-se sota una 'Llista Laporta'
La participació de Joan Laporta en les eleccions parlamentàries de la tardor pot desencadenar un autèntic moviment tectònic en el domini dels partits actuals, quan tot just és una hipòtesi no confirmada. La diferència d'aquest cas amb els que solen aparèixer als extrems és que Joan Laporta pot ocupar la centralitat de l'espectre polític català, especialment del sobiranisme. La clau estratègica que estudien els seus assessors i col·laboradors de confiança és un projecte de centralitat i profundament transformador. La por dels partits tradicionals a la proposta Laporta és que la seva popularitat li permeti de prendre'ls espai, a tots.
Laporta ha explicitat en més d'una ocasió que voldria dirigir una candidatura nova que fos la punta de llança de l'expressió emergent d'un independentisme modern i desacomplexat. Aquesta nova expressió sobiranista s'ha manifestat aquests darrers anys amb mobilitzacions de caràcter civil que van culminar l'any passat amb les consultes sobre la independència de Catalunya. El president blau-grana s'ha negat fins ara a sumar-se a cap opció política amb representació parlamentària i ha festejat el Reagrupament de Joan Carretero. Una intervenció radiofònica a RAC1 de Carretero (àudio) i declaracions de Laporta en alguns mitjans fan pensar que aquesta aliança pren força i que comença a cristal·litzar.
Joan Laporta farà el salt a la política després de tancar el dossier
del FC Barcelona amb la renovació de l'entrenador, Pep Guardiola, la
fixació de la data electoral, 13 de juny, i la presentació d'un
successor, Alfons Godall. És una evidència que l'actual president del
Barça ha anat donant pistes cada vegada més clares des que ha concretat
aquests tres afers que li impedien de focalitzar la seva atenció a la
política, assessorat per Joan Oliver i Xavier Sala-i-Martin de la
Fundació Catalunya Oberta i companys seus de la directiva del Barça.
Entre les possibilitats en joc hi ha la de presentar una llista, que
fins i tot es podria anomenar Llista Laporta, clarament independentista.
Per una banda, l'estratègia de Laporta s'orienta a esgarrapar base
electoral a Convergència i Unió. Potenciar la imatge d'eficiència i de
professionalitat de l'advocat i president esportiu d'èxit permetria a
Laporta de seduir una part important de l'electoral tradicional de CiU.
El to executiu i la presentació d'una carta de presentació plena de
bons resultats en la seva gestió del Barça poden atreure les persones
que han confiat en Pujol i en Mas com a gestors eficients. Però també
pot aconseguir el suport de la base de CiU que ha evolucionat cap a un
sobiranisme que s'ha expressat obertament en favor de la independència
i que ha participat en el moviment de les consultes sense la
correspondència de Mas i del seu equip.
L'opció Laporta beu
també de la voluntat d'aconseguir el suport del votant d'ERC, decebut
per l'opció republicana del tripartit. Un discurs obertament
independentista i que opti per un calendari d'emancipació a curt terme
pot cridar l'atenció de la base d'Esquerra que fins fa quatre anys va
donar suport a Carod i Puigcercós, però que se n'ha desencantat per
l'horitzó llunyà en què aquest partit situa la sobirania de Catalunya.
Després d'uns anys de discurs d'equilibris i d'apel·lar a la 'pluja
fina', un Laporta desacomplexat pot arrencar de l'estat de cansament en
què sembla que s'ha situat una part important dels votants d'ERC.
Sense representació parlamentària, la CUP pot veure com una bona part
dels seus votants municipals ara opta per donar suport a una opció
presidida per Joan Laporta. La CUP va decidir de no presentar-se encara
a les eleccions al parlament i ha deixat sense referent polític la seva
base electoral, que es pot sentir atreta pel discurs directe i de
simplicitat de Laporta.
I, sorprenentment, Laporta també pot
erosionar electoralment el PSC i ICV a l'àrea metropolitana. El
sobiranisme sempre ha tingut dificultats per a tenir un suport
significatiu a Barcelona i, especialment, a l'entorn metropolità. Però
la popularitat i el lideratge de Joan Laporta poden ser determinants
per a entrar en aquesta àrea que el PSC ha mantingut durant decennis
com un vedat exclusiu.
Finalment, Laporta pot recollir el suport majoritari del moviment de
plataformes i entitats de la societat civil que ha pres la iniciativa
al front independentista. N'hi ha prou de recordar la reacció popular
que va suscitar el president blau-grana quan va acudir a la
manifestació del darrer 11 de setembre a Barcelona. En aquest àmbit
Laporta pot fer valer la seva imatge de 'foraster de la política' i la
capacitat d'agregar i d'oferir una referència electoral a la
constel·lació d'entitats, plataformes i iniciatives que han anat
apareixent des de fa uns quants anys. El president del Barça també pot
cridar l'atenció del ciutadà motivat sobiranista que s'ha abstingut en
les darreres eleccions i que pot confiar en una opció rupturista i que
prové de la societat civil on s'ha 'refugiat'.
La política no
és un afer absolutament nou per a Laporta, que ja va participar en
l'aventura del Partit per la Independència (PI) d'Àngel Colom i Pilar
Rahola, els anys noranta. Laporta va entrar al PI de la mà d'Albert
Perrin, amb qui també coincideix a la Junta Directiva del FC Barcelona.
Article extret de Vilaweb.
Dibuix: mapa del que podria representar la centralitat política d'una opció independentista encapçalada per Laporta.
------------------------