Quatre vídeos del “POLÒNIA”

• julianjuanlacasa
• enllaç permanent
• dimecres, 4 de novembre de 2009 | 22:32h

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

“EL SECRETO DE SUS OJOS” de Juan José Campanella

• julianjuanlacasa
• enllaç permanent
• dimecres, 4 de novembre de 2009 | 22:12h

Els amors del passat poden molt sovint influir de tal manera en les persones, que els poden deixar fins i tot traumatitzades per això, i incapaços d'afrontar nous amors sense arribar a comparar-los amb els antics, i per tant, semblen condemnats a viure sols/soles la resta de les seves vides. En aquesta interessant pel·lícula de l'argentí Juan José Campanella (“El hijo de la novia”), amb el seu habitual Ricardo Darín (“Luna de Avellaneda”, “Nueve reinas”…), afronta un argument així amb tocs de “thriller”, el trauma de la recent dictadura que va assolar l'Argentina i la visió costumista d'aquest país en la dècada dels anys 1970, basada en la novel·la d'Eduardo Sacheri. En Benjamín Espósito (Darín) s'ha jubilat com a funcionari de Justícia i vol escriure una novel·la, basada en un terrible cas ocorregut trenta anys endarrere: una noia a la qual coneixia, és salvatgement violada i assassinada. Compadit de l'angoixa del seu vidu, en Ricardo Morales (Pablo Rago), decideix investigar el cas amb l'ajuda del seu amic Sandoval (Guillermo Francella). De passada, hi coneix una nova companya de treball, l’Irene Menéndez Hastings (Soledad Villaamil), de la qual s'enamora, encara que ella sembla que li agrada un altre, amb qui finalment es casa. Troben a l'assassí, en Gómez (Javier Godino), i l’enxampen en una espectacular persecució a l'Estadi del Racing d'Avellaneda. Hi passen més coses, d’algunes tràgiques. Tot alhora amb “flaix-backs” i tornades al present. En Ricardo Darín, com a sempre, dóna una gran credibilitat al seu personatge. To amarg, amanit amb tocs de comèdia costumista, ben argentina, amb la parla col·loquial d'aquest país i l'època dels anys 1970. Espectacular l'escena de la visió aèria de l'Estadi del Racing, que va des dels voltants cap al mateix terreny de joc, i la visió d'Espósito i en Sandoval a la grada.

EL SECRETO DE SUS OJOS: * * * *

http://www.imdb.com/title/tt1305806/

http://www.youtube.com/watch?v=GcHkTSqeGoU

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

“D’AQUÍ A L’ETERNITAT” de Fred Zinnemann i “PEARL HARBOR” de Michael Bay

• julianjuanlacasa
• enllaç permanent
• dimecres, 4 de novembre de 2009 | 22:09h

Pearl Harbor (Hawaii), Desembre del 1941: és quan els Estats Units pateixen el bombardeig japonès i entren a la II Guerra Mundial. S'ha abordat de diverses maneres al cinema, gairebé sempre segons la visió patriòtica. Moltes pel·lícules del gènere bèl·lic s’havien fet per augmentar el sentiment patriòtic del públic americà i alhora defensar el seu únic punt de vista de com havia de ser el món. Però bé, hi parlo de dues pel·lícules que, directa o indirectament, parlen de Pearl Harbor, i que casualment en totes dues el bombardeig ocorre gairebé al final. “D'aquí a l'eternitat”, basada en la novel·la semi-autobiogràfica de James Jones, és un excel·lent melodrama en el qual en Robert Prewitt (gran Montgomery Clift), que hi és a una caserna d'Hawaii, es nega a prendre part en l'equip de boxa d'allà per haver noquejat fatalment a un contrincant en un combat, en el passat. Ha d'aguantar humiliacions i abusos, sobretot per part d'un suboficial sàdic i antipàtic (Ernest Borgnine, “Marty”), però ell els aguanta tot estoïcament. Això desperta l'admiració del sergent Warden (Burt Lancaster), el qual en té un idil·li amb la dona d'un superior (Deborah Kerr). I tot enmig, un soldat italoamericà, l’Angelo Maggio (Frank Sinatra, que va guanyar l'Óscar per aquest paper). Amb el maccarthisme en el seu punt més àlgid, la censura tractava sempre de presentar a l'Exèrcit com a irreprotxable i decent, i van haver de suprimir detalls del guió que hi venien a la novel·la, com l'homosexualitat dels personatges dels Clift i Sinatra i la veritable professió de la prostituta, però li dóna a tot un to amarg que ennobleix a aquests personatges per sobre del to moralitzant i patriòtic que podria haver tingut. “Pearl Harbor” tracta de tenir pel mateix estil, però és una avorrida pel·lícula de gairebé tres hores, en l'empipadora tendència del drama romàntic americà actual, on el més interessant, i de lluny, és la reconstrucció del bombardeig, que impressiona. Abans, dues hores i mitja d'una avorrida i cursi història d'amor entre diversos personatges, encarnats per Josh Harnett, Ben Affleck i Kate Beckinsale. L'actor afroamericà Cuba Gooding Jr. (“Instint”) és del millor de la pel·lícula i esborra del mapa als altres, però només surt de tant en tant com un dels soldats que pateix el bombardeig i demostra un heroisme de debò. La resta, del tot oblidable. “D'aquí…” destaca pel seu to amb amargor, les seves grans interpretacions i per l'anècdota, certa o no, de que en Frank Sinatra va aconseguir el paper gràcies a pressions dels seus amics de la Màfia als productors de la pel·lícula, i que va ser recreat en les primeres escenes del “Padrí” de Coppola. Dos exemples d’una cosa contrària: un excel·lent melodrama bèl·lic i un mediocre producte olvidable, basats en un argument semblant.

D’AQUÍ A L’ETERNITAT: * * * *

PEARL HARBOR: * *

http://www.imdb.com/title/tt0045793/

http://www.imdb.com/title/tt0213149/

http://www.youtube.com/watch?v=7U7wL64Ptwc

http://www.youtube.com/watch?v=HLeWz-ArEFg

http://www.youtube.com/watch?v=1W6AGM-LxGY&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=lSTHpTsO6ts

http://www.youtube.com/watch?v=eu1ySgpV_KM&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=PIPBtP02yKc

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article