

Un mal dia. A la tarda ha perdut qui havia de guanyar i al vespre ha guanyat qui havia de perdre. Heli, heli, lama sabactani! (*)
(*) Senyor, senyor, per què m'heu abandonat? (del Nou Testament)

Satisfacció de tornar a ser a casa. Satisfacció de ser a primers de juliol, d'haver anat a dinar a Tamariu. Satisfacció de tornar a dormir en llit propi. Satisfacció de sentir que uns dies fora de casa ens han provat. Satisfacció de ser tot just a meitat de vacances. Satisfacció de poder tornar a marxar d'aquí a uns dies...

Aquesta és la resposta a la sentència de l'Estatut. Una obvietat que no ens porta més enllà d'on som ara. I ara estem en una España on, ni tenim Dret a decidir, ni som una nació.
Una resposta massa ambigua, amb la que el proper dia 10 i sota la mateixa pancarta, uns defensaran la independència i d'altres l'Estatut. Una mostra més de l'eterna indefinició i contradicció, del........

Hem de distingir molt clarament entre:
catalanistes unionistes i catalanistes independentistes,
entre nacionalistes unionistes i nacionalistes independentistes,
i entre sobiranistes unionistes i sobiranistes independentistes.
Els unionistes no són independentistes,
encara que siguin catalanistes, nacionalistes i sobiranistes.
Els independentistes sí que som independentistes,
encara que siguem catalanistes, nacionalistes i sobiranistes.
Fins que no entenguem que la diferència rau entre independentisme i
unionisme,
ens atabalaran amb catalanismes, nacionalismes i sobiranismes,
i tota mena de folklorismes unionistes.
Quan hi ha el Mundial és divertit, com a mínim per a mi, mirar els partits més bons, de forma desapassionada per res més que no siga el bon futbol. Ha estat el cas aquesta vesprada que he pogut veure l'Alemanya-Argentina, a través d'una televisió argentina que ha dramatitzat la deblacle d'una forma que només allà saben verbalitzar.
Alemanya m'ha impressionat de veritat. Un 4 a 0 ho diu tot, és evident. Ha estat un passeig per a ells que han fet el que han volgut i com han volgut. Com que tant m'hi fa i aquesta és la gràcia he començat a favor de l'albiceleste i he acabat admirant els teutons.
Ara només espere que juguen igual contra qui ja sabeu...

era negre, era estimat, era un gran danès, fa un any que va morir.
he posat Imagine al tocata, he pensat que fa 45 anys que vaig escoltar els Beatles a Barcelona, he quedat penjat una bona estona amb uns gladiols blancs que tenc damunt la taula.
no he sabut plorar.
[Imatge d'en Guino que també va estimar en Remuc, també pens en ell]

59. FER AIGÜES
- Si no vols que esclati de cop i acabem fent un lleig a les parets del nostre aquàrium, si et plau, no m’inflis més el cap!
- Deixa’t estar! Conec el Neptú des de fa anys i et dic que el dofí no està gaire fi. Aquesta tarda, després de berenar, li hauríem de péixer el medicament experimental sense que ens veiés ningú. Si passa mai res al Neptú, t’asseguro que la desgràcia es lamentarà molt temps a la nostra ciutat.
- No exageris!
- Fes-me cas. Aquest animal marí és únic en la seva espècie.
- I un be negre!
- Més aviat un dofí blanc amb taques transparents que permeten veure l’interior del seu organisme. Una peculiaritat zoològica realment fascinant.
Així que li van administrar la nova medicina, el Neptú va patir uns efectes secundaris d’allò més colpidors. Va sortir volant pels aires i sort en va tenir que l’aquàrium era a tocar de la costa.
Fa tres anys que...

Buñol viu la setmana gran. El municipi ofereix esta nit una de les especialitats: la música. S’estrena

De la mà de l'amic Eduard Batlle [Bloc], el dijous 1 de juliol vaig poder gaudir d'una visita interactiva al Sincrotró Alba, a Cerdanyola del Vallès.
La visita va ser una magnífica oportunitat per visualitzar la
instal·lació científica i de recerca més important del sud d’Europa.
Aquest centre fa les funcions d’un microscopi gegant, que permet veure
partícules més petites que una molècula, gairebé invisible. El
sincrotró és de tercera generació, té 7 línies experimentals aprovades,
2 de pendents i 4 de futur que s’activaran quan el sincrotró es posi en
marxa en els propers mesos. La investigació pública serà qui
l’utilitzarà, encara que l’objectiu de futur és anar incorporant les
empreses privades, especialment, les que investiguen en l’àmbit
farmacèutic. Durant la visita va ser un luxe tenir Ramon Pascual [info],
president del Sincrotró Alba, com a guia i conferenciant i l'acompanyament de molts dels amics que ens veiem als sopars tertúlia.

Els tamarells i les ulleres de mirar el món per un forat