29/3/2010 EDITORIAL

EDITORIAL D'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA:

'Setge ultra als demòcrates als EUA'

L'opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.

Amb l’aprovació de la reforma de la sanitat, la figura d’un Barack Obama condemnat per molts a passar a la història com un president ben-
intencionat i feble ha crescut mentre augmenten els nord-americans que ara són favorables a la llei. També creixen i es radicalitzen els contraris a la reforma, fent anar en orris així l’aspiració que en un moment va tenir Obama, com a candidat i en les seves primeres setmanes a la Casa Blanca, de buscar el consens bipartidista entre demòcrates i republicans. L’aprovació de la llei sense cap vot de l’oposició mostra l’animositat d’un partit que encara no s’ha resignat a haver perdut les eleccions de l’any passat.
Aquesta dreta republicana està substituint la falta d’un lideratge clar pel moviment associatiu més o menys espontani del Tea Party, i mostra el pitjor de si mateixa quan recorre a la incitació a la violència contra el que qualifica de totalitarisme i de socialisme a l’estil soviètic que, segons la seva opinió, seria el que hauria implantat Obama estenent la cobertura sanitària a 32 milions de ciutadans dels 46 que actualment no en tenen.
Que la reacció davant d’un exercici democràtic, com ha estat l’aprovació d’una llei amb totes les garanties de l’Estat de dret, sigui la d’assetjar físicament els congressistes demòcrates que van recolzar la reforma i que aquests hagin hagut de recórrer a la protecció de l’FBI revela la deriva ultra d’un sector de l’electorat nord-americà. Alimentar creences com que Obama és musulmà, és l’Anticrist i no és nord-americà i comparar-lo amb Hitler seria risible si no fos per la càrrega d’odi manipulador que amaga aquesta demostració d’ignorància i mala fe.
Una altra arma de la dreta és la d’interposar querelles contra el Govern federal per considerar que la llei atempta contra la llibertat dels estats i dels individus. Difícilment aquestes querelles progressaran, però sí que permetran al Partit Republicà mantenir la màxima bel·ligerància contra la Casa Blanca quan falten pocs mesos per a les pròximes eleccions legislatives del novembre.
A la pèrdua que va tenir al gener el Partit Demòcrata de l’escó que havia ocupat el difunt Ted Kennedy s’hi podrien afegir altres pèrdues considerables. No obstant, el radicalisme ultra pot acabar jugant una mala passada als republicans, considerant que l’extremisme no és mai la millor carta electoral.

30/3/2010 AUGE DE LES MILÍCIES ARMADES

EUA deté nou ultres que preparaven atacs

• Els extremistes cristians pretenien «fer la guerra»

Són una plaga en augment. Les milícies armades ultradretanes han anat guanyant terreny de mica en mica als EUA i s’han convertit en motiu de preocupació per a la Casa Blanca. En una batuda portada a terme el cap de setmana a tres estats del centre del país, l’FBI va arrestar nou membres d’un grup extremista cristià acusats de planejar atacs contra policies i funcionaris.
Els detinguts, quatre d’ells d’una mateixa família, van ser posats ahir a disposició d’un jutge de Detroit després que la fiscalia presentés càrrecs en contra seu per conspirar per «fer la guerra contra els EUA» i per utilitzar armes de destrucció massiva, per donar entrenament en l’ús d’explosius i per oposar-se per la força al Govern, entre altres delictes.

«OCUPACIÓ DE WASHINGTON» / Tots formen part de l’organització ultracristiana Hutaree, que es mou olímpicament per l’estat de Michigan. Un d’ells és Kristopher Sickles, un noi de 27 anys que ja estava en el punt de mira dels serveis secrets després que l’any passat convoqués a través de Youtube una «ocupació de Washington» amb almenys un milió de milicians armats.
Aquestes cèl·lules d’extrema dreta es van triplicar l’any passat amb l’arribada del primer president negre a la Casa Blanca, passant de 149 grups en actiu el 2008 a 512 l’any passat, mentre que les milícies paramilitars van augmentar de 42 a 127, segons dades del Southern Poverty Law Center, una organització que fa un seguiment dels grups racistes que hi ha al país.
El seu ressorgiment també coincideix amb l’aparició del moviment ultra Tea Party, que al llarg dels últims mesos ha anat guanyant espais als mitjans conservadors enmig del debat que s’ha viscut sobre la reforma sanitària i que aquests dies recorre el país de costa a costa amb l’exgovernadora Sarah Palin com una de les seves principals oradores i
heroïnes.

