Aquest mes La taronja mecánica fa anys. Quaranta anys després de la seva estrena pocs recorden que gràcies al fet que els Rolling Stones van deixar el projecte per problemes d’agenda, Stanley Kubrick va poder comprar els drets de la novel · la per al cinema i signar així una de les seves cintes més impactants. Com hauria estat el film amb Mick Jagger com Alex DeLarge i la resta de la banda-Bill Wyman, Charlie Watts, Keith Richards i Brian Jones-en el paper dels “drugos” que bevien llet al bar Milk More?

Al principi, el director previst era John Schlesinger, autor de pel · lícules com a Cowboy de Mitjanit o Marathon Man. El projecte tenia la tasca inicial de donar una empenta a la carrera cinematogràfica de Jagger, que estava a punt d’estrenar dues cintes destinades al fracàs: Ned Kelly i Performance. Segur que físicament el cantant podria haver funcionat com el protagonista, però sembla gairebé impossible que pogués superar el resultat del que avui és un clàssic del cinema i llavors una bomba de rellotgeria.

Al principi el director havia de ser John Schlesinger

La taronja mecànica és una de les cinc novel · les que Anthony Burgess havia escrit amb presses el 1961 per poder pagar l’operació de la seva dona per un tumor cerebral. La seva inspiració va ser la violació que ella va patir el 1944 mentre ell servia a l’Exèrcit britànic a Gibraltar. L’autor va vendre els drets per al cinema amb urgència a un productor teatral, Si Litvinoff, per tan sols 500 dòlars.

Al maig de 2008, una carta de Litvinoff a Schlesinger va descobrir aquest curiós projecte que en un principi pensava comptar amb una banda sonora dels Beatles. “Quan llegeixis el guió i la novel · la estic convençut que veuràs l’increïble potencial que tots veiem en aquest projecte” va escriure el productor. A més, afegia: “Aquesta pel · lícula hauria de trencar els motlles amb el seu llenguatge, el seu estil cinematogràfic i la seva música”.

Per als fans dels Stones, cal aclarir que el Singin’ in the Rain per a les escenes de violència va ser idea de l’actor finalment protagonista, Malcolm McDowell, de manera que mai es va arribar a pensar per a la boca més famosa del rock.

Kubrick va acceptar el projecte només després de fracassar en el projecte sobre la vida de Napoleó

A la biografia de Stanley Kubrick escrita per John Baxter es recorda com Jagger estava entusiasmat amb el llibre, però no va ser l’únic músic que va caure en l’encís de l’obra. Elvis Costello es va convertir en col · leccionista de còpies de la primera edició del llibre. Mentre que Paul Cook, bateria dels Sex Pistols, va dir “Odi llegir. Només he llegit dos llibres. Un era sobre els germans Krey. I l’altre La taronja mecànica”.

Litvinoff va retenir durant mesos els drets de la novel · la, però els Stones, que en aquells dies es van autoproclamar “la banda de rock més gran del món”, van abandonar el projecte. Va ser llavors quan el llibre va tornar a caure en mans de Stanley Kubrick, que ja l’havia llegit amb un cert desinterès anys abans, però que després de veure naufragar el seu ambiciós projecte de rodar la vida de Napoleó Bonaparte, va decidir dirigir aquesta fita cinematogràfic.

EL MEU COMENTARI:

Com són les coses… Els Rolling Stones podrien haver estat els protagonistes de LA TARONJA MECÀNICA de Stanley Kubrick. En comptes de Malcolm McDowell (que mai no va tornar a tenir un paper tan brillant com el d’Alex en aquesta pel · lícula trencadora), com hauria estat Mick Jagger com l’Alex?