
més...

Cap de setmana a Cocentaina, de fira, perquè ja feia massa que ens perdíem aquesta festassa de gent, de parades, d'activitats, de menges, de carrers tan vius i places que fan fum, els uns que venen, els altres que compren, exhibint productes , firant entre una gernació que es mou amunt i avall hores i hores, tres jorns seguits. Segons que diuen alguns documents, en el segle XIV ja n'hi havia fira, a Cocentaina, com se'n senten d'orgullosos, ells i elles, per això. Músiques que semblem medievals, actors, exposicions, sembla que tota la comarca es desviu per aplegar-se a la fira. Tot li val, aparcar ací i enllà, damunt i baix, i au, a caminar hores i hores entre parades, crits, sirolls, sorpreses, amics i bona taula. És després de tornar que apames la veritable dimensió d'aquell espectacle, farcit d'històries de venedors, de gran venedors amb el do de la paraula, d'altres d'espavilats, o tòpics, o ves a a saber. És difícil abstenir-se, que sense voler ho compraries tot, o gairebé tot, que sense adonar-te'n se't va buidant la butxaca, i encara n'hi ha tant que et fa goig, que voldries emportar-te a casa… Jo ja voldria tornar-hi.
Un detall de cistelles que em porten el record dels meus, de la tia Gertrudis baixant pel carrer dels Morts carregada, mon pare ajudant-me a carregar la bicicleta amb un cistellot de por que apenes si podia dominar, la dona del filet que cada divendres pujava de València amb dues paneres com doa carros, la cistella dels pollastres, de la carn, la dels embotits, la dels ous, érem una casa de cistelles, una família completa de cistelles de grandàries diferents, que encara són per les cambres, tenint cura dels records. Ah, ja sabia que això de Cocentaina i la fira amagava més històries de vida que no em podia imaginar, que voldria anar descabdellant.
El jove que hi ha a la parada em demana per què fotografie les cistelles, que per què ho faig… Home, potser que tingues una de les parades més importants de la fira, li dic, i ell se'm queda mirant com si no entengués res. Les cistelles són la història de la meua família, li amolle, i ell fa cara de no entendre res. En realitat, li acabe dient, és que faig un reportatge per un diari. Ah, això canvia les coses, ara ho entenc, em respon el jove. Una família de cistelles, quin coratge.
El govern de n'Antich amb el projecte d'urbanització de son Bordoy a la finca de son Bordoi, en el Molinar, no només converteix en infèrtils les poques terres agrícoles que resten al costat del centre de Palma, sinó que traeix i impedeix una millor qualitat de vida dels seus habitants. “Abrimos paso a un futuro social y sostenible” proclama la propaganda del “Nuevo Son Bordoy”. El Molinar va veure com el ciment d'ajuntaments democràtics del PP s'empassaven els seus molins, la franja de costa, la seva agrobiodiversitat ancestral, la vida quotidiana de seu barri mariner, a la vegada que assestava una mala ferida al paisatge d'una zona tan emblemàtica per a la nostra industria turística com és l'entrada des de l'aeroport cap al Passeig Marítim i casc antic de Palma. Ara Son Bordoy ho vol rematar.

Quan se t’enfonsa un Titànic sota els teus propis peus veus passar tota una vida de records a una velocitat més baixa –això sí- que no pas aquell seguit d’imatges a càmera ràpida que diu haver vist qui ha estat en perill de mort imminent. Records, sí, de bons i de no tant. De companys que ja no hi són, de moments de gran tensió, d’anècdotes, de treball, d’escenes amables, d’oportunitats: d’aprofitades i de potser no. De grans persones i de personatges mediocres. De bagatge, de compromís, i de camí recorregut. Som el que som, gràcies a Déu. Tenim un passat. Sempre tindrem un passat.

