Els blocs de VilaWeb - MÉSVilaWeb

Cercador per data

« Octubre 2006 »
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
						1
2	3	4	5	6	7	8
9	10	11	12	13	14	15
16	17	18	19	20	21	22
23	24	25	26	27	28	29
30	31

Els articles més llegits (octubre 2006)

sgordillo
enllaç permanent
Rànquing
dilluns, 30 d'octubre de 2006 | 16:53h

L'esperat bloc d'Oriol Ferran i la renovació d'Arenyautes

sgordillo
enllaç permanent
Observatori internauta
dilluns, 30 d'octubre de 2006 | 11:48h

Arenys té una de les comunitats digitals més potents del país. Fa molts anys que va i sempre ha estat motiu de sana enveja. Els dos Arenys (de Mar i de Munt) ja tenen la seva comunitat virtual, Arenyautes, abocada de ple als blocs, amb nou disseny i més prestacions. Han passat d'això a això altre. El canvi és notable.

Una de les ànimes d'aquesta comunitat digital és el periodista Oriol Ferran, que va ser secretari general de Telecomunicacions i Societat de la Informació (amb suport) en el primer govern tripartit de la Generalitat de Catalunya, amb el conseller independent per ERC Carles Solà. L'amic Oriol Ferran (a la foto), amb qui ens coneixem de fa molts anys, quan ell era corresponsal de TVE al Maresme i dirigia Ràdio Arenys, i jo començava com a corresponsal d'El Punt a la comarca del Maresme, és el motor dels arenyautes, juntament amb en Rafa Muñoz. No paren quiets, sempre innoven.

Les meves primeres passes a Internet les vaig fer de la mà de Vilaweb, amb les edicions de Pineda de Mar i Calella, quan l'edició d'Arenys de Mar era un autèntic referent de la informació de proximitat a la xarxa. L'Oriol Ferran hi era al darrere, i l'edició arenyenca era la més dinàmica i la que més hi aportava. Han fet de tot, i tot força bé, per cert.

La qüestió és que l'Oriol Ferran acaba d'obrir bloc, que, com no podia ser de cap altra manera, duu el títol de Pau i bits. Jo l'incorporo entre els enllaços d'Iniciativa, ja que és militant ecosocialista. No sé si la bitàcola derivarà en una temàtica exclusivament política o si mantindrà una vocació pública (en clau nacional i arenyenca) combinada amb pinzellades personals. Crec que la cosa anirà per aquesta segona via. De fet, l'última anotació que ha deixat escrita [Avançant cap a la Societat del Coneixement] es refereix a un debat electoral en què ell participava substituint Jordi Guillot, vicepresident d'ICV.

A la bloquesfera arenyenca, un dels més animats, persistents i transversals és el blocaire Xavier Febrer, que precisament ha escrit Arenyautes, comunitat digital. En Febrer, que jo tinc entre els enllaços de Ciutadans pel Canvi, i no s'ha pas queixat, s'ha atrevit amb un nou bloc a l'espai arenyauta que comentava. Es titula Ciutadania. També l'hauré d'afegir als enllaços.

A Arenys de Mar, resulta que els alcaldables socialista i republicà tenen bloc. Ramon Vinyes [bloc], com la majoria de militants i càrrecs del PSC, el té al Blogger. Joaquim Ponsarnau [bloc] aprofita plantilles i dissenys dels Blocs d'Esquerra. Potser haurien de seguir les passes de Febrer, i obrir-ne un a la bloquesfera arenyenca que s'articularà a l'entorn dels nous blocs d'Arenyautes.

Esmorzar de consolació

sgordillo
enllaç permanent
Eleccions 2006
dilluns, 30 d'octubre de 2006 | 02:57h

La foto de Joan Laporta i Artur Mas [Esmorzar trampa] té un sentit si és intencionada i exclusiva. Però no és ni una cosa ni l'altra. És fruit d'un engany consentit, d'una maniobra estranya típica d'aquesta campanya madiàtica de CiU. Com que no és el resultat de cap posicionament polític ferm del president del Barça en favor de l'exconseller primer i actual presidenciable nacionalista, ha acabat desencadenant una segona foto, amb el candidat del PSC, José Montilla, que esmorteeix el cop d'efecte de la primera.

En definitiva, que els tres protagonistes dels esmorzars accidentals i accidentats han quedat retratadets. Mas, com un oportunista. Montilla, com un seguidista. Laporta, com un... Bé, deixem-ho. Que encara prendríem mal. La qüestió és que uns tenen el que volien: la foto amb Laporta a la portada de La Vanguardia [Juan Varela: Diarios de gente y diarios de poder]. Els altres l'han contrarrestat, a correcuita i contrapeu. I n'hi ha que, hàbilment com Joan Puigcercós, han passat olímpicament de la polèmica.

