
La Generalitat decideix invertir una pila de milions en un servei de tren-tramvia que agafarà a gent de Súria, Sallent, Callús, Sant Joan , Santpedor o La parada (a més dels que utilitzin aquestes estacions com a Park and Ride) i els portarà còmodament al bell mig de Manresa, ben a la vora del centre comercial, i encara hi ha botiguers que es queixen perquè diuen que aquest nou mitjà reduïrà l’espai als vehicles privats. Increïble.
Molt interessant (Magnífic post, al meu entendre i desitjar), el post de Sílvia Martínez, el robo descaradament! :
"electors sumem per la independència" !!!
------------------
Avui 17 de desembre del 2009 s'ha presentat al Col·legi de Periodistes de Catalunya, a Barcelona, "Suma Independència", una iniciativa que promou una gran coalició de partits independentistes a les properes eleccions al Parlament. L'impulsen Enric Canela (Deumil.cat), Santiago Espot (Catalunya Acció), Enric Fontanals (mostra d'entitats dels PPCC) i Mossèn Dalmau, que propugnen la necessitat d'una gran alternativa electoral unitària independentista transversal que aglutini el conjunt de moviments i partits catalanistes per als propers comicis. El manifest que promou Suma Independentista demana la constitució d'aquest "moviment unitari" i fa una crida "a tots aquells que tinguin per objectiu la independència per tal que deixant de banda provisionalment les diferències polítiques, socials o culturals ens unim per aconseguir una majoria parlamentària per proclamar la independència de la nostra nació".
Han signat el manifest, a part dels promotors, Josep
Manel Ximens, impulsor de la consulta per la independència d'Arenys de
Munt, Joan Solà (UB), Antoni Castella, Jordi Bilbeny o Isabel
Clara-Simó, entre d'altres.
Diari Avui
http://paper.avui.cat/article/politica/180314/proposen/bloc/unitari/sobiranista/eleccions/parlament.html
Nació Digital
http://www.naciodigital.cat/noticia/13077/suma/independencia

Aquest dia explicava que a casa no tenim sort, que anem a jugar a la quina al pavelló i no ens toca ni una bossa de taronges. Avui és de justícia reconèixer que el mateix pavelló que em nega la fortuna posant grans de blat de moro sobre els números d’una cartolina, m’ha proporcionat un cop de sort que costa de creure.

Ja us vaig avançar que aniria recuperant coses que he deixat a l'aiguera aquests dies. Aquesta és la contraportada que vaig publicar a El Punt el dimecres dia 23 del mes passat. És una reflexió sobre l'aïllament al qual està sotmès el port i en faig un paral·lelisme amb la situació que va viure el BCIN fins que es va desenvolupar el polígon de les Guixeres.


I el càlcul de quina quantitat de mena de súbdits arrosseguem, individualment i col·lectiva.

Quan
m’he despert, just abans de l’alba, he sentit el mal del costat esquerre i dels
dos peus amb una coïtja tan extrema que he sabut, sense haver de pensar el
perquè ni un moment, que una altra vegada havia caigut en el parany que el meu
cos em creava en els instants en què rebia una descàrrega d’aquelles tan fortes
que no fonen els ploms sinó alguna cosa indefinida i mala de trobar,
necessària, i, de rebot, jo mateixa amb les ungles m’havia encetat davall la
mamella esquerra i damunt la superfície sencera dels peuons que regalimaven un
pus grogós ensangonat que tacava el vis i els llençols, sense que jo em bategàs,
posseïda per la lentitud d’un paralític que no té ni forces per aturar aquelles
secrecions que el cos amolla i assisteix enravenat, com una escultura de ferro
fus, a les hemorràgies com si fos un altre el qui les sofria, com si ell es
trobàs d’espectador privilegiat al centre mateix de la contarella.
Ells (Els Egg...panyols=Bono dixis) ja saben que marxem. Nosaltres (Els Catalans) encara no ens en hem assabentat !!

Comentari del número 10 de la revista Eines per a l’Esquerra Nacional, tardor 2009, 164 pp.
Farà un parell d’anys que els editors de la revista Eines per l’Esquerra Nacional, editada per la Fundació Josep Irla, em van demanar un article sobre la construcció del mite fundacional de la Transició. En diversos correus amb l’Arnau Albert, coordinador editorial, vaig poder comprovar la serietat d’aquesta publicació periòdica, amb clara voluntat d’esdevenir un veritable laboratori d’idees que, implícitament hauria d’ajudar a la reflexió política dins de l’esquerra nacionalista del país. Tanmateix, fou a la presentació a la qual vaig ser convidat, el juliol de 2008, quan vaig poder comprovar l’ambició intel·lectual dels responsables tant de la Fundació i la revista, com de la desena de col·laboradors del número 5. Com a qualificatiu, hauria de recòrrer al vell eslogan que uns publicistes van crear per vendre el Renault Clio: JASP (Jóvenes, aunque sobradamente preparados). Joves intel·lectuals, alguns professors universitaris, altres becaris de trenta-poc, amb el cap ben moblat i facilitat per expressar de manera simple pensament complex.

A Madrid, que és on majoritàriament s'encarreguen d'enverinar les relacions entre Espanya i Catalunya, no poden suportar que el Barça guanye les sis copes, com deia adés, però encara menys que el seu president no tinga pèls a la llengua i diga públicament que Catalunya és una nació i té dret a tindre un Estat propi