Cercador per data
D'Esquerra al vot en blanc a la plaça de Vic
Aquest matí al mercat del dissabte de Vic, a la Plaça, entre parades de bolets, verdura i fruita, em trobo casualment en Miquel B. i la seva dona. Feia temps que no ens vèiem i després de parlar de la respectiva canalla, de la petita empresa de la seva propietat, dels bons de la Generalitat i del preu dels bolets, parlem una mica de les properes eleccions. Em comenten que votaran en blanc, que ja no votaran més Esquerra com havien fet fins ara. Que el Tripartit és un desastre i en Puigcercós no és de fiar. Com és possible que estigui d'acord amb Montilla que vol pagar un sou als ni-ni? Aquesta colla de ganduls que s'espavilin! Però en Miquel B i la seva dona tampoc veuen cap alternativa que els faci el pes. En Laporta? és un oportunista! I per això aniran a votar, com sempre han fet, però aquesta vegada ho faran en blanc.
- Comentaris: 5
La demagògia segresta les Corts Valencianes El PP rescata l'anticatalanisme com a armadura
Comunicat de premsa d'Endavant (OSAN)
La demagògia segresta les Corts Valencianes
El PP rescata l'anticatalanisme com a armadura
En relació a la resolució “contra els Països Catalans” aprovada hui 27 d'octubre per les Corts
Valencianes mercè a la majoria absoluta del Partit Popular (única formació que ha votat a favor),
Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional) vol fer públiques les següents
consideracions:
• L'anticatalanisme és una invenció dels conservadors grups de poder del País Valencià
per tal d'impedir la construcció nacional dels Països Catalans i desgastar a una
poruga esquerra institucional que sempre ha mantingut grans contradiccions en
termes identitaris.
• El Partit Popular rescata l'anticatalanisme en precampanya electoral. Novament els
conservadors utilitzen l'excusa de l'anticatalanisme per tal de desviar l'atenció i tapar
les seues vergonyes. La crisi econòmica ha evidenciat el que des dels moviments
socials valencians ja feia temps que s'advertia: l'especulació ens ha conduït a la ruïna.
La política econòmica del govern del PP al País Valencià -basada en el taulell i el
turisme- ha fet que el nostre territori estiga a dia de hui arrassat paissatgísticament i
que al voltant de 500.000 valencians i valencianes engrossen les files del SERVEF.
Per contra els líders polítics del PP, encausats de nord a sud del País Valencià (Fabra,
Alperi, Castedo, Ripoll, Blasco, Camps,...), sembla que han tret una bona tallada
d'aquest naufragi col·lectiu. Alhora, cada vegada pren més força l'acusació que el PP
s'ha finançat irregularment.
• El Partit Popular es presenta com abanderat de la defensa de la identitat valenciana
contra la imposició de “Catalunya”. Res més lluny de la veritat. Si prenem com a
exemple l'educació, en el present curs el govern de Francisco Camps ha deixat sense
poder estudiar en llengua pròpia -reconeguda com a tal per l'estatut d'autonomia del
2006- a més de 125000 alumnes. Així mateix la Conselleria d'Educació ha restringit
per decret el nombre d'hores en valencià en les línies del Programa d'Incorporació
Lingüística. En altres àmbits podríem parlar dels retalls al doblatge en valencià a
Canal 9 -que continua sent majoritàriament en castellà-, la croada contra TV3, o la
supressió de qualsevol política efectiva en matèria de normalització lingüística. Des
d'Endavant (OSAN) volem denunciar vivament que el PP no defensa la identitat
valenciana, ben al contrari les polítiques del PP demostren a la pràctica una
orientació antivalenciana.
