Cercador per data

Cercador per data

« Octubre 2010 »
dl dt dc dj dv ds dg
    123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031

"el concepte d’unitat integradora" (Maria Torrents, CA) __ BIC 1890

2 juliol 2009

Unió. Quina unió?

“Els veritables obscurantistes són aquells que de les llums de colors en componen la llum blanca fonamental” Goethe


És evident que, per superar aquest cul de sac fatal en què estem atrapats, cal que tots aquells que ja han saltat del carro de la “morta” i s’han encarat decididament cap a la consecució de la independència, bandegin personalismes i partidismes i construeixin la “unitat” que el nostre poble reclama.

Però, quins dels potencials implicats s’han plantejat, amb rigor, com es construeix una “unió” fecunda i quins són els factors i les actituds que en garanteixen l’èxit?

Estem immersos en una inèrcia de pensament que estrafà la concepció d’“unió”, tot fent-la sinònim d’assimilació, d’aglutinament amorf. El mot “unitat” ha esdevingut, de facto, un sinònim “d’unitarisme”. Aquest emmascarament és fruit directe de la nostra experiència històrica i psicològica que ha emprat equívocament la paraula”unitat” allà on s’estava experimentant “l’unitarisme”, o sigui, la destrucció de les individualitats, personals o col·lectives, en benefici d’un únic poder, sovint imposat.

La història en va plena d’imperis que, en nom de “la unitat”, han desencadenat autèntics processos fagocitaris on una nació n’ha destruït i n’ha sotmès d’altres per a engreixar-se i fer-se monstruosa. El grup nacional no dominant s’ha vist sotmès a la dissolució, mentre “les dretes” i “les esquerres” que aparentment polaritzen la història, es dibuixen com a “anècdotes” puntuals en un model més ampli.

En aquest context continua plenament vigent la vella idea que per unir-se en un grup, partit ... cal amuntegar-se i dissoldre’s dintre d’unes sigles, fent inevitable la massificació i la depauperació progressiva de la societat que hi està sotmesa.
La por i, el seus inevitables corol·laris, la violència i la manipulació física i psíquica, esdevenen els trets característics d’aquesta manera primitiva i poc madura de concebre “la unió”.

La mentalitat “unitarista” empobreix el conjunt i el porta a l’autodestrucció en no entendre ni la funció de catalitzador que ha de tenir l’objectiu comú, ni el paper enriquidor que ha de jugar cada una de les parts, ni com el paper del lideratge s’imposa de manera natural en qualsevol procés d’unió saludable.
I tampoc no entén que qualsevol “unió” sorgida sota els vells paràmetres ha de fracassar perquè és incapaç de fomentar una actitud de confiança mútua i de valoració respectuosa de l’altre. El possible “aliat” és percebut com una crossa que et permet fer-te més gran quantitativament, però, alhora, és una nosa, un perill potencial que cal neutralitzar, tot diluint-lo, dintre d’aquest magma que en diuen “unió”.

Aquest model ha dominat la història fins als nostres dies, i malgrat que ara es mostri més prepotent que mai, està tocat de mort. Es un exemple fefaent que “abans de la tempesta s’alça impetuosament per última volta allò que després ha de quedar llargament humiliat en el fang”.

Signes inequívocs provinents tant de la nova percepció de la realitat que va dibuixant la ciència, com de la mateixa dinàmica psicològica i històrica assenyalen l’emergència d’un nou paradigma on la unió es concep a partir de la integració d’elements diferents que treballen coordinadament, en xarxa, en benefici de tot el conjunt, en un context de confiança i acceptació profunda, agraïda.

En aquesta nova concepció emergent, la configuració de la unitat reconeix el valor de la individualitat humana i nacional com un factor fonamental. Com més ric és cada individu, més ric és el conjunt.

La lliure responsabilitat d’integració substitueix la submissió, que s’ha comprovat empobridora i distorsionadora del benefici comú.

És un paradigma on cada individu i cada nació han d’ocupar el seu lloc i assolir la seva plenitud per assegurar l’excel.lència del conjunt.

Es perfila una realitat orgànica, on les qualitats de cada individu, posades de manera natural al servei del conjunt, acaben revertint, incrementades, en benefici propi.

És el paradigma de l’organisme sa.

Aquesta concepció post-històrica de la unió, retroalimenta un ambient de confiança que incentiva les qualitats existents i permet l’eclosió de qualitats adormides i insospitades que només poden desenvolupar-se en un context d’aquestes característiques.

