Els blocs de VilaWeb - MÉSVilaWeb

Cercador per data

« Agost 2010 »
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
						1
2	3	4	5	6	7	8
9	10	11	12	13	14	15
16	17	18	19	20	21	22
23	24	25	26	27	28	29
30	31

Ruyra i les móres

bielmamengual
enllaç permanent
dimarts, 3 d'agost de 2010 | 22:30h

Els penyalars i les ones i l’ample cel i l’aire marí, tot afillant-se’l, li atorgaren màgicament llurs dons especials; i, toc-toc, toc-toc, les roques comunicaren a la seva carn quelcom de llur duresa; i, balandrimbalandram, les ones van inculcar als seus nervis i tendons llur virtut de flexibilitat i lleugeria; i, riu que riu o brama que brama, la mar va insuflar-li de boca a boca l’alè vigoritzador del seu ample pit; i el dia li espolvorejà els rústecs cabells i li alluentà la pell amb sos ruixims d’or, i la nit va banyar-li les parpelles amb una ombra simpàtica. Era el ver fill de les platges i els roquissers: llur natura l’havia format i acolorit amb substàncies d’ella mateixa, com fa amb els seus ocells i amb els seus peixos.
Joaquim Ruyra i Oms

ENAMORAT
He anat a fer la passejada capvespral. M'han sorprès els esbarzers plens de móres madures. Aquelles drupes petites col·locades damunt un receptacle cònic eren una festa. N'he agafada una de ben grossa i madura, d'un morat quasi violeta, me l'he posada enmig dels llavis i, a poc a poc, l'he passejada per la llengua fins que les dents han tret el suc d'aquelles bolletes diminutes. L'onada de sabor m'ha fet anar cap als estius de l'infantesa amb la velocitat de la llum. M'he llançat a agafar-ne una grapada. Com quan era petit i golafre. M'he espinat i m'he fet sang al dit índex. M'he xuclat el líquid vermell que s'ha mesclat amb el líquid violeta en un còctel saborosíssim. He pensat que allò, aquella menjua, era ambrosia, em convertia en ambrosia, en matèria de felicitat.

Transsexuala pintant-se davant retrats de Marilyn

bielmamengual
enllaç permanent
dimarts, 3 d'agost de 2010 | 21:48h

Has arribat esgotada. A la clínica Salern, Laura, has hagut de fer coa com si fos un vulgar Pac de la Seguretat Social. Per què et serveix l'assegurança caríssima? No pot ser mai que el mes d'agost hi hagi tants de malalts. El cirurgià t'ha fet una revisió a fons. Té els pits més espectaculars que he vist mai, t'ha dit contemplant la seva obra. Sí, doctor Servera, gràcies, són una obra mestra. Has sortit contenta. Notaves les mirades dels homes, i de certes dones, al teu escot cenyit per aquell camiser de seda estampat de pell de lleopard. A Alcampo has agafat un carretet i l'has tapat amb tota la roba d'hivern que volies rentar en sec. Per què a la tintoreria hi havia tanta de coa? Tenies cinc persones davant i has hagut d'aguantar quasi mitja hora. Volies arribar prest a ca teva, arreglar-te i esperar-lo. T'agrada esperar-lo. Vivies dins les esperes. Quan tornaves el carretet per recuperar el 50 cèntims has vist l'estol de gavines dins el cel de cap al tard cobricelat de niguls negres. Semblaven de Los pájaros, aquella pel·lícula tan inquietant. Les gavines xisclaven i era com si es reproduïssin dins l'aire. Has tengut por i t'has sentit tremolar. He de partir a l'escapada. Quan has arribat a l'autopista començava a fer fosca. Les gavines quedaven enrere. En entrar a ca teva t'has anat devestint a poc a poc davant la finestra amb una claror hemorràgica. Era com si la llum t'envermellís, et tacàs de suc de cirera, et convertís en una estàtua de sang. Has m¡rat molt de temps l'horitzó dels tres puigs que domines des de la teva cambra fins que t'has temut que tot era negre. Ha sonat el telèfon. No podia ser. No podia ser. Kàtia et deia que en Macià teu havia tengut un accident de moto. Que t'esperava a la policlínica Vistamar. Que era urgent.
[Foto Ferdinando Scianna]