Cercador per data

Cercador per data

« Agost 2010 »
dl dt dc dj dv ds dg
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031          


Per molts anys!



Fer anys a l'agost... que voleu que us diga, deu ser raro, la gent, amics o familiars, de vacances, la ciutat o el poble buit, o en el millors dels casos, és qui celebra qui és a fora lluny de tothom (que potser és millor). Si el lloc d'estiueig és habitual i ja tens colla, la cosa pot resultar divertida (o no).

Platja, muntanya, oci... tot suposant que l'interfecte gaudisca de vacances i no li toque currar mentre la resta fan un viatget, es perden per camins màgics, creuen rius en caiacs, fan rafting, o es llencen en paracaigudes, mentre que el "cumpleañero" bufa l'espelmes en la solitud del que no té asueto. Jo els faig al desembre, a prop d'un macro-pont, i sovint hi patisc els mateixos efectes. Però no em puc queixar. A la tardor és més light.

Però tornem a l'agost. Tot això ve a tomb perquè l'A en fa anys. I m'hi ha fet pensar...

- bruixes: 4 cops - delirant: 4 cops - tripartit: 22 cops - CiU: 19 cops - tribunal polític: 3 cops


Notícia:


Ferrovial pagava comissions d'un 4% a Convergència utilitzant a Millet com a intermediari
Els diners anaven a parar finalment a la Fundació Trias Fargas

"L'Agència Tributària creu que l'expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet, utilitzava l'entitat com a intermediària per a pagar a CDC comissions d'obra pública adjudicada a Ferrovial. Segons l'informe a què ha tingut accés l'ACN, 'el gruix de les aportacions de Ferrovial al Palau no constitueix la contribució al patrocini publicitari'."


Comento:

"1) en paraules de CDC "finançament irregular del partit a través del cobrament de comissions per adjudicació d'obra pública, a través de la intermediació de l'expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet, i la Fundació Trias Fargas, vinculada al partit"

CDC afirma que l'informe no demostra 1.

2) Fèlix Millet, utilitzava l'entitat (el Palau de la Música) com a intermediària per a pagar a CDC comissions d'obra pública adjudicada a Ferrovial. Segons l'informe a què ha tingut accés l'ACN,

Això ho indica l'informe de l'Agència Tributària.

Si es tracta d'un joc de paraules, crec que no l'hem d'acceptar. I en tot cas trobo que l'Agència Tributària s'hauria de pronunciar en resposta les declaracions de CDC. Per moltes raons, per començar per la senzilla de que el ciutadà necessita bona informació. Cal afegir que CiU ha fet molt de soroll al respecte, i l'ambient està intoxicat de referències en declaracions d'aquesta coalició a "cacera de bruixes", "tribunal polític" i d'altres adjectius sobrers."


Diumenge al matí anotava notícia (que no trobo seriosa) del dia 29 de la pàgina de CiU: Turull afirma que el Tripartit no ha volgut buscar la veritat amb la comissió d'investigació sinó fer una caça de bruixes contra CiU i, al final, se li ha girat en contra

- bruixes: 4 cops
- delirant: 4 cops
- tripartit: 22 cops
- CiU: 19 cops
- tribunal polític: 3 cops
- ...(...) molts detalls d'ofensa (que no penso que haguem d'acceptar els ciutadans),
- desviament del tema, "i tu més", i una excusa que no sé on situar: diu CiU que no s'ha d'investigar un partit pel fet que estigui a la oposició?

El que trobo molt dolent és la banalització que han fet del problema de corrupció, i la befa a la memòria i actualitat de les coses que sí són un tribunal polític o cacera de bruixes. I penós que em sembla que amb això, i una pila de sobrers adjectius, ja tenim a tothom content que aquí no ha passat res......
Inacceptable també que CiU proposi (tot lo subtilment que vulguem, però proposat....) fer intercanvis de cromos amb la investigació i persecució de la corrupció, política, econòmica i d'altres que per aquí entren en joc.