És a través d’aquesta unitat integrada que l’home, les nacions i la humanitat desplegaran la seva nova etapa evolutiva, mostrant capacitats mentals, psíquiques i sensitives, ara encara embrionàries.

En el vell paradigma històric, convulsament agònic, el tot mai no arriba a ser la suma de les parts, perquè hi ha una dinàmica contínua d’assimilació i destrucció.

En el nou paradigma que estem fent emergir, el tot és sempre més que la suma de les parts perquè la cooperació i la interacció crea una nova realitat rica i dinàmica.

La construcció de la unitat que demana el futur immediat implica la superació del concepte uniformitzador i assimilador tan estès encara avui a casa nostra, i la seva substitució per la del concepte d’unitat integradora.

És cert que el poble català reclama i necessita la unió, però cal que entenguem que la frontissa històrica en què la independència de Catalunya està cridada a consumar-se, exigeix no caure en l’error de repetir anacronismes històrics.

Només la integració de les diverses sensibilitats independentistes, la seva coordinació al servei de la nació i l’emergència natural de lideratge que propiciarà, farà possible una força potent i imparable que alliberarà el nostre poble de les grapes de la històrica unitat castradora dels imperis espanyol i francès, i la catapultarà cap a una experiència integradora i regeneradora, cap a un model post-històric.

Tindrem tots els actors implicats la lucidesa d’assumir la responsabilitat que se’ns demana?

Serem capaços de fer aquest salt qualitatiu en la manera de concebre i construir la unitat que els temps exigeixen?

Qui quedi ancorat en els vells models regits per la por i la desconfiança s’autoexclourà del procés en negar la llavor de futur que vol germinar al si d’aquest nostre poble.

La unió fecunda que portarà la nació catalana cap al seu futur la consumaran aquells que ja han saltat del carro de la “morta”, s’han girat definitivament d’esquena al vell ordre, i ressonant amb la visió vital i acolorida que s’obre davant la nostra nació, treballen decidits, des el cor, amb el cap i amb totes les fibres del seu ésser per fer-la possible.

Maria Torrents
Consellera de Catalunya Acció

Allò que també s'acabarà el 28N (falten 55 dies)

Falten 55 dies i mantenim el repte de reforçar com sigui el missatge que les properes eleccions són les de la independència. S'ha acabat l'etapa autonomista i no té cap mena de sentit que ens hipotequem quatre anys amb un govern que no vol fer el referèndum que demanàvem el 10 de juliol. Aquest ha de ser l'objectiu i aquest ha de ser el plantejament. Però el 28N, a banda de l'etapa autonomista, s'haurà acabat una altra cosa. I no voldrem sentir a parlar dels socialistes en molts i molts anys si no és que, de les seves pròpies cendres, en reneix un nou partit disposat a exercir el dret d'autodeterminació.

La Iaia, un dels cinc millors del Sona9

"La Iaia" (mireu la nova web) és un grup jove de música vigatà el pal de paller del qual és l'Ernest Crusats. Ell va començar el seu historial musical públic al portal de la Casa Comella de Vic, en el cicle de concerts de músics joves 'Música Fresca", organitzat per Vicjove (mireu-ne fotos aquí), en l'edició de l'any passat. Fèia i fa una proposta atractiva i molt interessant. Ara, l'ha millorat molt, i acompanyat de tres fantàstics companys (i en alguns casos amb l'ajuda d'una fina veu femenina)  enlluerna on fa concerts. Ara, ja està entre els 5 millors del concurs Sona 9 (mireu-ne informació); estarem atents al resultat -que no tardarà-, però mentrestant podeu participar a la votació popular entrant aquí. I a continuació, segueix l'escrit i podreu veure un vídeo d'una actuació seva. (segueix llegint clicant aquí)

Anonimat

No tinc costum de contestar els comentaris anònims, encara que en alguna ocasió ho haja fet. No entenc per què s'ha de recórrer a l'anonimat quan s'opina de manera raonada. O millor dit: si s'opina de manera raonada.
Ja sé que la identificació amb un nom no representa necessàriament autenticitat, però sempre queda millor.
En fi, que ja som majorets i podem parlar com les persones, si és això el que es pretén. Per a altres coses hi ha espais diferents que ho aguanten tot.

Crec que hui aniré a dormir prompte.

