Cercador per data

Cercador per data

« Abril 2010 »
dl dt dc dj dv ds dg
   1234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930    

Avui ha començat la fase final de l'OK Lliga

Avui al vespre el FCB Sorli Discau ha guanyat el Reus Deportiu per 2 a 5. Amb aquest partit ha començat la fase final de l'OK Lliga. Gràcies a un calendari "dirigit" en aquestes últimes jornades els equips favorits s'enfronten entre si. També s'ha disputat avui: Igualada 3 - Blanes 4.

Classifició actual:
1r. FCB Sorli Discau: 67 punts (26 partits disputats)
2n. Coinasa Liceo: 65 punts (25)
3r. Roncato Patí Vic: 63 punts (25)
4t. Tecnol Reus Deportiu: 46 punts (26)
...
12è. Enrile P.A.S. Alcoi: 25 punts (25)
13è. Cerceda: 19 punts (25)
14è. Lleida Llista Blava: 18 punts (25)
15è. Shum Maçanet: 15 punts (25)
16è i últim. Caixa Penedès Vilafranca: 12 punts (25)
(en vermell els equips en zona de descens)

Partits de la 26a jornada pendents de disputar:
Vic - Vilanova; Liceo - GEiEG; Alcoi - Lleida; Tenerife- Noia; Shum Maçanet - Cerceda; Vilafranca - Lloret.

Foto (reus24.com): Negro Paez i Reinaldo Garcia, en el partit d'avui

Els apunts més vistos del mes d'abril. I demà a la Manifestació del Primer de maig.

Els apunts més visitats del mes d'abril

Present i futur de la independència, per Josep Maria Terricabras.


Josep Maria Terricabras:

Present i futur de la independència

"(...) Perquè és cert que només la unitat pot fer tirar endavant amb garanties un procés d’independència. Per això em sembla que seria important considerar la possibilitat, per a les properes eleccions nacionals (segurament el novembre vinent), una candidatura unitària de totes les forces independentistes, tan grans com petites. Ja ho sé que pot semblar impossible. Només ho serà, però, si es té poca visió nacional i, en definitiva, poca visió d’Estat. S’hauria de configurar –no sé si es pot fer ni com– una coalició electoral dels grups que siguin, de manera que el votant, en votar la coalició també pogués votar per aquella opció de la coalició que li resulta més afí. En tot cas, sabria que vota bàsicament per la independència, perquè tots els grups de la coalició s’hi haurien compromès abans de les eleccions, sense esperar a fer negociacions postelectorals. Em sembla que una proposta d’aquestes característiques generaria una il·lusió col·lectiva enorme, perquè no seria simplement una alternativa partidista sinó que seria una alternativa nacional per a la independència, seria un autèntic referèndum. El que proposo és una mena de nova “Solidaritat Catalana”, i ja sabem que va ser un èxit.

Si no anem per aquí en el futur immediat, anirem gastant i desgastant no solament les il·lusions ciutadanes sinó també les possibilitats polítiques, reals, d’arribar a la independència. Com molts recorden aquests dies, la reivindicació de les consultes no ha d’acabar com sembla que ha acabat la de les Seleccions Nacionals Catalanes, que s’han reduït a una petita celebració anual, gairebé insignificant.  (...)"


Comento:

"La coalició per les properes eleccions és una possibilitat, i també una necessitat plantejada fa prou temps. Prou temps com per a poder parlar ara en termes d'exigència electoral. Les consultes que anem fent haurien de servir-nos de raó, a sumar a totes les que tenim donada i vista la situació. Crec que aquí el paper de més força i responsabilitat el tenim els electors, que és als electors a qui s'ha de dirigir la pilota. Perquè és evident que si deixem clar que no votarem res més que una coalició presentada prèvia a la elecció, els partits que es presentin es veuran forçats. Tot i que estic d'acord en que els responsables de voler allargar l'agonia de la dependència és d'alguns grups polítics.

Des dels partits no veig com s'ha de plantejar la coalició, però algun o altre haurà de començar. CiU intoxica el tema del dret d'autodeterminació i de la sobirania, i no deixa clar que la seva prioritat sigui Catalunya per acció, expectativa i discurs. Més que obrir la porta la tenca (que ja coneixem la inèrcia i interessos). ERC planteja exigència de compromís per referèndum d'autodeterminació i surten de seguida les veus dels que canten a tort i a dret que, oh, no tenen credibilitat, oh..., perquè no han proclamat la independència des del Parlament ...(ni idea de com s'aguanta aquesta exigència i retret, però encara ronda). Reagrupament segueix mantenint que pot aplegar el que no aplega, i planteja declaració unilateral d'independència com a condició de? Coalició? Em sembla que no. Les CUP em sembla que no confien en presentar-se al Parlament.

