Sistemes i antisistemes

• xavierdiez
• enllaç permanent
• Economia i Societat
• dilluns, 4 d'octubre de 2010 | 16:01h

Debatre sobre els "antisistema" resulta sovint un parany. Els amants d'un ordre amb pocs beneficiaris sempre usen i abusen de la caricatura del dissident social, batejat indefectiblement com a "antisistema" a fi de dignificar, per contrast, la seva opinió. D'altra banda, i com és obvi, ningú suficientment raonable ningú no justificaria la violència gratuïta i nihilista amb què sovint culmina qualsevol acte col·lectiu, busqui o no empara ideològica.
Com ve a ser habitual, la crema d'un cotxe de la guàrdia urbana, el saqueig d'un Zara i el trencament d'alguns aparadors esdevingué la notícia que eclipsà mediàticament la vaga general del 29-S. Fet curiós, atès que les mateixes accions, multiplicades per cinc, no aconseguiren desviar l'atenció del fet que el Barça guanyés la seva tercera copa d'Europa. La jugada és clara. Focalitzar la mirada sobre un fet anecdòtic (uns indocumentats que trenquen coses) evita analitzar l'essencia (milions de persones irritades davant una situació econòmica on els mafiosos determinen les polítiques laborals del govern). Podem parlar d'infiltrats? Podem parlar d'eixelebrats a qui agrada el protagonisme? Podem parlar que, si no hi fossin, Díaz Ferran els podria contractar com a publicistes?

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article