
El nou ministre espanyol que té assignada la cartera relacionada amb l’educació ha apostat per un gran acord nacional per a reformar l’ensenyament, la qual cosa sempre té bona venda mediàtica. Ja hi tornem a ser. I Catalunya a rebre.


El catalanisme és un comú denominador de totes les forces polítiques tret –per voluntat pròpia- del PP. Tots hi pouen. N’hi ha més i menys catalanistes, i a part, n’hi ha sobiranistes, independentistes, federalistes. A la base, però, hi ha el catalanisme –la vindicació de l’autogovern per Catalunya, l’oficialitat de la llengua catalana (...)

L'Assemblea Nacional Catalana tot just naixent, ANC, té moltes possibilitats d'esdevenir un ens molt proper al que hauria de ser "el braç del poble".
Objectius tàctics a tenir en compte per part de l'ANC en aquest sentit:
1 - Acostar el poble menut català al procés d'independència, esdevenir el braç del Poble en aquest procés.
2 - Empènyer els catalans independentistes, lliures i no acomplexats, en la tasca d'alliberar Catalunya, tal com expressava el pare de la independència cubana, Josep Martí (descendent de catalans), quan deia: “Es perd la batalla quan no es guia immediatament cap a l’atac aquella fe que tant costa d’aixecar.”
3 - Fer els passos necessaris (full de ruta) i reunir la gent mínimament necessària (el llevat o catalitzador) i els voluntaris i com més gent millor per tal de precipitar el procés de secessió i dotar-los de valors, objectius i raonaments per aquest fi.
-------------------
L'altre braç, el polític, l'han d'integrar les institucions catalanes i els partits polítics catalans, començant primer de tot pels diputats i partits independentistes i pels Ajuntaments que ja han començat a moure's en aquest sentit.
Els objectius tàctics d'aquests partits, organitzacions independentistes i ajuntaments han de complir els següents requisits:
1 - Disposar-se a la ruptura i practicar-la. Travessar la línia vermella sempre que es pugui, calgui o es cregui convenient.
2 - Disposar-se a la unió, a la coordinació, a la col·laboració i al contacte per la ruptura, i practicar-ho, practicar la coordinació, lla col·laboració i el contacte entre aquestes organitzacions primer i aquestes institucions de seguida que es pugui o ens hi veiem amb cor de fer-ho.
3 - Convèncer als independentistes catalans de la seva gran responsabilitat en votar els partits i candidats que de veritat i de forma contrastada es comprometin per tirar endavant i a curt termini el procés de secessió i la preparació del poble català a tots nivells, i que mereixin la confiança per fer-ho, confiança guanyada amb el seu exemple i veritable credibilitat. Dono voltes en aquest punt perquè és una qüestió fonamental i bàsica perquè Catalunya pugui tirar endavant la seva Independència.
4 - Anar a guanyar les eleccions catalanes del 2014.
Salvador Molins, BIC-CA, SI, BxI.
Catalonia the Next State in Europe.
EL TALP: * * * *
http://www.imdb.com/title/tt1340800/
http://www.youtube.com/watch?v=kV1PMirxAlo
http://www.youtube.com/watch?v=dj51jaoMZWQ
http://www.youtube.com/watch?v=Aco15ScXCwA
http://www.youtube.com/watch?feature=endscreen&NR=1&v=GGMZu90vgKE
La penúltima pel.lícula de Stanley Kubrick, espaiant en el temps cada cop més els seus projectes, va ser una pel.lícula de guerra, aquesta vegada al Vietnam. Però el gran cineasta ja estava en decadència, i la seva obsessió pel perfeccionisme resultava cada cop més contraproduent, a part el seu habitual mal caràcter als rodatges, i els seus també habituals maltractaments psicològics als actors. A més, tenint en compte que els va fer entrenar militarment com si estiguessin a un Exèrcit de debò abans de començar el rodatge, la cosa va anar a més. Presentada per la publicitat com “La millor pel.lícula de guerra mai filmada”, vol ser una crítica directa a la desraó de la guerra, però d’altres cineastes van aconseguir mostrar això millor que el que aquí ens hi ensenya en Kubrick. Tot comença amb una acadèmia militar, regida per un sergent dèspota, cruel i malparlat fins al límit del suportable, en Hartman (Lee Ermey), que humilia els seus soldats de manera repugnant, fins que un d’ells (Vincent d’Onofrio, l’Orson Welles d’”Ed Wood ”) es cansa de les seves humiliacions i el mata. Després, passem a la mateixa guerra, al Vietnam, i ja hi som a la seva cruesa. Però com dic, la cosa resulta massa freda i distant com per entrar de ple en ella, i com sabem que en Kubrick tenia per costum repetir cada presa centenars de vegades, només em restava pensar que si aquesta o aquella presa, la que hi veiem al muntatge final, va quedar així, doncs com serien les primeres… El repartiment inclou a alguns actors famosos actualment, com en Mattew Modine (“L’illa dels caps tallats”). En Kubrick, que des de “2001, una odissea de l’espai” (1968), només hi havia fet tres pel.lícules abans de “La jaqueta metàl.lica”, tot combinant-les amb centenars de projectes finalment descartats (com a “Intel.ligència artificial”, que Steven Spielberg reprendria per ell anys després, o un film sobre en Napoleó Bonaparte), trigaria dotze anys a estrenar pel.lícula nova, l’última i casualment pòstuma, “Eyes wide shut”, igualment fallida en part, tot i que tractava en una certa manera de ser rupturista.