Què hi ha? Sí, diria que la jugada de força la hem de fer els electors, els que parlem, els que menystenen ERC per estar al poder, i els callats. També els que no volen la independència, que són utilitzats per alguns polítics per a fabricar-se una majoria "de consens", de consens en una cosa molt bèstia: negar drets i atacar persones per mirar de mantenir l'encaix a Espanya sigui com sigui.

I diria més, encaixistes i aturadors son còmplices en fer honors a franquistes per mirar de dissimular el què tenim al davant, no sigui que algú s'enfadi, suposo. Així més curt, el present el veig clar i fort, però el futur, com bé assenyala Terricabras, si no en trèiem conseqüències de les consultes (conseqüències polítiques, electorals, informatives, de moviment, d'exigència) el sospito ben fosc i apagat."


"Queridos niños y niñas que me escucháis, buenas noches tengáis"

La mort del televisiu Jordi Estadella m'ha fet recordar el Tito B. Diagonal, a la ràdio de finals dels anys 70. Eren els meus temps d'estudiant i d'anar a dormir tard, entre altres raons perquè a les 12 de la nit feia la seva intervenció el famós personatge de classe alta, pijo i afectat. El programa, que procurava no perdre'm cap dia, es deia "Ecos mundanos" i Tito B. Diagonal era nuestro colaborador recomendado. Durant els pocs minuts que durava l'espai, Estadella (que llavors no sabíem que era ell) donava una repassada sarcàstica a la trepidant actualitat del moment i l'acabava, me'n recordo molt bé, desitjant bona nit a tothom meeeenos a qui no s'ho mereixia aquell dia: un polític, un famós, un tipus de persona específic, etc.

Trenta anys després, em pregunto quanta gent es mereix que no li desitgem una bona nit. La llista seria interminable i se'ns faria de dia.

Castells, fets i no paraules.

Comença a ser una canço massa sentida ja, la dels socialistes catalans criticant als companys espanyols, quan les coses no els pinten bé. Unes crítiques que sempre arriben a misses dites, i que mai han posat nerviosos als del PSOE, més aviat, la seva resposta ha estat sempre de menyspreu envers el socialista català de torn, que els gosa criticar. 

Mai les paraules critiques han suposat el més mínim gest, ni tan sols s'ha pogut visualitzar una .....

Entrades més visitades d'abril

  • Cristiano Ronaldo, els gais i la patètica premsa groga
  • Biblioteca Mercè Lleixà
  • 25 d'abril: Alcanar i Ulldecona decideixen.... Catalunya decideix
  • Mites en blau i grana (12): Johan Cruyff
  • 1899, neix el club que porto al cor... Futbol Club Barcelona...
  • Ibrahim ibn Ga'qub al-Israe'ili al-Turtuxi
  • IV Fira literària Joan Cid i Mulet (1)
  • Més expressions ebrenques
  • Veus (15):... de l'Alguer
  • La Vegueria, la Mancomunitat i un mal servei al país per part de CiU

    • Què busquen realment els exhibidors de cinema amb aquesta campanya?

    Més enllà de la dialèctica que els exhibidors tenen amb la classe política per la futura Llei del Cinema, em pregunto què estan buscant realment amb la campanya que estan fent, projectant aquest espot "papus" a les sales on haurien de servir els espectadors i no pas intimidar-los esbiaixadament, atacant els seus drets? Què pretenen, adreçant-se a l'espectador, sense explicar-li res i tan sols llençant-li al damunt un missatge de "por"?

    Costa poc de veure que volen convocar la gent perquè els faci costat. I qui els pot fer costat?

    Certament, hi ha els informats i anticatalans de pedra-picada, als quals no els cal cap espot publicitari, ja n'estan convençuts i els han tingut, tenen i tindran a favor seu, per tal que les coses segueixin on les va deixar el franquisme. Hi ha també els informats, catalans i potser fins catalanistes, però que se'ls en refot el mort i el qui el vetlla, alguns dels quals és molt probable que trobin en l'espot un esperó per queixar-se contra la Llei i d'altres, poc propensos que els atabalin, segurament esperaran a veure el que passi realment. Encara hi ha els informats i catalanistes militants, d'aquells que signen campanyes i es posen samarretes reivindicatives, però que mai no deixen d'anar a veure una pel·lícula perquè no la hi passin en català o que mai no han fet ni 1 Km per anar-ne a  veure doblades o subtitulades en la nostra llengua, pel sol fet que li queda més a mà la multisala que la projecta en castellà, o perquè és on va la colla, o on vol anar la xicota o el xicot, etc. Aquests, segurament, s'indignaran amb l'agressió que significa aquest espot. Francament, però, no crec que l'espot vagi destinat a aquests grups de gent, tots "informats" de debò.

