EMBOSTA DE RECORDS

• bielmamengual
• enllaç permanent
• dissabte, 3 d'abril de 2010 | 22:02h

Ara, de bell nou, entre el renou dels aparells digitals més moderns i sofisticats, més perfeccionats, que llegien tot el seu cos gelat —els batecs, les electricitats, els tremolors, les arrítmies, els sacsejos, els alens, les angoixes, els carntrèmols, les voluntats, l'inconscient i les secrecions—, dins aquella sala plena de llits separats per cortines blanques, el seu cos recordava la calor forta del sol d'estiu a Salern, el seus nervis recordaven l'olor dels romanins cremats de la garriga de la Coma, les seves orelles recordaven el xasss, xasss, xasss, de les ones al caló de les Arreveixinades, els seus ulls recordaven la tintura blavosa plena de tenasses verdes del mar adolescent, i tot allò havia germinat en alguna part de les seves entranyes i li donava una força desconeguda que li corria per tota la pell i l'omplia amb les calideses més insospitades dins aquella caverna tecnològica en què només regnaven els aparells de supervivència que no eren capaços de escriure en els seus nombres i etiquetes ni una olor, ni un sentiment, ni una idea d'aquella sensorialitat alimentícia que ell anomenava la vida vertadera.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article