Cercador per data

Cercador per data

« Setembre 2010 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930      

Temps de bolets


Arriba la temporada dels bolets (pebrassos? esclata-sangs?). No parlem de noms, sinó de gastronomia. Com cada any, des de Ca les Senyoretes preparem els àpats lluïdors basats en els bolets, acompanyats de les explicacions del micòleg Toni Conca.

Enguany els sopars seran el 30 d'octubre, i el 13 i 20 de novembre. Ja s'hi val a apuntar-s'hi: casa@ruralotos.com.

Parada del Partit Laborista Hortonenc l'Onze de Setembre


Durant el matí de la Diada el Partit Laborista Hortonenc va instal·lar una parada en la Plaça Marimon Llançà de Sant Llorenç.

En colaboració amb la Penedesfera es van posar a la venda 63 samarretes solidàries "El Penedès", tant del 2009 "London, Berlin, New York, El Penedès, Shanghai" com del 2010 "University of Penedès".

Daniel García Peris, pare de la Penedesfera, es fa ressó d'aquest fet. Gràcies.

Las samarretes solidaries recapten fons per a la Marató de TV3.

Per cert, encara ens queden algunes peces, encara que no de totes las talles. Si esteu interessats deixeu un comentari. Totes a 10€, destinats integrament a la Marató.

VALLCORBA I TRIADÚ




Ens han deixat Jaume Vallcorba i Joan Triadú, dos grans catalans dels 
d'abans, integrals, d'aquells que sabien que Catalunya queda mancada 
sense València. Dos patriotes com cal, d'aquells per als quals els 
valencians que ens volem i ens afirmem nacionalment com a catalans 
mai no hem estat una nosa sinó una joia.


Avui, en ocasió de llur mort, vull retre'ls públic homenatge. Per llur 
dedicació al servei de la llibertat de tot el nostre poble i, a més, 
particularment, perquè els sóc deutor de sengles articles que dedicaren 
a un parell de llibres meus, prenent una opció valenta, sense deixar-se 
influir per mediocres o pusil·lànimes, a favor de les tesis radicals i 
innovadores contingudes en tals llibres.



En comentar el llibre És molt senzill: digueu-li Catalunya (El Llamp, 
1985), a l'article "Nacionalisme posat al dia o el que cal fer" (Avui, 
4 de març de 1986), Joan Triadú va dir: "Catalunya –seguint la tesi 
del vicerector de la Universitat de València— és un nom clar, tant per
als qui ens entenen com per als qui no ens volen entendre" i "Josep
Guia hi parla clar, fa una proposta concreta i es veu d'una hora lluny 
que creu el que diu i que no pretén de fer nacionalisme teòric".



D'altra banda, en ressenyar el llibre Fraseologia i estil. Enigmes literaris 
a la València del segle XV (Tres i Quatre, 1999), a "Dilucidant enigmes 
literaris" (Serra d'Or, 625, març del 2000), Jaume Vallcorba escrivia, 
sobre la tesi que Corella fos l'autor del Tirant, l'Espill i la Vita Christi: 
"Les nombroses coincidències fraseològiques que obté d'aquell examen 
mostren, o demostren, la pertinença a un comú idiolecte, i aboquen Guia 
a la creença que tots plegats eren d'un mateix escriptor. Creença devers 
la qual també ens sentim inclinats" i "L'estatus establert respecte de la 
història de la literatura del segle XV, no admet que hom pretengui 
sotraguejar-lo, i aterrar-li els criteris, amb un terratrèmol d'una tal 
magnitud. El joc net exigeix, si més no, acceptar la tesi o controvertir-la. 
No simplement fer-se el distret".


Ja es veu que, tant en un tema com en l'altre, ambdós autors intenten 
convèncer els connacionals porucs, de curta volada i llargs interessos, 
que acceptin o, si més no, que es plantegin les tesis proposades, sense 
fugir d'estudi ni fer-se els distrets. Esperem, respectats amics, que el 
vostre exemple  s'expandeixi entre tants catalans valents d'avui, que 
volen la independència, i que haurien d'assumir, d'antuvi, una certa 
independència de criteri per no empassar-se els mites i els tòpics usuals.

