Una poma de Girona xilena

• rosadefoc
• enllaç permanent
• Reflexions
• dimarts, 31 d'agost de 2010 | 23:56h

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Sobre el declivi dels USA com a primera potència mundial

• jrenyer
• enllaç permanent
• Occident
• dimarts, 31 d'agost de 2010 | 23:50h

Avui mateix, le govern nordamericà ha anunciat la fi de la seva intervenció com a força combatent a l'Iraq, un fet que ha estat celebrat per les mateixes autoritats iraquianes que han de succeïr l'exèrcit dels Estats Units i, sobredimensionat, pels mitjans de comunicació europeus.

• Comentaris: 5
• Vull llegir la resta de l'article

28/08/2010 de Zacatecas a Chihuahua i Barranca del Cobre

• ttarres
• enllaç permanent
• dimarts, 31 d'agost de 2010 | 23:50h

De Zacatecas a Chihuahua no hi ha gaire a dir. Van ser un total de 13 hores de bus (onze en trànsit i dues de retard). Chihuahua era el nostre punt de partida per agafar el tren Chihuahua-Pacífic i fer la Barranca del Cobre.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Se'n diu democràcia

• adam
• enllaç permanent
• Polítiques
• dimarts, 31 d'agost de 2010 | 23:45h

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Ascensió al Carlit (2.921m)

• marcbel
• enllaç permanent
• Personal
• dimarts, 31 d'agost de 2010 | 23:44h

Aquesta vacances he tornat a pujar al Carlit, que amb 2.921 metres és el pic més alt de la Cerdanya i la Catalunya del Nord. Ja l'havia fet fa uns anys, i guardava un record d'una ascensió molt pesada i llarga.

Però la D. va insistir, i som-hi cap allà. Ruta dels estanys de les Bulloses, cim i continuar acabar la ruta dels estanys.

Google My Tracks

Vaig aprofitar per prova el tracking amb el Google My Tracks a l'Android 2.2 de l'HTC Desire. Amb la precaució d'apagar la part de telefonia de l'smartphone per conservar bateria, es pot dir que després de gairebé 8 hores encara en sobrava. La qual cosa em va sorprendre força. N'estic força content i satisfet.

Aquest és el mapa resultant:


Mostra Carlit en un mapa més gran

Les dades del My Tracks:

Distància total caminada: 17,8 km
Temps total (amb descansos): 7h 33min
Temps caminada: 4h 35min
Elevació guanyada: 1.267m
Velocitat mitjana en moviment: 3,9 km/h
Velocitat màxima: 10,5 km/h

El resultat és millor que en un GPS professional. El portava dins de la motxil·la i m'ha donat errors de 5-10 metres com a màxim, tinc el traçat, un gràfic d'alçada i velocitats i les dades que acabo d'exposar. L'única cosa és que a l'estar en territori sota sobirania francesa, no podia posar internet per tenir el Google Maps a sota, però això hauria fet volar també la bateria. M'hauré de comprar una funda pel mòbil d'aquelles que es posen per fora de les motxil·les, i un suport per la bici, perquè a partir d'ara faré més trackings.

L'únic problema és que amb l'incident que explico al final, vaig apuntar un punt i després no vaig saber com fer per veure'n les coordenades.

Ascensió

Aquest cop no se m'ha fet tant pesada, però un cop abandonada la ruta dels llacs, que representa la meitat del desnivell si fa no fa, la segona part puja ben dreta, i vaig patir força.

Des del cim es veia això:

I unes quantes fotos:

(mirant el My Tracks)


(Moments abans de segrestar a un parell de cooperants catalans. Fotia un sol!)


(Hem fet el cim!)


(La tradició de treure l'estelada a tots els cims que faig)


(panoràmica de la banda sud, mirant a la Cerdanya, el Capcir i el Conflent)

Més fotos a l'album del meu Flickr.

Francofrancesos, el perill del jacobinisme

A l'inici de la ruta del Carlit es puja en un autobús on hi ha un àudio bilingüe francès-català. El personal de baix ens va entendre perfectament quan vam parlar en català (mentre altres catalanets s'esforçaven a parlar francès).

De baixada del cim, ja apunt d'arribar a l'embassament (inici i final de la ruta), ens vam aturar a descansar uns segons. Vaig sentir pudor de cremat i ràpidament vaig cercar fum, cosa que vaig identificar immediatament i vaig anar a apagar el fum imminent. Algú havia llançat una burilla i la materia orgànica del terra estava cremant. S'estava iniciant un foc sense flama.

Però l'aigua feia estona que se'ns havia acabat, així que vam demanar-la als primers excursionistes que van passar, que tampoc en duien gaire. Ràpidament vam baixar al punt d'informació per alertar-los.

Allà ens vam trobar a una noieta francesa. Li explico a poc a poc que he vist fum i que es pot iniciar un incendi amb flames. No entén absolutament res. Li ho explico aleshores en anglès. Tampoc entèn res. Vaja, una persona que ha d'informar als turistes que no parla ni català (principals visitants junt amb els francesos) ni anglès (llengua internacional). Només parlava francès. Que coi fa treballant d'atenció al públic a un lloc turístic?! Ni tans sols tenia un mapa cartogràfic perquè l'indiqués el lloc amb la màxima precissió possible i pretenia que li ho indiqués en un mapa turístic sense detall.

És el perill del monolingüisme nacionalista francoespanyol. Una mica més i se'ns crema una muntanya al catalans!