• Els Països Catalans no són cap imposició ni cap amenaça cap a la identitat
valenciana. Ben al contrari uns Països Catalans independents són la garantia que la
llengua i la identitat dels valencians i valencianes deixen d'estar minoritzades i
puguen desenvolupar-se amb plena normalitat. Els valencians i valencianes, a l'igual
que la resta de gents que formem part d'eixa nació del “bon dia”, contribuïm des de
la nostra singularitat a l'enriquiment de la cultura comuna. Des d'Endavant (OSAN)
defensem la identitat valenciana, ens reivindiquem com a valencianistes, i
precisament per això apostem pel projecte plural dels Països Catalans.
• Malauradament els Països Catalans no tenen una entitat pròpia. Són molts els
interessos que, especialment des de la “Transició”, tracten d'impedir la seua
materialització. Som una nació sense estat, i compartim una llengua -rica i diversauna
cultura, un paissatge, una història, i una economia. Malgrat els entrebancs, això
és així des de fa segles. Així, per exemple, no podem comprendre el Segle d'Or
valencià sense contextualitzar-lo en el marc històric i cultural català -només cal
referir-se a la biografia dels diferents autors. Tampoc les nostres Falles es poden
entendre al marge de la resta de festivitats del foc que de nord a sud i d'est a oest
recorren la geografia dels Països Catalans. Objectivament doncs, la denuncia del PP
contra la web culturcat.cat ratlla l'absurd i no s'entén si no ens referim a la ja
esmentada voluntat de desviar l'atenció i dividir als valencians i valencianes.
• Des d'Endavant (OSAN) fem un emplaçament a l'esquerra valenciana i als
moviments socials per tal que no es deixen acomplexar. Cada passa que es recula
contra la caverna conservadora, és un pas més en la pèrdua de les nostres llibertats.
La història d'aquests darrers trenta anys ens demostra com aquest acomplexament
sempre ha reforçat les posicions de dreta. Al País Valencià som centenars de milers
els que sabem que formem part d'un conjunt cultural i lingüístic que va de Salses (El
Rosselló) a Guardamar (Baix Segura) i de Fraga (Baix Cinca) a Maó (Menorca).
Som moltes i molts els que creiem que aquest espai geogràfic conforma una nació
que té dret a un futur lliure. Així doncs, desafiem la censura, deixem-nos
d'eufemismes, i parlem clar: som valencians i valencianes i volem els Països
Catalans.
Perquè estimem el País Valencià... construïm els Països Catalans!
Endavant (OSAN)
València, 27 d'Octubre de 2010
AV7D · CrÃtiques: del 28 d'octubre al 3 de novembre de 2010
Recull de crítiques publicades entre el 28 d'octubre i el 3 de novembre de 2010
***
14 dies amb Víctor (14 days with Victor), de Román Parrado:
Crítiques • 14 days with Victor (Eulàlia Iglesias, Time Out Bareclona)
***
Che, un home nou (Che, un hombre nuevo), de Tristán Bauer:
Crítiques • Aquí no hi ha res de nou (Nando Salvà, El Periódico)
***
Còpia certificada (Roonevesht barabar asl ast / The Certified Copy / Copia certificada / Copie conforme / Copia conforme), d' Abbas Kiarostami:
Crítiques • Copia conforme (Pere Meroño, blog Pere Meroño) | Copia certificada (Sergi Sánchez, Time Out Bareclona) | La veritat, la impostura (Quim Casas, El Periódico)
Més crítiques • Setmana 4-10 novembre 2010.
***
Deixa'm entrar (Let me in / Déjame entrar / Laisse-moi entrer), de Matt Reeves:
Crítiques • Repetició de la jugada (Carlos Losilla, Avui+ElPunt)
Més crítiques • Setmana 21-27 octubre 2010.
