
Divendres passat va fer 5 anys que una poc-moderna va arribar a can Enderrock. Tota una efemèride, tenint en compte que formem part de la generació freelance (autònoms? des-contractats? contra-cturats?) i del low cost (tot barat, tot ràpid, tot fonedís). Des d'aleshores n'han plogut moltes i de molts colors. I tot i que els menys-moderns som de memoritzar poques dates, el dia 1 d'octubre encara és significativa.
En aquest temps, tal com dèiem, ha plogut molt (va dir ella amb veu d'anciana tendra). I han canviat moltes coses. Molts veuran el canvi d'aquell ésser amb samarreta de ratlles a aquesta personeta amb ulleres de pasta (properament, a les seves pantalles). Potser és el menys significatiu. Ha canviat tot i no ha canviat res. S'han obert les mires. S'ha ampliat la llista de contactes. Fins i tot d'amics. Però sobretot, l'iTunes n'ha notat la diferència.

A la Canonja, ens quedem a passar la nit després de l'assemblea