    I arribo a la conclusió que els exhibidors a qui volen arribar és als "poc informats" o directament "desinformats". I, a aquests, el que´els fan és "papus"... No els informen, els volen manipular, buscant la "complicitat" del "perdreu això", sense dir-hi res més. Comptant segurament que, per poc assabentat que s'estigui del tema, la remor de fons els haurà arribat a través de les COPE, Intereconomia, Telecinco, Antena 3, El País, La Vanguardia, El Periódico... o vés, pel soroll mediàtic que mouen tots els mitjans, tots. I, per tant, és cosa d'aprofitar-se del que a la gent li pot sonar, per intentar endur-se'ls cap al que els interessa.

    Evidentment, hi hauria moltes coses a dir. La primera i més important, fóra parlar amb aquesta gent, amb aquests espectadors sobre el que significaria "quedar-se sense algunes de les pel·lícules com les que habitualment ens ofereixen". Potser descobriríem que aquesta mateixa gent n'està farta que la publicitat (de les majors) els dugui a gastar-se calés a la taquilla per veure "merdes" o coses que són la còpia vulgar d'altres vulgaritats mil vegades vistes; però que, en no saber trobar-hi alternativa, acaben passant per l'adreçador d'aquests exhibidors, que (a més) els exploten amb crispetes i begudes caríssimes... Però difícilment hi haurà ocasió de "parlar" amb aquests espectadors, ni d'això ni de res. I, per altra banda, podem enraonar i debatre moltes altres de les qüestions que dóna de si la frase "publicitària" dels exhibidors... Mentrestant, l'empastifada, la manipulació injectada ja anirà fent el seu efecte.

    I nosaltres, què?

    Jo no vull que em divideixin el país, per raó de llengua ni de res; però tampoc estic disposat a renunciar als meus drets i als del meu poble. Per tant, no puc quedar passiu davant la projecció passiva d'aquest espot. Si me'l trobo en una sala, cridaré "Uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu". I a qualsevol que me'n parli, el penso deixar planxat. I a qualsevol catalanet que em vingui amb fluixeres, el penso igualment deixar planxat. I... tot el que pugui fer, abans d'anar-me'n a Canes, i després quan en torni.

    NO COMMENT 33. Vessament de petroli catastròfic al Golf de Mèxic



    L'explosió d'una plataforma petrolífera ha causat la mort d'onze persones i una fuga encara no segellada que va vessant petroli al Golf de Mèxic. La marea negra s'acosta perillosament al Delta del Mississipi, zona ecològicament molt rica...

    NOVA ORLEANS:

    Després de l'Huracà Katrina, ara l'"or" negre reconvertit en femta negra. Diu la dita que les desgràcies no venen mai soles...

    (segueix...)

    El "papus" dels exhibidors i la mentida (subtil ?), contra el català

    "Si la futura Llei del Cinema s'aprova tal i com està redactada actualment no podràs veure algunes de les pel·lícules que t'acabem de presentar", diu l'anunci "papus" que projecten els exhibidors cinematogràfics... (que podeu veure, anant a Vull llegir la resta de l'article)

    El que diuen és literalment mentida. Perquè, si no s'aprovés la Llei tal i com està redactada, tampoc els exhibidors no ens tornarien a passar les pel·lícules que ens "acaben de presentar". I no ho farien, encara que tinguessin públic de sobra que els ho demanés, encara que ens agradés tornar-les a veure; perquè aquests exhibidors són simples titelles al servei del dictat de les majors, per a les quals una pel·lícula és tan sols producte, que es llança al mercat i, un cop feta l'explotació de poques setmanes amb tot el rendiment que n'hagin pogut treure, ja no els interessa per res, ja que al darrere tenen un altre producte seu que han de llançar com han fet amb l'anterior... i així succesivament.

    Ja se'ls entén (i a més, per una vegada, vés per on, aquests empresaris fan servir el català!). El que volen dir és que no podrem veure algunes pel·lícules "com" les que ens acaben de presentar, si la Llei del cinema s'aprovés amb l'actual redactat... -això segons ells, i evidentment, prèvia decisió coactiva i anticomercial de les "majors", per cert, històricament avesades a ser condemnades judicialment i governamentalment per pràctiques comercials i industrials abusives...-. Certament, ja se'ls entèn, però és que no saben ni fer un espot! Estan tan acostumats a fotre'ns-la pel broc gros, que ni filen prim amb la mentida que ens estan engiponant des de la pantalla. O potser és que com que saben que, en el fons, el que diuen ja és una gran mentida (si més no, perquè se'n callen una bona part), no els ve de la subtilesa d'aquest "com".

    Paginador

    Accés de l'autor

    Formulari d'accés de l'autor

    Cercador per paraules

    Cercador per paraules

    Blocs recomanats

    Josepmiquel Servià

    Josepmiquel Servià: NOTES I POEMES D?UN OUTSIDER

    Josepmiquel Servià

    CATALÀ DE L'ANY!

    Ricard Garcia

    Cupressus sempervirens

    Ricard Garcia

    Retallar el futur

    Victòria

    El pèndol de petites oscil·lacions

    Victòria

    Els tamarells i les ulleres de mirar el món per un forat

    Els blocs per llistat alfabètic

    Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.