També anotava notícia (que sí que trobo seriosa) del dia 29 de la pàgina d'ERC:

Bosch: 'La comissió ha demostrat la dependència de CiU amb els interessos econòmics de les principals constructores de Madrid'


"Pere Bosch també s'ha referit avui durant el ple del Parlament a alguns elements que han condicionat la tasca dels diputats en els treballs de la comissió d'investigació, com ara la impossibilitat de disposar d'informació essencial per reconstruir aquest immens trencaclosques: ‘no hem pogut consultar, perquè no els han volgut o pogut facilitar, ni els comptes del PI, ni els de la Fundació Espai Catalunya, ni la documentació que encara es troba al jutjat pendent d'examinar, ni els extractes bancaris dels comptes de l'Orfeó i la Fundació, ni la documentació comptable que va demanar-se a determinades empreses; però, sobretot, la Fundació Trias Fargas, que no ha lliurat ni els balanços econòmics, ni la relació de les subvencions privades rebudes, ni la de la vinculació amb CDC'. Pel diputat independentista, es tracta de ‘tot un exercici d'opacitat i de manca de respecte a una comissió parlamentària que no fa sinó augmentar l'ombra de dubte'."

Nou Barris, entre els 3 districtes més segurs

ABC 28-07-2010 / 16:50h Más del 56% de delitos 2009 se concentran Eixample, Ciutat Vella y Sant Martí

Barcelona, 28 jul (EFE).- Más del 56% de los delitos de los que fueron víctimas en 2009 los vecinos de Barcelona sucedieron en los distritos del Eixample, Ciutat Vella y Sant Martí, según la Encuesta de Victimización del ayuntamiento de la ciudad que se ha dado a conocer hoy.

Los distritos en los que pasan la mayoría de los delitos son el Eixample, con un 24,6%, seguido de Ciutat Vella, un 18,2%, y Sant Martí, un 13,6%, con incrementos en los tres casos en relación al año anterior (23,5%, 15,7% y 12,5%, respectivamente).

Donde menos delitos se localizaron el pasado año fueron los distritos de Les Corts (4,4%), Gracia (4,7%) y Nou Barris (5,5%).

Según los datos de la encuesta, el índice de victimización en 2009 fue del 25,6%, lo que representa un incremento de 5,5 puntos con respecto a 2008.

Este incremento, indica un comunicado el consistorio, se explica en buena parte por el aumento de los intentos de robo y, así, en el capítulo de seguridad personal hay más ciudadanos que dicen que han sido víctimas de un intento de robo, llegando al 33% de los encuestados.

En 2009 se denunciaron el 37,5% de los hechos delictivos padecidos por los barceloneses, lo que supone un descenso del 5,5% con relación al año anterior.

Los casos que menos se denuncian son los intentos de robo y no los hechos consumados, y los motivos que expresan los entrevistados para no presentar la denuncia por un hecho o un intento de robo recae mayoritariamente en el sentimiento de que la policía no puede hacer nada una vez se ha cometido.

A juicio del consistorio, los datos de esta encuesta son "coherentes" con los datos policiales de 2009, que indican que a lo largo de este año se registró un incremento de los delitos producidos en la ciudad, concretamente un aumento de las infracciones penales del 8% con respecto al 2008 y del 11% en las faltas contra el patrimonio.

Otro de los capítulos que también registra incrementos son los robos de vehículos, que pasan del 7,1% al 9,7% de los encuestados, con robos de objetos en el interior de los coches (3,8%) y de los accesorios (3,3%).

Los datos de la encuesta indican que los sucesos más frecuentes que ocurrieron el pasado año en la ciudad de Barcelona fueron los que no produjeron enfrentamientos ni agresiones y sin que la víctima se percatara, se indica en el comunicado.

Los robos o intentos de robos de bolsos o carteras fueron los más habituales y supusieron el 47,7% de los sucesos contra la seguridad personal.

Por tanto, concluye la nota del ayuntamiento, "se puede afirmar que la delincuencia que se produce en Barcelona es mayoritariamente el pequeño robo no violento pero que genera una percepción de inseguridad".

Si el pasado 2008 tanto hombres como mujeres sufrieron de forma equilibrada -20,20% y 20,02%- los delitos, en la de este año se incrementa hasta el 26,42% en el caso de los hombres y al 24,73% en las mujeres.

Por edades, las víctimas más frecuentes fueron los jóvenes de entre 16 y 29 años (32,62%), seguidos de los de entre 30 y 44 años (29,80%), los de 45 a 64 años (23,24%) y los de 65 años o más (17,53%). EFE

Guerra de banderes: barris unionistes

Com diu el Toni Cruanyes i el Ferran Sáez a l'Avui, per primer cop a la història a Catalunya estem vivint una guerra de banderes. Segons sembla, el nombre de banderes no disminueix, sino que augmenta (he de dir que al meu barri ha baixat).