***
Easy A (Easy A / Rumores y mentiras), de Will Gluck:
Crítiques • Rumores y mentiras (Jordi Costa, Time Out Bareclona) | Encantada de conèixer-se (Nando Salvà, El Periódico)
***
Els cap de drap al país on sempre brilla el sol (La tropa de trapo en el país donde siempre brilla el sol / The Happets), d'Àlex Cols:
Crítiques • [x]
***
Els ulls de Júlia (Los ojos de Júlia / Julia's Eyes / Yeux de Julia), de Guillem Morales:
Crítiques • Cap a la ceguesa (Imma Merino, Avui+ElPunt) | En el país dels cecs... (Carlos Losilla, Avui+ElPunt) | Los ojos de Júlia (Antonio José Navarro, Time Out Bareclona) | Sota l'ombre del 'giallo' (Guillem Morales, El Periódico)
***
La ciutat (The Town / The Town —Ciudad de ladrones—), de Ben Affleck:
Crítiques • Els dos camins de Ben Affleck (Judith Vives, Capgròs i blog Espai Isidor) | The Town. Ciudad de ladrones (Xavi Serra, Time Out Bareclona) | Bon pols policíac (Quim Casas, El Periódico)
Més crítiques • Setmana 4-10 novembre 2010.
***
Maneres de viure per sempre (Ways to Live Forever / Vivir para siempre), de Gustavo Ron:
Crítiques • [x]
***
Retorns (Retornos), de Luís Avilés Baquero:
Crítiques • Drama negre i familiar (Quim Casas, El Periódico)
***
FOTO © MK2 Juliette Binoche, a Còpia certificada, d'Abbas Kiarostami
"Còpia certificada", Espiga d'Or 'exaequo', i "La mosquitera", Espiga d'Argent, a Valladolid 2010
El Jurat Internacional de la SEMINCI 2010 ha atorgat avui els premis següents:
Espiga d'Or, ex-aequo, a Còpia certificada, d'Abbas Kiarostami, i Sin retorno, de Miguel Cohan.
Espiga d'Argent, a La mosquitera, d'Agustí Vila (anteriorment premiada al Festival de Karlovy Vary 2010 com a Millor Pel·lícula, i seleccionada al Festival de Londres 2010)
Premi Especial del Jurat, a En el camí, de Jasmila Zbanic
Premi Pilar Miró al Millor Nou Director, a Miguel Cohan, per Sin retorno.
Premi a la Millor Actriu, a Emma Suárez, per La mosquitera, d'Agustí Vila
ARTICLE ENCARA INCOMPLET
***
FOTO © Baditri La mosquitera, d'Agustí Vila
Cinema en català : l'operació "Herois" + "Pa negre" està anant bé
Totes les dades apunten que Pa negre, d'Agustí Villaronga, i Herois, de Pau Freixas, estan anant bé a taquilla.
Anant a Vull llegir la resta de l'article, trobarem reproduïda l'agenda de cinema en català de la Generalitat de Catalunya, en què es pot comprovar com, al cap de dues setmanes, el film de Villaronga és a 38 sales en versió catalana, i el de Freixas, ha arrancat la segona setmana a 32 sales en la nostra llengua. Si, per exemple, agafem el cas d'Arenys, havien reduït les sessions de Pa negre a les de vespre i it i, aquesta tercera setmana, l'han hagut de posar també a la tarda. Cal també constatar que, mentre Pa negre s'ha estrenat a Catalunya exclusivament en català, Herois ho ha fet en la triple versió —VO, VE, VOSE— (la distribueix Alta Film, de l'inefable González Macho) i, per exemple, aquesta aguanta encara en una ciutat com Mataró (on, sense anar més lluny, Vicky Cristina Barcelona, de Woody Allen s'estrenà en castellà, perquè alguns tenen la capital del maresme com a territori Comanxe).
Convé recordar que aquests dos films estrenats el mes d'octubre de 2010 són els primers d'una colla de títols rodats en català amb vocació d'arribar a això que s'anomena "gran públic" i que per això han comptat amb un suport inèdit del nostre govern.
S'imposen, ja, unes primeres reflexions.