LA JAQUETA METÀL.LICA: * *
http://www.imdb.com/title/tt0093058/
http://www.youtube.com/watch?v=7115nOKRFD8
http://www.youtube.com/watch?v=ZUZO7lBl848
http://www.youtube.com/watch?v=2m_1hglRkPk
Público.es / EFE Madrid 2012.01.02 13:09 Actualitzat: 2012.01.02 14:20
Aquest mes La taronja mecánica fa anys. Quaranta anys després de la seva estrena pocs recorden que gràcies al fet que els Rolling Stones van deixar el projecte per problemes d’agenda, Stanley Kubrick va poder comprar els drets de la novel · la per al cinema i signar així una de les seves cintes més impactants. Com hauria estat el film amb Mick Jagger com Alex DeLarge i la resta de la banda-Bill Wyman, Charlie Watts, Keith Richards i Brian Jones-en el paper dels “drugos” que bevien llet al bar Milk More?
Al principi, el director previst era John Schlesinger, autor de pel · lícules com a Cowboy de Mitjanit o Marathon Man. El projecte tenia la tasca inicial de donar una empenta a la carrera cinematogràfica de Jagger, que estava a punt d’estrenar dues cintes destinades al fracàs: Ned Kelly i Performance. Segur que físicament el cantant podria haver funcionat com el protagonista, però sembla gairebé impossible que pogués superar el resultat del que avui és un clàssic del cinema i llavors una bomba de rellotgeria.
Al principi el director havia de ser John Schlesinger
La taronja mecànica és una de les cinc novel · les que Anthony Burgess havia escrit amb presses el 1961 per poder pagar l’operació de la seva dona per un tumor cerebral. La seva inspiració va ser la violació que ella va patir el 1944 mentre ell servia a l’Exèrcit britànic a Gibraltar. L’autor va vendre els drets per al cinema amb urgència a un productor teatral, Si Litvinoff, per tan sols 500 dòlars.
Al maig de 2008, una carta de Litvinoff a Schlesinger va descobrir aquest curiós projecte que en un principi pensava comptar amb una banda sonora dels Beatles. “Quan llegeixis el guió i la novel · la estic convençut que veuràs l’increïble potencial que tots veiem en aquest projecte” va escriure el productor. A més, afegia: “Aquesta pel · lícula hauria de trencar els motlles amb el seu llenguatge, el seu estil cinematogràfic i la seva música”.
Per als fans dels Stones, cal aclarir que el Singin’ in the Rain per a les escenes de violència va ser idea de l’actor finalment protagonista, Malcolm McDowell, de manera que mai es va arribar a pensar per a la boca més famosa del rock.
Kubrick va acceptar el projecte només després de fracassar en el projecte sobre la vida de Napoleó
A la biografia de Stanley Kubrick escrita per John Baxter es recorda com Jagger estava entusiasmat amb el llibre, però no va ser l’únic músic que va caure en l’encís de l’obra. Elvis Costello es va convertir en col · leccionista de còpies de la primera edició del llibre. Mentre que Paul Cook, bateria dels Sex Pistols, va dir “Odi llegir. Només he llegit dos llibres. Un era sobre els germans Krey. I l’altre La taronja mecànica”.
Litvinoff va retenir durant mesos els drets de la novel · la, però els Stones, que en aquells dies es van autoproclamar “la banda de rock més gran del món”, van abandonar el projecte. Va ser llavors quan el llibre va tornar a caure en mans de Stanley Kubrick, que ja l’havia llegit amb un cert desinterès anys abans, però que després de veure naufragar el seu ambiciós projecte de rodar la vida de Napoleó Bonaparte, va decidir dirigir aquesta fita cinematogràfic.
EL MEU COMENTARI:
Com són les coses… Els Rolling Stones podrien haver estat els protagonistes de LA TARONJA MECÀNICA de Stanley Kubrick. En comptes de Malcolm McDowell (que mai no va tornar a tenir un paper tan brillant com el d’Alex en aquesta pel · lícula trencadora), com hauria estat Mick Jagger com l’Alex?