Recullo algunes reaccions blocaires d'aquest diumenge:

Eduard Batlle (El Punt): Aquesta no és la lliga del Barça

Màrius Garcia (ICV): La foto del dia

Dani Casanovas (JERC): ... i el president sobiranista del Barça va esmorzar amb els líders del bloc regionalista

Pere Meroño: En Joan Laporta i els esmorzars electorals

Diari republicà: Un nou xou dels sociovergents

Sa palomera: Laporta votarà ERC. I ho celebrarà esmorzant amb Carod i Puigcercós

Joan-Josep Isern: Laporta la caga

[Esmorzar trampa]
________________________________

Continuïtat lògica (o no): Eleccions 2006

Jaume Ciurana (CDC): "Responc els comentaris"

sgordillo
enllaç permanent
Entrevistes
dilluns, 30 d'octubre de 2006 | 00:42h

Entrevista a Jaume Ciurana [bloc], regidor de CiU a l'Ajuntament de Barcelona i portaveu de la federació nacionalista a la Diputació de Barcelona. És un dels blocaires més veterans i destacats entre els convergents. Manté un diàleg obert i permanent amb els seus lectors, i combina el contingut polític amb vivències més personals que fan del seu un bloc de referència molt agradable.

-Des de quan té bloc i per què el va obrir?

-Vaig obrir el bloc el novembre del 2004, ara aviat farà dos anys. Vaig obrir-lo perquè considero que els que ens dediquem a la política tenim el deure de donar a conèixer què opinem de la quotidianietat, què pensem de les coses del dia a dia, com reaccionem, amb què ens emocionem, que ens rebel·la... I això, l’única manera de fer-ho és a través del bloc. També així, tenim l’oportunitat de fer arribar el nostre criteri i la nostra opinió lluny de l’esloganisme que massa sovint domina els titulars dels diaris i de la televisió. Crec, a més, que cada vegada més la ciutadania valora el saber quin és el perfil propi de la gent que els representa.

-Amb quina periodicitat l’actualitza? Quant temps li dedica a la setmana o al dia?

-L’actualitzo prou regularment, normalment diverses vegades per setmana. Intento però només actualitzar-lo quan considero que tinc alguna cosa a dir, és a dir, intento fugir de l’escriure perquè em toca fer-ho. És evident però que també cal que et marquis una disciplina perquè sinó, és molt fàcil d’anar-lo abandonant. Pel que fa al temps que hi dedico, depèn, però no gaire més que un quart d’hora o vint minuts cada vegada que m’hi poso.

-De quins temes escriu? Què trobarà el lector al seu bloc?

-Bàsicament escric de política, però també sovint de llibres, de muntanyes, de situacions quotidianes. Algunes vegades de temes més concrets, immediats. Altres de temes més de fons, obro reflexions que després potser no tanco però que en certa mesura reflexen una preocupació per un tema determinat. Per mi, el bloc és un híbrid entre un diari personal, una roda de premsa i un índex d’idees de llibres que mai no arribaràs a escriure.

-Admet comentaris dels lectors?

-Sí, des del primer dia. I a més intento respondre’ls tots o gairebé tot.,

-Quines satisfaccions n’obté? Hi veu algun risc en donar veu al lector?

-Home, en el cas dels blocs polítics – almenys per mi - és basic que hi hagi una relació en les dues direccions i així poder contrastar els criteris i les idees. A més crec que des del moment que admets comentaris, la relació és fa més fluïda i els lectors passen a formar part del bloc. Crec que és una bona formula per escurçar la distància que massa sovint separa els que ens dediquem a la política de la gent i de fer-nos més accessibles.

-Explica tot el que vol al seu bloc o s’autocensura?

-M’autocensuro. Explico molt poques coses de l’esfera privada, per exemple. Però políticament també he de fer l’esforç sovint de no escriure en calent tot allò que em passa pel cap. No puc deixar de pensar que el que jo pugui dir implica, en part, a la força política que represento i , és clar, això té unes servituds. Tot i així no he escrit mai res del que no n’estigués convençut.

-Com veu la bloquesfera política de parla catalana?

-La veig molt animada, tant per part dels que ens dediquem professionalment a la política com per part d’aquells que, sense dedicar-s’hi fan servir els blocs per fer sentir la seva veu. No obstant això entenc els blocs com un exercici personal, de sinceritat, i per tant, els blocs fets per gabinets de premsa de candidats o de càrrecs institucionals no acaben funcionant i perverteixen la mateixa idea de bloc. El cas del bloc del President Maragall n’és un exemple.

-Si disposés de més temps per al seu bloc, què hi faria que ara no pot fer?

-Hi introduiria enllaços, imatges, poliria més els textos,...

-Recomani’m cinc blocs d’altres polítics.

-Mira, et recomano el d’en Xavier Tomàs [bloc], el d’en Carles Campuzano [bloc], el de l’Ignasi Guardans [bloc], el d’en Jordi Xuclà [bloc] i el de la Carme-Laura Gil [bloc]. Tots són convergents, però amb matisos, temes i estils prou diversos i interessants. A més, sé que són realment personals.

[Amb aquesta, acaba una sèrie d'entrevistes als blocaires que he considerat més interessants dels partits amb representació parlamentària, així com als responsables de les pàgines web de cada formació política]