L'últim dia d'agost fou rutilant. Ni un sol núvol. El cel blau límpid. Des del balcó mirà el mar, l'horitzó subratllat amb línia ferma separava els blaus, marí i cel. El verd fosc dels pins davallava fins a les puntes de la badia, la d'en Pau i la de Garbí, tocant el mar que allí inicia la graduació del blau fins a convertir-se en una turquesa líquida de reflexos daurats de sorra.
El paisatge prodigiós.

Encara sobre la Gala dels Premis Gaudí de cinema