És una notícia positiva, que —amb tota la prudència que es vulgui i sense deixar de tocar de peus a terra—, cal celebrar i difondre. Massa se'ns ha dit que el cinema en català no té públic, com per deixar passar l'evidència que, ben al contrari, la gent respon, quan troba a la cartellera productes que li interessen, se n'assabenta i té prou a mà sales on anar-los a veure.
Em fa l'efecte, tanmateix, que ni l'Avui, ni El Punt, ni "el Traduït" —àlies El Periódico— (per esmentar els diaris de difusió nacional), però tampoc bona part de la resta de mitjans nostrats, no es fan prou ressó d'aquest bon resultat a taquilla. Jo em pregunto si, avesats a tantes notícies contra el català, no és que els manquen reflexos per a tractar i seguir uns fets positius com aquests.
També em pregunto si, en l'èxit de taquilla, no hi té alguna cosa a veure la bona acollida que la crítica espanyola i espanyolista ha dispensat a aquests films (ja en les respectives presentacions —en català!— als festivals de Màlaga i de Sant Sebastià). Sens dubte, alguna cosa hi té a veure, encara que el principal avalador n'hagi estat el boca-orella (i, en el cas del de Villaronga, el referent potentíssim de la novel·la d'Emili Teixidor). Si es constatés que aquest aquest està sent un factor prou determinant (tant per a la predisposició dels distribuïdors com dels exhibidors a programar-les com de part del públic a anar-hi), fóra bo que els mitjans nostrats en prenguessin nota urgentment i es plantegessin ser de debò competitius en la informació cinematogràfica (si tenim bons periodistes i els millors crítics/ques, algú hauria de plantejar-se com és que part de l'audiència de pel·lícules en català pren de referència mitjans espanyols i espanyolistes: probablement perquè la gent hi troba les crítiques publicades a temps, de tot el que s'estrena i, conjuntament amb els articles divulgatius, publicades quan el personal vol triar el que vol anar a veure...). A veure si els del nou Ara fan la feina que l' Avui i El Punt no han fet, ni estan fent.
El fet que Pa negre i Herois hagin pogut estrenar-se a un bon grapat de sales cinematogràfiques comercialment competitives també pot tenir a veure amb la encara no-vigent Llei del Cinema. No ho hem de descartar. A veure si m'explico. Tots sabem com, al llarg d'anys, les principals empreses d'exhibició han decantat les pel·lícules en català a sales gairebé clandestines (o, si voleu, secundàries), les han aguantades en cartellera tan poc com han pogut i les han tractades cara a l'espectador com a "empestades"... En canvi, han programat Pa negre i Herois a prou bones sales, en horaris correctes i sovint amb un rètol "en català" que, en lloc d'evocar l'estigma d'un leprós, gairebé converteix l'avís en un atractiu. No ens equivoquéssim, això passa gràcies al potencial comercial dels films; però segurament també pel posicionament del sector de l'exhibició (i el de la distribució) davant la Llei del Cinema.
El que, de la Llei del Cinema, preocupa més als exhibidors és la progressiva quota de doblatge al català dels productes "made in Hollywood". Saben perfectament que, de pel·lícules rodades originalment en català, no n'hi ha gaire quantitat al cap de l'any i, esclar, posant-s'hi bé a l'hora d'estrenar aquest parell de títols comercials (i Bruc, que arriba el desembre), netegen la seva imatge "anticatalana" i sobretot es posicionen molt millor en la seva reivindicació que no es molesti les "majors" amb quotes de normalització. Sens dubte, li posen bé al futur govern (sigui de Convergència i Unió, que segueix vorejant l'alta traïció i tots ens ensumem que pactarà amb el sector una rebaixa vergonyant, si arriba al govern; o sigui de PSC, la política lingüística dels quals aposta cada vegada més per l'eutanàsia del català).