Trobar un lloc al món... dels blocs

Sóc cul de mal seient. Però almenys ara no deixaré l'assentament, el campanment al qual des de fa un parell d'anys m'he arrelat, aquí a Mesvilaweb. Tot i així he de reconèixer que se'm queda petit. Els qui ens hem abocat a la cosa aquesta dels blocs (bé, o dels blogs, segons determinats sectors de la Resistència), sabem que les fidelitats van cares. I que el mínim inconvenient, perllongat adequadament en el temps comporta una pulsió de canvi irrefrenable que ens porta ineludiblement a la mudança de plataforma.
Ja ho he fet alguna vegada, però no ho faré ara. Em limito a augmentar la meva "cartera de serveis". Necssitat de donar sortida a expectatives emocionals diferents de les que em mantenen en aquest indret, m'he permès incorporar dos nous blogs/blocs a les vies d'expressió de les meves neures.
D'aquesta manera, si algú es pren la molèstia de seguir-me (algú hi deu haver, no?), sàpiga que des de fa uns dies, apart de la coexistència amb altres lletraferits a Poems&blogs, de l'expressió individual d'aquesta mateixa lletraferidura a Obstinacions, i de la meva lleialtat crítica (sobre tot per algunes rigideses difíficls de superar) a Secundària memòria, em podrà trobar a:
L'udol desesperat del licantrop
Una obstinada imarge.
Tots dos blogs estan ubicats a blogspot, que probablement és la plataforma més fàcil d'anar i més versàtil. En un em dedicaré a penjar de tant en tant fotografies, segurament de poca qualitat (no en sabem més a casa!) i en l'altra anirem seguint les passes del licantrop que se'ns ha instal·lat al més pregon de la nostra ànima des de fa uns quants anys.
Ah, aquests dos títols coincideixen amb els dels dos darrers llibres de poesia que he publicat (L'udol desesperat... està inclòs al Dilema de Faust). No hi tenen res a veure, però em va semblar que quedaven prou bé... i poden acabar sent-ne propaganda subliminal (si més no, no passa res per provar-ho!).

La tardor Barcelonina

Si preneu el dibuix de l’escala de la Vida pujolsiana pels extrems (mercès pel títol) i els ajunteu en sortirà una estrella de cinc puntes. El símbol de la revolució, el tornar a evolucionar. Què és la tardor? El principi o la fi?

2a Fira-Concentració de bicicletes plegables el 12 de desembre

Per segon any consecutiu no hi podré anar perquè precisament el dia 12 tinc un compromís, però tal i com em demana el Carles Soler, dóno difusió de l'esdeveniment:

INFORMACIÓ:

El proper diumenge 12 de desembre de 2010 a les 10 h tindrà lloc la 2a. Fira-Concentració de bicicletes plegables a Vilanova i la Geltrú.

La fórmula de Fira-Concentració està pensada perquè el ciclista de plegables vingui a Vilanova i participi en un recorregut urbà d'uns 7 km, sortirem de la zona del llarg Passeig Marítim que tenim la sort de tenir i per carrers de la vila.

També hi participaran les marques més importants de bicicletes amb estands on podrem gaudir de les darreres novetats a la zona del Parc de Ribes Roges.

Hi haurà el sorteig d'una bicicleta plegable entre tots els participants.

L'any passat dintre de la 1a Edició de la Fira-Concentració ens vàrem reunir més d'un centenar de usuaris de plegables
Podrem gaudir de les bicicletes que ens visitin tant de Vilanova com de fora, el mercat i models és tant ampli que segur que quedarem sorpresos de les plegables i les diferents tipologies de màquines que hi han.

Al nostre voltant darrerament n'està ple de concentracions, dia de la bici, passejades, trobades, marxes de bicicletes, curses, però lo que no tenim són concentracions de bicis plegables, per això aquesta 2a Edició.

La concentració és exclusiva per bicicletes plegables.
Definició de bicicleta plegable feta pel Bacc (Bicicleta Club de Catalunya).
Vilanova i la Geltrú està molt ben comunicada per ferrocarril, això permetrà que molta gent pugui plegar la bici al tren i la desplegar-la a la nostra ciutat.

També la gent de la nostra ciutat podran desplegar la bici i sortir al carrer, per això el nom de la Trobada és : DESPLEGA LA BICI A VILANOVA I LA GELTRÚ

Més info.

Segon capítol de "Vides exemplars". Dr. Max Cahner, un ciutadà que ens honora de veritat.

Avui, en Max Cahner, figura cabdal de la cultura catalana dels segles XX i XXI.

