Cercador per data
Lo que pagan los ricos
Cada nuevo día en la campaña de Romney parece obsequiarnos con otro “momento educativo” sobre la plutocracia: ora las complejidades de las lagunas jurídicas, ora el atractivo de los paraísos fiscales en las Islas Caimán.Todo esto fue antes de que Mitt hiciera pública su declaración de la renta (…)
- Comentaris: 2
La Cimera de la Terra de Rio +20
Sembla que arriba una altra cimera per demanar al món que per favor tinguin cura de la salut del planeta. Pel que es veu no hi ha poder en aquestes cimeres per obligar ningú. Arribo a pensar que tal volta es podrien estalviar els desplaçament de tanta gent, potser que la contaminació dels avions i vehicles utilitzats en aquestes cimeres superen els beneficis que puguin reportar els resultats de les reunions...
Sobre la ruptura de l'acord de govern a l'Ajuntament d'Altafulla
Dissabte passat es va trencar l'acord de govern entre Alternativa Altafulla i Solidaritat Catalana per la Independència a l'Ajuntament d'Altafulla en contravenir l'alcalde i el seu grup un dels punts pactats, la preeminència de la senyera.
335 Conversió
Bon dia, em dic Pol Vílchez, i sóc informàtic.
Jo era simpatitzant i votant de Ciudadanos, cada moment de lleure (fins i tot en estones que esgarrapava a la feina) aprofitava per fustigar catalanistes. En fòrums, blogs i xarxes socials.
Un dia anava en mountain bike per la vora del Ripoll. Escoltava Loquillo pel meu iPod i barrinava com hackejar el Racó Català. De sobte em vaig entrebancar amb un roc, vaig caure i vaig quedar estabornit. Foren segons, però tota la meva vida em passà per davant. En obrir els ulls vaig veure una figura fràgil vinclada al meu davant, algú amb un bigotet, els cabells embullats, l’esguard trist i les mans dins de les butxaques d’una americana atrotinada.
“Pol, perquè em persegueixes!”
Jo que estava convençut que els homes no ploren vaig arrencar a somicar desconsoladament i una llum brillant m’enlluernà!
Des d’aleshores sóc independentista. Enguany la declaració de renda m’ha sortit positiva: el primer dia de campanya he fet l’ingrés a l'Agència Tributària de Catalunya. I que em vinguin al darrere!
Jo era simpatitzant i votant de Ciudadanos, cada moment de lleure (fins i tot en estones que esgarrapava a la feina) aprofitava per fustigar catalanistes. En fòrums, blogs i xarxes socials.
Un dia anava en mountain bike per la vora del Ripoll. Escoltava Loquillo pel meu iPod i barrinava com hackejar el Racó Català. De sobte em vaig entrebancar amb un roc, vaig caure i vaig quedar estabornit. Foren segons, però tota la meva vida em passà per davant. En obrir els ulls vaig veure una figura fràgil vinclada al meu davant, algú amb un bigotet, els cabells embullats, l’esguard trist i les mans dins de les butxaques d’una americana atrotinada.
“Pol, perquè em persegueixes!”
Jo que estava convençut que els homes no ploren vaig arrencar a somicar desconsoladament i una llum brillant m’enlluernà!
Des d’aleshores sóc independentista. Enguany la declaració de renda m’ha sortit positiva: el primer dia de campanya he fet l’ingrés a l'Agència Tributària de Catalunya. I que em vinguin al darrere!
les més llegides de gener 2012
Entrades més visitades aquest mes
- segur que som al 2012? (9636 visites)
- tmb51, en som capaços? fem-ho!
- d'això de resar al carrer
- una crida per al micro obert de rap
- lola
- poder de/a les xarxes, realitat o virtual?
- cap d'any, ninou
- nit de reis a badalona V: bombes o fanalets?
- el tot setmana del 24 de gener: badalona parla d'independència amb normalitat
- miozz
Sílvia Martínez, en record d'una trobada real
Era l'any 2008. Alguns començaven a escriure els seus blocs i d'altres ja feia uns quants anys que n'escrivien. Tots contàvem les nostres cabòries a la xarxa i ens parlàvem i coneixíem virtualment, i un dia els amics de +Vilaweb decidirem que calia passar de l'amistat virtual a la real. I un dissabte de final de març del 2008 els blocaires valencians i catalans ens trobàrem a mitjan camí. I allí, en Alcanar, entre els que venien del nord estava Sílvia, tan interessada en tot i en tots. A la foto la podem veure visitant la casa O'Connor, just al costat de l'ajuntament. Molts records, Sílvia, t'estimem.
LA DEIXA DE L’ANIMA GRAN
“Quan algú comprèn que obeir lleis injustes és contrari a la seva dignitat d'home, cap tirania pot dominar-lo”. Ho digué així o gairebé “l’anima gran” Gandhi, que ahir va fer 64 anys que morír assassinat. Mohandas Karamchand Gandhi havia nascut a Porbandar (a l’estat indi de Gurayat) el 2 d'octubre de 1869. Resistent no violent, desobedient civil amb tota la causa del món en veure la misèria que creava el colonialisme britànic, no dubtà a recórrer als dejunis voluntaris per reforçar la seva causa.
Estimada Sílvia...
Estimada Sílvia, que trist fou el teu adéu, el diumenge que vas escriure per última vegada al bloc em deixares sense alè. Hi he tornat cada dia per retrobar-te, ha estat debades.