Joan Triadú

"L'ensenyament ha estat i és la meua professió, una professió sentida, volguda…, l'estimo."
 Llegesc al bloc del Totxanes que ha faltat el senyor Triadú. A Vilaweb trobe que ja n'han fet notícia. Em telefona Vicent per dir-m'ho. Faig un breu que penge a la web de l'escola. A l'hora de dinar uns quants mestres comentem la notícia. Em mire el Vilaweb televisió, que m'emociona, aquell home sentit, humil, tan culte. El 33 passa una entrevista amb la periodista Sílvia Cóppulo. És un repàs intens d'una vida dedicada a l'educació, al país, a la llengua, lliurada als altres. Corprén veure'l enraonar, tan gran com optimista, definir el país i els seus dèficits. 
«Voldríem ser un país normal, però no ens deixen ser.»

Aquell dia que havíem pujat a Barcelona mig equip de l'escola –l'altre s'hi va quedar per atendre els xiquets–, era allà amb aquell posat d'un home auster, senzill, humil, tan coratjós i orgullós de premiar les escoles. Em mirava la petitat càmera amb la qual l'apuntava, com si volgués que jo quedés bé, d'aquella fotografia. De les emocions més importants que hem viscut a l'escola, és que portarem el seu nom per sempre, com el nom d'Estellés, i del senyor Enric Valor, esperem que amb el mateix coratge que ell va saber ensenyar des de l'escola, en favor del coneixement.   

«No he estat mai tan feliç, en el treball, com a dins d'una classe amb un grup d'alumnes.» 
Quins mestres necessitem en el segle XXI? 

LA LLENGUA PER LA PORTA DEL DARRERE I LA CULTURA CATALANA MALENTESA

Dos fets ens marquen que trist es ser una simple comunitat autònoma dins l’Estat espanyol, i  a més amb aquest sempre en contra, i favorable a perjudicar els nostres interessos legítims. Sembla ser Andorra podria fer el català llengua oficial a Europa, si es confirma les converses per sol·licitar l’ingrés a la Unió Europea, per altra banda la Generalitat sembla que ha aprofitat l’interés informatiu per la vaga, per donar el seu suport al Flamenc com a Patrimoni cultural immaterial de la humanitat, assegurant des de la conselleria que tots som flamencs.

Adéu, Joan Triadú

Se'n va Joan Triadú i a molts i moltes se'ns trenca l'ànima.

Ens deixa un impulsor incansable de la nostra literatura, que va possibilitar, entre altres, que el gran públic recuperés la veu narrativa d'un Pere Calders injustament desconegut.

Marxa un poeta singular, un intel·lectual en majúscules incentivador de diverses plataformes de difusió de les nostres lletres, un referent dels nostres estudis universitaris, un home d'una contundència calmada, d'un optimisme preocupat i d'una capacitat de treball i de sacrifici dignes d'elogi i d'exemple a seguir.

I ens queda el seu mestratge, que és immens. Adéu i fins sempre, benvolgut Joan Triadú!

Si voleu conèixer la seva trajectòria, continueu llegint...

Lost (tercera temporada)

Treballaré secretament el teu nom amb les paraules justes. Buscaré un camí de llum que em porti fins a tu. Trobaré les dreceres necessàries dins la solitud del meu viatge.
Hi ha tantes coses que no sé fer...
Maldestre, silenciós, avanço lentament, dia rere dia en el llarg camí del meu captiveri. A vegades, però, penso que no hi ha camí, que sóc només un nàufrag en una illa enmig de l'oceà.
Els apunts d'aquesta pissarra no són més que les traces que dibuixo fent camí després del meu naufragi.

El Barça és tot això

El Barça és passió, sentiments i esperances, la voluntat de seguir aprenent i de seguir jugant, el somni de seguir gaudint i de seguir guanyant. El Barça som tots, la teva veu, l'entrada que guardes i el pòster que penja de la teva habitació. El Barça és viure amb la mateixa intensitat els partits des de milers de quilòmetres o al Camp Nou, compartir emocions úniques amb els amics i amb la família, recordar el gol que et va fer plorar, les nits que alçàvem la Copa d'Europa. És tot això, el Barça és això i molt més.

