L'ànima forta... Joan Triadú

• carme.laura
• enllaç permanent
• dilluns, 4 d'octubre de 2010 | 09:00h

El cos era allí, al taüt, a la capçalera del saló de Sant Jordi, que l'honorava, rodejat de la família estimadora i estimada. L'esperit era arreu, a l'aire, als records del passat, a l'esperança del futur, a la parla que ell, un noi de 17 anys, decidí salvar.

Joan Triadú ha estat el lluitador ferri que no permeté que el fil roig de la nostra identitat s'estronqués. Li devem molt, li ho hem dit tan bé com hem sabut, però no prou ni prou alt.
Anit, com un desgreuge, com un acte d'amor i reconeixement, he tornat a llegir el dietari del mestre adolescent dels anys 1938-1940, hi he trobat en la seva ingenuïtat la insobornable fesomia afectiva, intel·lectual, religiosa, literària, pedagògica i profundament patriòtica del gran Triadú. Del gran mestre, mestre d'alumnes, de mestres, d'escriptors, de polítics, de patriotes.
  

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article