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

Balanç d'agost de 2010

• xaviermir
• enllaç permanent
• Balanços
• dimarts, 31 d'agost de 2010 | 23:23h

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Arròs de Pals

• vicentmontesinos
• enllaç permanent
• menjar i beure
• dimarts, 31 d'agost de 2010 | 22:16h

Un arròs que val la pena provar és el de Pals. És una producció molt xicoteta, però de bona qualitat. Entre Pals i Torroella es poden vore els bancals on es produeix i des de la carretera que uneix les dues ciutats es veu el molí on es fa aquest arròs que es pot trobar al mercat sota la marca Molí de Pal (abans era Arròs Parals).
Aquest post està dedicat a una amiga de Pal: Sumpci Parals.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Laurent Fignon ha mort avui a Paris

• pvilarrasat
• enllaç permanent
• El món
• dimarts, 31 d'agost de 2010 | 22:15h

Avui a Paris ha mort Laurent Fignon. Al ciclista francès el vaig veure per primera vegada a la Vuelta de 1983. En un quarter de l'exercit espanyol de Carabanchel Alto veiem cada tarda -en una atrotinada televisió en blanc i negre- els últims quilòmetres de l'etapa. Aquella Vuelta la va guanyar Hinault però ja tothom es fa fixar en Fignon. Recordo una etapa a la Sierra de Madrid. Fignon pujava fàcil i havia de frenar-se per esperar Hinault, cap de files del seu equip. El francès va fer una exhibició de facultats i de classe. Va destrossar Julián Gorospe que va patir una "pájara" enorme. A la Vuelta, Fignon, va quedar 7è però ja va guanyar el Tour d'aquell any. Ho tornaria a fer el 1984. El mateix any va quedar segon al Giro i va acusar l'organització d'haver-li robat el triomf en benefici de Francesco Moser. La gran decepció de Fignon va ser el 1989 quan va perdre per 8 segons el Tour a Paris, ciutat on va neixer. L'última etapa va ser una contrarellotge i Lemond li va birlar el tercer Tour.

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

Pla i els "domingueros"

• vicentmontesinos
• enllaç permanent
• el meu país
• dimarts, 31 d'agost de 2010 | 22:08h

Al llibre El carrer estret, a la pàgina 158 del capítol XXIII, Josep Pla escriu el següent:

...Al meu entendre, un dels encants més grans de la vida de poble és la percepció constant de la proximitat de la naturalesa. En les ciutats s'escolten altres sorolls:els motors, els cotxes, la ferralla dels tramvies,els clàxons i la fressa sorda del trepig de la gent sobre les voravies, els crits, a part del soroll que fan els wàters quan els veïns estiren la cadena. El bram d'aquest burret és potent i vigoròs, però quan ja va de baixa hi intervè un matís de tendresa angoixada i greu que produeix una emoció autèntica.

Tot açò m'ha fet recordar la polèmica que porta la gent de can fanga quan va a passar uns dies al Pirineu o altres zones rurals. Es queixen del soroll dels esquellots de les vaques i els bous, del soroll d'altres ramats, de la pudor dels porcs i del soroll dels campanars, quan no recorden que els de les ciutats són pitjors. Si no t'agraden aquests sorolls, queda't a la capital que la gent de camp s'ha de guanyar la vida d'alguna manera.

El carrer estret.
Josep Pla
Destino Jove 165

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Primàries de Solidaritat: tret de sortida

• jordicc
• enllaç permanent
• Solidaritat Catalana
• dimarts, 31 d'agost de 2010 | 21:01h

Avui a les 20 hores s'ha acabat el termini de presentació de candidatures a les eleccions primàries de Solidaritat Catalana que es celebraran el proper 4 de setembre. Ha començat la campanya electoral. Aquesta és la carta que, com a candidat, he adreçat a tots els simpatitzants i adherits, possibles votants:

"Benvolguts amigues i amics,

M’adreço a tots vosaltres per demanar-vos que em voteu el proper dia 4 de setembre a les eleccions primàries a candidats per Solidaritat Catalana per la Independència. No cal que us recordi la importància d’aquestes eleccions. Per primera vegada, els adherits a una formació política tindrem l’oportunitat de decidir, democràticament, quines persones, i en quin ordre, conformaran la candidatura oficial a presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya. Això no havia passat mai.

Uns em coneixeu personalment. Altres ja heu tingut accés a les meves dades biogràfiques bàsiques. Em considero una persona seriosa i treballadora, que des de fa molts anys he tingut l’oportunitat d’ajudar a Catalunya, a la seva gent, a la seva llengua i al seu terri-tori, en la mesura de les meves possibilitats. Ara aposto il·lusiona-dament pel projecte de Solidaritat Catalana, i seguiré ajudant des del lloc que vosaltres mateixos decidiu.

Em comprometo, des d’ara, si surto escollit diputat, a dur al Parla-ment el programa que ha justificat la creació de Solidaritat Catalana: proclamar la independència de Catalunya abans de 2014 o, si això no fos possible, treballar per fer créixer el projecte independentista.

Dedicaré també tots els meus esforços a aconseguir la tan reclamada regeneració de la vida política catalana, a lluitar per una societat més lliure, més pròspera i més justa, i a defensar els interessos específics de les comarques tarragonines, la demarcació que m’haurà escollit. Tindré l’oportunitat de fer-vos arribar propostes més concretes en aquest sentit.

Us ofereixo serietat, rigor i honestedat. El meu treball parlamentari estarà basat en els principis de dedicació exclusiva, relació directa i continuada amb els ciutadans, transparència informativa i eficiència en l’ús dels recursos a la meva disposició.

Us demano el vot a la meva candidatura i una cosa molt més important: el màxim esforç i complicitat amb Solidaritat Catalana per aconseguir entre tots els ambiciosos i il·lusionants reptes que ens hem proposat, i que estan més a prop del que a vegades nosaltres mateixos imaginem.

Visca Catalunya lliure!

Rebeu una salutació cordial,

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article