L' ENQUESTA DE "GESOP" (EL PERIODICO)

L'enquesta de Gesop publicada avui pel diari "El Periodico", repeteix els pronòstics de les anteriors. Baixa participació, victòria més que contundent de CIU, pèrdua de pes de PSC, IC, ERC, manteniment de PP i de Ciutadans i resultats molt minsos de Solidaritat (de 0 a 2 diputats) i de Reagrupament que es preveu no obtingui cap escó. Tot i això, no sembla que entre els dirigents actuals de l'independentisme democràtic, es prenguin massa seriosament aquestes previsions, que els obligaria adoptar mesures per  a rectificar el possible desastre, que fins i tot ha estat destacat  per la directora del Gesop, Àngels Pons, al afirmar que, "Carretero i Laporta han dividit el vot més radical favorable a la independència i han afeblit una opció que, en les circunstàncies actuals, tindria assegurada la representació". Tot i que intel·lectuals del prestigi de Joan Ramon Resina, en el seus darrers articles a l' Avui s' hi ha fet ressó, denunciant el que suposa "fraccionar una força que es nodreix d'un mateix objectiu i d'una mateixa voluntat de transcendir la ideologia" i que Josep Maria Pasqual, articulista del diari El Punt, hagi escrit sobre la desunió, que exigiria fer més cas als solidaris i reagrupats de base que han elaborat l'anomenat Manifest del Fossar, els dirigents de Solidaritat, han respost publicant els resultats d'una enquesta amb resultats diferents, em temo que un pel maquillades amb la prepotència del que sap que només ells poden treure el nas al Parc de la Ciutadella  (suposo que amb més ganes de molestar al contrincant  electoral, que d´avançar cap l' objectiu polític comú) i els líders de  Reagrupament, convençuts  que són, ells i no els altres, els autèntics salvadors de la pàtria, s' han  limitat a mirar cap un altre costat. 

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/311512-error-fatal-de-lindependentisme.html
    
http://www.directe.cat/documents/noticies/manifest_del_fossar.pdf

Dos anys després de la catàstrofe del Cicló Nargis - Birmània

Més de 150.000 morts, més de dos mil.lions de persones sense sostre, collites perdudes, ni se sap el nombre de ferits ni el nombre de desplaçats. Molts, moltíssimes infants orfes amb greus problemes psicològics.
Centenars de presoners, birmans, amb sentències fermes entre 30 i 60 anys, per haver organitzat ajuts per la població afectada, entre ells l'actor Zarganar, el més famós del país i un periodista esportiu, el més llegit, i que de ben segur hagués xalat ser a Sud-àfrica.
I també el periodista Hla Hla Win, que amb la seva càmera, amagat i sempre vigilant, va fer de periodista, la seva feina, el que tots hauríen de fer ... denunciar com està el delta de l'Irrawaddy un any després del cicló Nargis.
L'enemic més destructor que el Cicló Nargis són les càmeres. Manifestacions del govern dels generals de la Junta Militar.
Va poder enviar el rodatge fora del país i la cadena Channel 4 del Regne Unit va passar el documental. Ha rebut premis, és impactant; és la realitat; és la veritat; una catàstrofe amagada per el mateix Govern del seu propi país; oblidada; ningú vol denunciar obertament tot el què va passar i el que està passant

Hla Hla Win va ser descobert per la policia del govern birmà i avui és un dels més de 2000 presoners polítics. Ell i l'altre periodista autors del documental pateixen condemnes de 27 i 13 anys respectivament, per fer de periodistes, per dir la veritat.
Un govern que va rebutjar rebre cap ajut; només alguna ONG té autorització de ser-hi, però perque accepta ser sota les ordres de la Junta Militar. I ara davant unes eleccions ni tan sols aquestes ONG poden continuar treballant i ajudant a la gent. Han de marxar.
Aquest video és la primera part del documental ''Orphans of Burma's Cyclone''.
Algunes traduccions dels texts que aparèixen en anglès; les manifestacións dels infants (en un petit reum), les trobareu si llegiu la resta de l'apunt.
 

Paginador

Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor

Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Jaume Renyer i Alimbau

Jaume Renyer

Jaume Renyer i Alimbau

Solidaritat Catalana: 1906-2012

Roger Cremades Rodeja

P E L P A I S A T G E. R o g e r C r e m a d e s

Roger Cremades Rodeja

<b><span style="color: #ff0000;">Xina, arribar i moldre??</span></b>

Miquel Carrillo

d'obra vista

Miquel Carrillo

Digues-li en vida

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.