Fins i tot pot resultar atractiva l'actitud actual dels exhibidors. Es tractaria de ser positius: apostem pel català en el cinema fet en català, que s'inverteixi en la producció nostrada, i ens deixem de voler "imposar" (seguint el seu llenguatge) el (dret a veure el cinema en) català (és a dir, que ens deixem estar de voler sentir en la nostra llengua el que ve de fora). Passa, però, que en aquestes alçades de la pel·lícula (mai tan ben dit) ja no ens podem permetre el luxe de ser ingenus, ni molt menys babaus. Si se'n urten, un cop tinguin el que volen, tornaran a les seves i el cinema en català (propi o forà) el tornaran a decantar. I és que ni tan sols se n'amaguen:
El dia que vaig anar a Arenys a veure Pa negre, vaig trobar-hi uns pamflets titulats "Pel futur del cinema" en què, entre altres coses parlen d'una Xarxa de de Cinemes en Català. Quines sales? On? Horaris? Gueto? Una cosa és la Xarxa de Cinemes que preveu la Llei i una altra, la Xarxa de Cinemes en Català. Jo sóc dels que penso que anem cap a convertir-nos en reserva índia, però ara mateix la lluita és perquè els "catalans" puguem ser ciutadans lliures del nostre món occidental, amb normalitat.
- Comentaris: 2
Pel·lÃcules per treballar la sociolingüÃstica/6: Pa negre
Aquest cap de setmana he anat a veure d'estrena, i a Mataró, Pa negre -i això ja és, malauradament, una notícia sociolingüística, perquè rarament ens arribava cap pel·lícula en català a les pantalles mataronines. I, certament, només puc dir que és un magnífic producte: a nivell d'interpretació, a nivell de fotografia -impressionants Tavertet, els boscos de Tagamanent...-, a nivell d'adapatació del director mallorquí Agustí Villaronga -penso que prou difícil- de les obres d'Emili Teixidor Pa negre i Retrat d'un assassí d'ocells... Una pel·lícula que des de la nostra realitat pot tenir -té- una projecció internacional.
L'obra, a més, per a mi, també té interès sociolingüístic...
Les diferències que separen Joan Solà de Juan Antonio Samaranch i Jordi Solé-Tura
Joan Solà ha estat un referent de la catalanitat, la personificació dels millors valors que impregnen la nostra identitat col·lectiva com a poble, la tenacitat, el rigor, la ironia, el treball, la sobrietat, el sentit de la continuïtat, entre d'altres.
- Comentaris: 8
RESPOSTA AL COMENTARI DE L'AMIC BILL.
Plenament d’acord, en què no es professionalitzi la política a nivell local. S’hauria de frenar també l’excessiva professionalització dels càrrecs electes a les institucions de rang superior, limitant els períodes de permanència en el càrrec. Un cas paradigmàtic és l’espectacle que estem vivim sobre el retorn del Corbacho, vergonyós i faltat de la més elemental ètica. Un polític que ha passat per tots els nivells fins a ministre. En aquest últim càrrec ha augmentat la precarietat laboral, congelat les pensions i ha obert el camí cap el retard de la jubilació. Després d’una vaga general a nivell de tot l’estat en contra de tot el que ha fet, en comptes de dimitir (és el paper democràtic que li toca, si com diu ell l’únic problema és que “estava en el lloc pitjor, el moment pitjor”) i assolir un lloc discret dins de l’espectre polític, es refugia a les llistes del PSC amb aires de salvador dels seus. Això degrada la democràcia i la noble activitat de la política. Se’m fa inconcebible que no el xiulin pel carrer.
el tot, setmana del 26 d'octubre: l'associacionisme, història viva
EL TOT, setmana del 26 d'octubre: l'associacionisme, història viva (segueix)
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
El pèndol de petites oscil·lacions
Victòria
Els tamarells i les ulleres de mirar el món per un forat
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- BerguedÃ
- Capcir
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Baix Vinalopó
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- L'Alt Palà ncia
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
