LADY IN SATIN

• bielmamengual
• enllaç permanent
• divendres, 3 de setembre de 2010 | 16:48h

Podria sonar un fragment de jazz en què el piano hauria agafat la direcció de tots els altres instruments i, alhora, duria el tema central, una escapada valsesca de notes brillants i seques, molt agudes, cap a un passeig relliscós entre edificis foscs i solitaris d’aquella ciutat de províncies, Calòrnia, on ella, Marcel·la, havia viscut des que es retirà del cinema i decidí tancar-se dins aquell casalot que li havia deixat un atzar de la seva vida plena d’homes, de laberints, una glòria efímera i totes les tristeses que un bon melodrama pugui conjugar.

[Foto: Sebastià Perelló]

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article