No seré pas jo qui es queixi que la gent s'expressi lliurement a la seva propietat privada. Només faltaria.

Barris unionistes

Però sens dubte, jo és la primera vegada que veig això. Per exemple, en una de les rutes que faig en bici per Collserola, l'altre dia em vaig trobar amb això que he fotografiat avui:

Barris unionistes: Ciutat Meridiana

(més gran)

A la foto surten 5 banderes espanyoles, i n'hi ha més fora del camp visual. Cap de catalana. Això correspon just darrera de la Torre del Baró, jo diria que és Ciutat Meridiana. Just al límit amb el Parc de Collserola. Concretament aquí:



Mostra un mapa més gran


O si voleu, amb l'Street View:


Mostra un mapa més gran

Per entendre'ns, això és el cul de Barcelona, de Catalunya i, ateses les banderes, el cul d'Espanya. Cases d'autoconstrucció enfilades a la muntanya de l'època del barraquisme franquista.

Records d'infància i adolescència


De petit pujàvem a Torre Baró pel mig de la muntanya com a excursió des del barri (Via Júlia).  Travessant el barranco: era el forat d'una abandonada futura Ronda de Dalt, amb pont amb bastides inclòs. Una veritable aventura plena de riscos. Literalment. Més d'un cop havíem hagut de marxar cames ajudeu-me muntanya avall empaitats per grups de nens que ens volien robar amb navalla en mà. Allò era un guetto 100%, una reserva índia amb carrers sense asfaltar, amb brutícia acumulada, amb cotxes abandonats, amb cases que queien enmig de la muntanya, i nens jugant sense roba, bruts i amb animals (cavalls, burros) pel costat (alguns els coneixia i tot). Sabies que si anaves en bici allà, tornaves caminant. Hi anaves amb por. Anys 80, amb l'epidèmia del cavall (l'heroïna), on anaves al descampat i podies observar en directe tot el ritual de punxament (la goma al braç, la cullereta per escalfar l'heroïna amb l'encenedor, la caiguda semiinconscient un cop injectada la droga...).

Les coses han millorat urbanísticament, fins i tot ara pots anar amb una bici de muntanya de gamma alta amb certa tranquil·litat (no penseu, no m'he estat gaire estona per fer la foto, record d'infància). Però socialment no es pot dir que la cosa sigui normal. Un bon amic condueix l'autobús de línia que puja per allà. Un dia un paio va sortir amb un rifle i va disparar al bus. Un altre dia, dos es col·laven (pagar  el bus allà no sembla que entri dins del contracte social) i ell va decidir que no arrancava el bus fins que no paguessin o baixessin. Van baixar i immediatament van apedregar el bus, enmig d'insults. Un altre dia el garrulo king-of-the-street va decidir parar el cotxe enmig del carrer, i no va sortir fins que li va sortir dels dallonsis.  La línia de bus aturada perquè el neng no volia caminar uns metres. Un nombre considerable dels usuaris del bus (o familiars que parlen de fills, germans, etc)  han passat per la presó, alguns d'ells per assassinat (aclareixo: considerable vol dir considerable, que cal tenir en consideració, que no es petit, però no vol dir majoritari, òbviament).  Cafrisme al poder. M'ha explicat històries per escriure un llibre (drogues, robatoris, prostitució, etc). No cal cercar gaires serveis socials per la zona, ha estat abandonat durant dècades per part de l'administració pública.

Tanmateix ells estan ben orgullosos de ser espanyols. Tot i ser un guetto que podria sortir a Callejeros. Tot i que Espanya (i tothom) s'ha oblidat d'ells durant dècades. Allà el catalanisme no hi ha arribat ni en pintura. Ni 30 anys de socialisme ni res de res.  Barri unionista 100%. Això sí, les vistes són maques. Però prefereixo que siguin des de la bici quan hi passo, no em faré el pihoprogre.

Articulació social interna


Tot i això, com dic, jo no havia vist mai cap bandera espanyola per allà penjada, i hi passo des del 1993. Tota una novetat, juliol del 2010. Suposo que no només és una confrontació Espanya-Catalunya. La nova immigració massiva ha aterrat en aquests barris, i és una manera de dir "yo soy de aquí (espanyol) i tu vienes de fuera". Just quan en aquests barris la primera generació nascuda allà començava a articular-los socialment (passant tot el cicle d'infància-escola-edat adulta-feina-casa-fills-escola), ha arribat una nova onada massiva que fa començar el cicle d'articulació social de nou.