AQUESTA QUINZENA HEM DE RESSENYAR COM A ACTE MÉS IMPORTANT A LA NOSTRA COMARCA L'ENTREGA DELS PREMIS DE LA 5ª EDICIÓ DELS PREMIS JAUME I DEL CASAL JAUME I DEL CAMP DE TÚRIA AMB SEU A LLÍRIA. UN ACTE QUE TINDRÀ LLOC AL CENTRE SOCIOCULTURAL DE LA POBLA DE VALLBONA.COM TOTS ELS MESOS LA COLLA EXCURSIONISTA CENTPEUS ENS CONVIDA A UNA CAMINADA AL MULLÓ TRIGINIO A ARAS. TAMBÉ, DIMARTS 9, US CONVIDEM A UN ACTE A LA CIUTAT DE VALÈNCIA ON L'EX-LEHENDAKARI IBARRETXE PRESENTA UN LLIBRE: EL FUTUR ENS PERTANY.JA ENS DIREU COM HA ESTAT LA COSA.
Sentia a la ràdio que des d'Iniciativa han fet una crida al jovent d'esquerres a mobilitzar-se contra la dreta.
Potser un exemple de jovent d'esquerres mobilitzant-se contra la dreta serien els qui duen la lluita contra el Pla Bolonya, en defensa de la Universitat pública i de qualitat i no regida pels criteris del mercat.
O potser un exemple de jovent d'esquerres mobilitzant-se contra la dreta serien els qui defensen el dret a una vivenda digna, denuncien l'especulació urbanística i promouen l'okupació.
O potser un exemple de jovent d'esquerres mobilitzant-se contra la dreta són els que denuncien la destrucció del territori per interessos especulatius i econòmics.
O potser un exemple de jovent d'esquerres mobilitzant-se contra la dreta són els que intenten manifestar-se en favor de la llibertat d'expressió.
O potser un exemple de jovent d'esquerres mobilitzant-se contra la dreta són els qui fan festees populars o alternatives als seus pobles i viles, dotant-les de contingut anticonsumista, de defensa dels drets econòmics, socials o nacionals.
O potser un exemple de jovent d'esquerres mobilitzant-se contra la dreta és el que es mobilitza en favor dels dretts nacionals i socials i en contra d'agressions de caire neoliberal com ara la recent reforma laboral o tot el tema de l'Estatut i la llengua.
I se m'acuden uns quants exemples més.
Però el que és curiós, és que el jovent d'esquerres que es mobilitza és sistemàticament perseguit, reprimit, vigilat, agredit, detingut, multat o jutjat pels mossos d'esquadra dirigits per un personatge d'Iniciativa. Potser és per això que he trobat tràgicament iròniques aquestes declaracions, venint-me a la memòria les campanyes que es dediquen a titllar d'antissistema i de terroristes a tothom qui es mobilitza per fer possible una alternativa al capitalisme que patim i les seves crisis.
potser és que per la gent d'Iniciativa, mobilitzar-se només vol dir anar-los a votar i ja no molestar més, per poder seguir amb el seu xiringuito. Vès que els joves d'esquerres que s'han de mobilitzar no ho hagin de fer també contra aquests que els apel·len...
O pasato luns, 25 de noviembre, se publicava en o BOA –en virtut d’o dispuesto per la Lei de Lenguas aprevata o 22 d’aviento de 2009– o nombramiento d’es quince miembros que feran parte d’o Consejo Superior de las Lenguas de Aragón (CSLA), "designados entre filólogos, juristas, sociólogos, destacadas personalidades de las letras, la enseñanza o la investigación lingüística o de los ámbitos social o cultural de la Comunidad Aragonesa".
La qüestió de quin ha d'ésser l'àmbit territorial del projecte nacional català és pràcticament absent de la campanya electoral. Només Solidaritat i Esquerra tracten parcialment aquesta assignatura pendent de l'independentisme català.

El PSC-PSOE, davant de la tossudesa de les enquestes, que es reafirmen en els pronòstics més terrorífics pels seus interessos, en consonància amb el Halloween que ens toca viure des de fa uns anys per aquestes dates, ha entrat en una frenètica cursa creativa. Coincidint amb l'enquesta que publica avui La Vanguàrdia, que confirma el pitjor dels diagnòstics per al socialisme, la factoria de dibuixos animats del carrer Nicaragua ha presentat una nova tanca. Volen guanyar les eleccions denigrant Artur Mas i CiU. Amb la darrera tanca publicitària el PSC-PSOE insisteix en els seus atacs al principal adversari, en lloc d'explicar els seus projectes i els seus compromissos. El nou lema ho diu tot: Ni independentista ni de dretes.