Ens digueres adéu , no volia creure-ho i avui em costa acceptar-ho. Amiga, recordo el teu primer escrit quan demanaves suggeriments sobre el nom que havies donat al bloc, "Indústries i caminars", un nom difícil, enginyós, personal, atípic, com els teus escrits. Escrits plens d'amor de distintes tonalitats.
T'he vist una altra vegada en la teva fotografia, el somriure als llavis i la serenor als ulls profunds. I he rellegit un altre cop el teu últim escrit. El teu adéu, el teu dolor, el cansament de la teva ànima, el teu amor .
Estimada Sílvia, no sé si perderes l'esperança o si vas creure que la perdies, allà on siguis has de saber que gràcies a tu mantenim la nostra i que els teus caminars i les teves indústries formen part de les nostres i que per sempre seguiras estimada per nosaltres.
Adéu, amiga, sigues feliç per sempre!.
- Comentaris: 19
SÍLVIA MARTÍNEZ EN EL RECORD
M'ha arribat la notícia gràcies a la Xarxa de Blocs Sobiranistes. Ho he hagut de llegir dues vegades: la Sílvia Martínez ens havia deixat.
La darrera vegada que ens havíem vist havia estat la nit del 10 d'abril del 2011. Em va sorprendre gratament trobar-me-la a la seu de CIEMEN. Amb els companys de l'Eixample Decideix havíem designat el local del carrer Rocafort com a base d'operacions per poder seguir i celebrar després, els resultats de la Consulta per la Independència que aquell dia se celebrava a Barcelona.
La nostra relació havia començat de manera virtual. Tots dos ens llegíem als respectius blocs. Els comentaris a un i a l'altre (jo més gasiu que no pas la Sílvia) sovintejaven. La Sílvia escribia amb passió, sense mossegar-se la llengua. Vull creure que va viure de la mateixa manera.
Recordo que potser la primera vegada que ens vam veure cara a cara, va ser durant una actuació que vam fer a Girona. Hi dèiem textos d'escriptors que havien estat empresonats. La gelor de la sala i el fet que no vingués gaire gent, va fer que l'escalf de la Sílvia fos doblement d'agrair.
Haver-la pogut conèixer més enllà del teclat és una de les coses que més valoro. D'aquesta manera vaig poder copsar que tota l'energia, que tota la marxa que la Sílvia portava, no era perquè sí. Malgrat el seu posat tímid, de cop i volta hi notaves un espurneig misteriós en els seu ulls. "Que sí, David. Que ho hem de fer" i somreia i sabies que hi posaria els cinc sentits en aquella empresa.
No sé quines han estat les circumstàncies de la teva mort, Sílvia. Sigui com sigui entre els molts motius que tenim per fer d'aquesta terra nostra un país de veritat, ara en tenim un altre. I és que tu haguessis volgut veure'l ben lliure. Només per això ja val la pena de no defallir. De continuar.
Una abraçada molt forta a tots els que la van estimar! Estic trist. No t'oblidarem.
La darrera vegada que ens havíem vist havia estat la nit del 10 d'abril del 2011. Em va sorprendre gratament trobar-me-la a la seu de CIEMEN. Amb els companys de l'Eixample Decideix havíem designat el local del carrer Rocafort com a base d'operacions per poder seguir i celebrar després, els resultats de la Consulta per la Independència que aquell dia se celebrava a Barcelona.
La nostra relació havia començat de manera virtual. Tots dos ens llegíem als respectius blocs. Els comentaris a un i a l'altre (jo més gasiu que no pas la Sílvia) sovintejaven. La Sílvia escribia amb passió, sense mossegar-se la llengua. Vull creure que va viure de la mateixa manera.
Recordo que potser la primera vegada que ens vam veure cara a cara, va ser durant una actuació que vam fer a Girona. Hi dèiem textos d'escriptors que havien estat empresonats. La gelor de la sala i el fet que no vingués gaire gent, va fer que l'escalf de la Sílvia fos doblement d'agrair.
Haver-la pogut conèixer més enllà del teclat és una de les coses que més valoro. D'aquesta manera vaig poder copsar que tota l'energia, que tota la marxa que la Sílvia portava, no era perquè sí. Malgrat el seu posat tímid, de cop i volta hi notaves un espurneig misteriós en els seu ulls. "Que sí, David. Que ho hem de fer" i somreia i sabies que hi posaria els cinc sentits en aquella empresa.
No sé quines han estat les circumstàncies de la teva mort, Sílvia. Sigui com sigui entre els molts motius que tenim per fer d'aquesta terra nostra un país de veritat, ara en tenim un altre. I és que tu haguessis volgut veure'l ben lliure. Només per això ja val la pena de no defallir. De continuar.
Una abraçada molt forta a tots els que la van estimar! Estic trist. No t'oblidarem.
- Comentaris: 1
Entrades més visitades aquest mes
Entrades més visitades aquest mes
- El Barça i el futbol ebrenc homenatgen Cid i Mulet
- Portals i blocs literaris. Certàmens i gent de lletres.
- Com m'estimava Husky!
- La recerca històrica vora l'Ebre. Un teòleg erudit.
- Les nostres lletres, Humanistes i calvinistes (5)
- Lletres Ebrenques convida el cineasta Josep Piñol
- Sergi Roberto
- Poema de bones festes a tothom
- L'escola en català, ara i sempre
- Bloc en holandès sobre Catalunya i els catalans
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- Política i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- Berguedà
- Capcir
- Conca de Barberà
- Eivissa i Formentera
- El Baix Vinalopó
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'Alacantí
- L'Alcoià
- L'Alt Palància
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- Montsià
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars Jussà
- Pallars Sobirà
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- Segrià
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