Però no deixa de mostrar que aquests barris, guetos de la immigració massiva espanyola dels 60 i 70 s'han anat articulat de cara endins en base als valors culturals majoritaris interns (espanyols), no pas en base a uns valors i referents catalanistes inexistents. Per això quan arriba una nova onada d'immigració massiva i s'ha de competir pels migrats serveis socials (escola, medicina, etc), amb l'excusa del mundial i de passada aprofitant el conflicte nacional català (dos pardals d'un tret), suposo que per tot això treuen la bandera espanyola i no pas la catalana.

Segon dia: a l'interior de Nablus. La "Old City".

 

Comença la diada a les 9:30/ 10:00 a.m. Després de l'acalorada nit anterior alguns de nosaltres encara sense dutxar per qüestións de temps passem pel bany. Supose que aquests detalls a alguns us resultaran irrellevants, però per a nosaltres, que intuïm una llarga caminada, una bona dutxa aquí no te preu. 

 

Eixim del cau i ens posem en marxa. Comencem a tindre contacte directe amb aquest nou paisatge. Ashraf, que ens fa de guia, (un guia perfecte per cert) ens porta pel centre de Nablus: l' Old City. 

MH President del govern, José Montilla: recordi, recordi-ho. cont 12, II.


El 29 de juny, arrel de la sentència del TC, anotava que cal que demanem i exigim al president José Montilla, entre altres coses (subratllo):

"Com a president li demanaria un punt de responsabilitat i que remarqui l'intent del TC de fer virgueries i falsejament de la història i realitat, que la gent tingui clar què està en joc. També penso que li hem d'exigir, sobretot després de les males experiències del seu menysteniment i deformació informativa de la veu i moviment dels catalans del 2006 ençà, que ara no es permeti cap ni un desdibuix, ni vostè com a President ni el seu partit. Ni ningú."



El 23 de juliol començava la sèrie: MH President del govern, José Montilla: recordi, recordi-ho, deia (subratllo):

"Em mou a aquest recull bàsicament el que em sembla és necessitat d'ambient de fer-hi una ullada a com ha anat. Perquè vostè segueix entestant-se a enganyar i suposo que ho fa així perquè creu que encara pot tenir algun èxit (ho dubto molt, però no fos cas). També m'interessa perquè com a nostre president té una ocasió molt bona d'ajudar al gir del que encara que no vulgui en formem part els catalans. Ja li he expressat alguna vegada que lamento que prengui com a problema, ofensa, i faci intents de desprestigi de bona feina de la societat per a recuperar política i democràcia. També la societat i altres coses d'importància."


MH President del govern, José Montilla: recordi, recordi-ho. cont 12.

Deia que com el juny era molt llarg, i per provar si d'aquesta manera el president hi posava especial atenció, quedava pendent:


En relació a la realitat i esdeveniments hauria de tenir present:


El 12 de juny, omplirem Barcelona! Fem història.


#adeuespanya i Sense ficció - 03/06/2010 1.27.47


#adeuespanya i una nova exigència a l'abast.


#adeuespanya, uns detalls a remarcar.
vídeo  




#adeuespanya, PSC-PSOE i PP a la desesperada.



Adéu, adéu...


El moviment per la independència estem d'enhorabona, i tant!


Podem preguntar-nos: què valorem? Tranquil·lament.


#consultes 20 de juny de 2010 I no es perdin Salvador Cardús: Doble dosi d'autoestima.


Requejo: Trencat l'horitzò de "no poder-se fer", Partal: parlarem abastament.


#10Juliol En tot cas crec que els catalans ja ho hem vist i ho tenim clar.


On i quan comença l'època de la resposta catalana.


Ningú no pot tornar a aquestes tonteries de...., bé, s'ha acabat.




I una cosa és la resposta catalana, i una de molt diferent la resposta que alguns representants al poder (polític, mediàtic, informacional, d'opinió, i altres poders que ens envolten) es pensen que poden vendre com a tal. I per aquí veiem abusos i mirades d'apropiació indeguda molt preocupants. Tot i que alhora, per goig i claredat del moment els veiem com el que són, abusos, vergonya, vergonya, vergonya....., distorsions, versionacions...., que fins fa poc els acceptàvem com a normals i indefugibles.