El Barça és aficionats arreu del món, el nen que porta la samarreta a l'escola fins i tot quan perdem, l'avi que no sopa si el resultat no acompanya, l'autocar que torna de l'Estadi de matinada cap a qualsevol poble remot. El Barça és immens, som tu i jo, les mil converses, l'alineació i els canvis, l'àrbitre i els rivals, els presidents, els entrenadors i els jugadors bons i els que no han triomfat. És tot això, el Barça és això i molt més.

El Barça és més que un Club, l'equip d'Unicef i allò que més destaca d'un país, el mirall de Catalunya. El Barça és l'exèrcit desarmat, l'ambaixador d'una nació que no té estat, la il·lusió més gran d'aquells qui no se senten del tot lliures. És tot això, el Barça és això i molt més.

I ho seguirà sent, perquè som milions de persones les que bateguem amb el Barça i si seguim fent força, units i amb el mateix objectiu, seguirem liderant el fubol i l'esport a nivell mundial. I és que el Barça és una història llarga, un present meravellós i el futur per escriure. És tot això, el Barça és això i molt més.

Article publicat al Bon Dia el 23 d'agost de 2010)

35: CLOUD NINE (1987) George Harrison

Va ser estel·lar la reaparició de George Harrison. En aquest disc  exhibeix una inspiració i una vitalitat que no mostrava des dels temps d’All Things Must Pass. Harrison va aprofitar bé els cinc anys de pausa i, a més, va encertar amb Jeff Lynne (ELO) a la producció. (Ara bé, l’energia de Lynne té els seus excessos; vull dir que la ELO era com una caricatura dels Beatles, i això, de tant en tant, es nota). El tema Got My Mind Set On You va fer saltar la banca i va catapultar el disc. No és la millor cançó, ni tan sols és escrita per Harrison (és un tema de l’any de la pera), però va complir la seva missió. Tot el disc és impecable i imparable. A la banda més animada hi ha les esplèndides Fish on the Sand, This is Love, Devil’s Radio, Wreck of the Hesperus i, per sobre de tot, When We Was Fab, una brillant mirada al seu passat beatle (mirada menys agredolça que de costum: el temps llima els greuges). A la banda més reposada, el nivell també és excel·lent, amb That’s What It Takes, Just For Today i Someplace Else. Especialment tristes i inspirades són les dues darreres: “Just for today / I could try to live through this day only / Not deal with all life's problems / Just for today // If just for one night / I could feel not sad and lonely / Not be my own life's problem / Just for one night”. En la lletra i en el plany de la guitarra es palpa la mort de Lennon, sempre present, imborrable (al llibret, la llista d’agraïments acaba amb tres noms: John, Paul & Ringo). Completen el disc Cloud 9 i “Breath Away from Heaven”, la cançó més fluixa, feta per al film Shanghai Surprise. La conclusió és clara: Cloud Nine és, amb Tug of War de Paul McCartney, el cim beatle dels soferts anys 80.    

When We Was Fab

Rànking disc: 8 (US) / 10 (UK)

Ciència o religió?

Al meu entendre, la ciència està caiguent en les mateixes errades que la religió. A l'edat mitjana, a Occident, quasi tot era mesurable en funció de la religió, de la moralitat, de la "paraula" de Déu, i els seus representants tenien un poder quasi absolut, arribant a determinar la majoria de les expedicions militars i les decisions polítiques de l'època, fins més o menys l'arribada de la Il·lustració.

Paginador

Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor

Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Miquel Carrillo

d'obra vista

Miquel Carrillo

De la Declaració de Gelida al #novullpagar

José Manuel Almerich

almerich

José Manuel Almerich

MADEIRA

Toni Cucarella

Cucarella

Toni Cucarella

Qui és «personal normal» per al conseller Puig?

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.