29/3/2010 EL FRONT JUDICIAL|ASSETJAMENT A UN TITULAR DE L’AUDIÈNCIA NACIONAL

Garzón, l’enemic a casa

• El magistrat es prepara per perdre la toga però es nega a acceptar una solució de compromís

• Bona part de la judicatura creu que ha arribat l’hora de fer pagar al jutge per les ferides que ha burxat

Baltasar Garzón està a un pas de perdre la toga i sortir de la judicatura ultratjat i sense honors. El Tribunal Suprem serà l’encarregat de posar fi a una carrera professional carregada d’èxits, errors i polèmiques. El jutge, que ha superat les trampes que li han anat col·locant terroristes, narcotraficants, dictadors, lladres de guant blanc i mafiosos, no va saber veure que el pitjor enemic el tenia a casa: els seus propis companys. Una bona part de la judicatura l’ha repudiat perquè consideren que no és un dels seus, sinó un superpolicia que els ha fet massa ombra.
Els magistrats de l’alt tribunal rebutgen que hi hagi una conspiració contra Garzón, però asseguren que al superjutge li ha arribat l’hora. «Han sigut més de 20 anys obrint les notícies del telediari, i en aquest temps ha burxat en moltes ferides», expliquen. El jutge de l’Audiència Nacional, afegeixen, «necessita una estirada d’orelles», i lamenten que el correctiu no pugui ser un altre que fer-lo fora de la carrera judicial: «O tot o res; amb Garzón no hi ha terme mitjà».

UN POLS PERDUT / Fonts de l’àmbit judicial apunten que el problema de Garzón ha estat la seva falta d’humilitat. «Deu haver investigat centenars de casos, però només és un jutge d’instrucció que està sotmès a l’autoritat dels tribunals», diuen. Aquestes fonts recorren a la Constitució per defensar el paper del Suprem com a garant de la interpretació de les lleis. I argumenten que si un jutge s’atreveix a desafiar l’alt tribunal sempre hi sortirà perdent, per més que es digui Garzón.
En aquest sentit, es mostren convençuts que, si el jutge de l’Audiència hagués admès en algun moment que la paraula del Suprem és la paraula de Déu, els seus problemes judicials haurien acabat. Però en lloc d’ajupir el cap, li recriminen, ha optat per «una defensa suïcida» en què repta els magistrats de l’alt tribunal a mesurar la seva posició jurídica amb experts internacionals en jurisdicció universal en la causa que tramiten pels crims del franquisme. «El Suprem no canviarà i demostrarà que hi té l’última paraula encara que altres el contradiguin», afirmen les fonts consultades.
Garzón té fama de ser un mal instructor (les estadístiques ho desmenteixen). El cert és que l’alt tribunal ha avalat bona part de les investigacions que el jutge ha dirigit contra etarres, islamistes, narcotraficants i altres delinqüents. Els jutges del Suprem afirmen que ho van fer per responsabilitat, encara que difícilment haurien eludit el rebuig de la societat si haguessin deixat al carrer aquells delinqüents per un defecte de forma.

ATAC / Ara, l’alt tribunal ataca tres investigacions de Garzón que molesten un sector de la població però agraden a un altre. La causa contra els crims del franquisme ha demostrat que les ferides de la guerra civil continuen obertes. Per acompanyar aquest procés, el Suprem ha volgut atacar l’aurèola de jutge íntegre de Garzón a l’investigar si va demanar diners al Banco Santander per finançar uns cursos a la Universitat de Nova York i acabar amb la seva imatge de defensor dels drets humans a l’acusar-lo d’utilitzar tècniques «inquisitorials» per obtenir confessions, com li ha retret la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Madrid a l’anul·lar unes escoltes del cas Gürtel.
Garzón es prepara per al pitjor, però no pensa abandonar i no vol escoltar els que li aconsellen, o li exigeixen, que deixi l’Audiència Nacional i demani un destí fora de Madrid. Des de fa temps sap que travessar determinades portes el podia conduir a aquest laberint. El seu admirat jutge antimàfia Giovanni Falcone va deixar escrita, uns mesos abans de morir, l’advertència que li va fer un mafiós penedit: «Vostè es convertirà en una celebritat, però intentaran destruir-lo professionalment i personalment». La màfia el va assassinar el 23 de maig del 1992. Com deia Falcone, «la màfia s’acarnissa amb els servidors de l’Estat que l’Estat no ha aconseguit protegir».

EL MEU COMENTARI:

Com vaig denunciar aquí fa pocs dies, l'assetjament ultradretà al President Obama és massa evident, i molta gent té por que això fins i tot acabi com amb en Kennedy, ja sabeu a quina cosa em refereixo. Hi ha que prendre mesures urgents, o això pot acabar com l'Holocaust nazi. Em refereixo a l'odi republicà contra els demòcrates. Els demòcrates mai no actuarien d'aquesta mesquina manera.

I en Garzón... quan a França i Alemanya van jutjar els criminals nazis i fins i tot al mateix Mariscal Pétain --a aquest li va caure cadena perpètua--, és ben trist que ni se'ls pugui tocar als feixistes que encara resten impunes.