2 curiositats i 2 recomanacions sobre braus (toros, bous...)

Després de l'intens debat obert aquests dies, hem anat veient moltes coses, entenent certes postures i reflexionant més encara sobre la qüestió.
Com ja vaig dir, tot i no compartir els plantejaments ni les formes ni els objectius de la plataforma Prou!, cal reconèixer que han sabut aprofitar el moment i han desenvolupat molt bé la seva opció. Ahir, vaig entrar al seu web i vaig poder comprovar com hi ha coses curioses, a tot arreu, però en això de les fetes amb bous es fa molt evident, i hi ha casos que crec que fan més mal que bé a una iniciativa, i no per trobar-hi contradiccions, tothom en tenim i sort n'hi ha!, sinó perquè hi ha posicionaments gairebé escandalosos i per això contraproduents quan es fan propostes tan basades en la moral, l'ètica i un determinat concepte de pau i no violència.
Concretament, entre els personatges famosos que signen a favor d el'abolició de les festes amb bous i que diuen que ho fan per raons de defensa dels animals, hi ha hagut dues persones amb posicions gairebé escandaloses. Un, el defensa del Barça, Carles Puyol, i l'altra la inefable senyora Pilar Rahola.

(Continua)

Ruyra i les móres

Els penyalars i les ones i l’ample cel i l’aire marí, tot afillant-se’l, li atorgaren màgicament llurs dons especials; i, toc-toc, toc-toc, les roques comunicaren a la seva carn quelcom de llur duresa; i, balandrimbalandram, les ones van inculcar als seus nervis i tendons llur virtut de flexibilitat i lleugeria; i, riu que riu o brama que brama, la mar va insuflar-li de boca a boca l’alè vigoritzador del seu ample pit; i el dia li espolvorejà els rústecs cabells i li alluentà la pell amb sos ruixims d’or, i la nit va banyar-li les parpelles amb una ombra simpàtica. Era el ver fill de les platges i els roquissers: llur natura l’havia format i acolorit amb substàncies d’ella mateixa, com fa amb els seus ocells i amb els seus peixos.
Joaquim Ruyra i Oms


ENAMORAT
He anat a fer la passejada capvespral. M'han sorprès els esbarzers plens de móres madures. Aquelles drupes petites col·locades damunt un receptacle cònic eren una festa. N'he agafada una de ben grossa i madura, d'un morat quasi violeta, me l'he posada enmig dels llavis i, a poc a poc, l'he passejada per la llengua fins que les dents han tret el suc d'aquelles bolletes diminutes. L'onada de sabor m'ha fet anar cap als estius de l'infantesa amb la velocitat de la llum. M'he llançat a agafar-ne una grapada. Com quan era petit i golafre. M'he espinat i m'he fet sang al dit índex. M'he xuclat el líquid vermell que s'ha mesclat amb el líquid violeta en un còctel saborosíssim. He pensat que allò, aquella menjua, era ambrosia, em convertia en ambrosia, en matèria de felicitat.

Firagost, a Valls

A Valls del mercat d'agost en diuen Firagost i és l'oportunitat de trobar productes de la terra de la millor qualitat.

La posta de sol més espectacular de l'any

Foto feta ahir dilluns, 2 d'agost, cap a les 21 hores, després d'una gran tempesta de llamps, trons, vent, pedra i aigua que va descarregar sobre Pardines. La foto és presa a l'entrada del poble, mirant cap al cim de la Cubil i la collada de Toses. Tenia una llum màgica, gairebé irreal. A la mateixa hora, a la banda contrària, és a dir, entre la serra Caballera i els contraforts del Cerverís, just darrera el poble, es podia veure un arc de Sant Martí complet (foto adjunta).

Paginador



Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor



Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Jaume Renyer i Alimbau

Jaume Renyer

Jaume Renyer i Alimbau

Solidaritat Catalana: 1906-2012

Roger Cremades Rodeja

P E L P A I S A T G E. R o g e r C r e m a d e s

Roger Cremades Rodeja

<b><span style="color: #ff0000;">Xina, arribar i moldre??</span></b>

Miquel Carrillo

d'obra vista

Miquel Carrillo

Digues-li en vida

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.