Cercador per data

Cercador per data

« Abril 2010 »
dl dt dc dj dv ds dg
   1234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930    

Una paella que ha esperat sis anys

Llarga taula a ca Vicent i Rosa. Molts amics celebrant la paella de Vicent, que fa sis anys en va fer una que no va quedar massa catòlica i avui s'ha atrevit a fer-ne una altra. Una de llargament aplaudida i assaborida. Riem de bona gana en un migdia de dissabte que convida a la celebració. De l'amistat. Els xiquets mengen amb gana i els majors més encara. Xerrem i ens dediquem a pelar a tot qui s'ho mereix. Vicent s'ho mira satisfet. Ha estat sis anys pensant-s'ho. I tots li fem saber que ha pagat la pena. Repetirem...

SERRALLONGA CANTA "LA CANÇÓ DE L'HOME"

Foto: Amb amics d'Arenys i de Llavaneres. Temps era temps i teníem, encara, la mà estesa al nostre davant.

Avui, una cançó de les primeres que vaig fer. Ara no recordo de qui vaig prendre la lletra. la vaig cantar moltes vegades. Un crit de jovenesa. Creia i crec en l'home. Com després sempre he cregut en l'home... malgrat les maltempsades, malgrat que una part de l'especie humana, a voltes, dóna pocs motius de goig. Però hi ha moltes persones que encara lluiten per un mon millor, que, calladament i pausada, tenen coratge per creure que hi ha demà.
Oh! i tant que hi ha demà!! I  també hi ha present. Un present per a treballar per a  un futur més joiós!.  

Si la voleu escoltar, cliqueu


Escrit al mur amb esprai









Alguna cosa
em separa de tu
amb la mateixa força
amb què tu m'atraus.

I no sé on dimonis rau,
ni quin dimoni la invoca...


La taca d'oli es va estenent: JUSTO MOLINERO entrevista ALFONS LOPEZ TENA! Impressionant!



(segueix...)

EMBOSTA DE RECORDS

Ara, de bell nou, entre el renou dels aparells digitals més moderns i sofisticats, més perfeccionats, que llegien tot el seu cos gelat —els batecs, les electricitats, els tremolors, les arrítmies, els sacsejos, els alens, les angoixes, els carntrèmols, les voluntats, l'inconscient i les secrecions—, dins aquella sala plena de llits separats per cortines blanques, el seu cos recordava la calor forta del sol d'estiu a Salern, el seus nervis recordaven l'olor dels romanins cremats de la garriga de la Coma, les seves orelles recordaven el xasss, xasss, xasss, de les ones al caló de les Arreveixinades, els seus ulls recordaven la tintura blavosa plena de tenasses verdes del mar adolescent, i tot allò havia germinat en alguna part de les seves entranyes i li donava una força desconeguda que li corria per tota la pell i l'omplia amb les calideses més insospitades dins aquella caverna tecnològica en què només regnaven els aparells de supervivència que no eren capaços de escriure en els seus nombres i etiquetes ni una olor, ni un sentiment, ni una idea d'aquella sensorialitat alimentícia que ell anomenava la vida vertadera.

El forat negre ... són 13 , 14!


Dues noves morts. Dues dones assassinades pels seus companys. Una setmana tràgica. Cinc històries de dones amb un final violent.
La setmana començà i acaba amb l'espant, l'horror d'una malaltia social sense guariment.
El forat negre és avui encara més negre. Condol, amargor i ràbia impotent i denúncia tronant.  

iPad? No, gràcies!

Dóna una certa tristesa veure com, una vegada més, Vilaweb serveix de suport publicitari per Apple, contravenint gairebé tots els seus esquemes habituals de funcionament. Parle a nivell periodístic (cosa que segurament seria discutible) però també quant a la dignitat de la nostra llengua i cultura.

El flamant iPad és un dispositiu que ni està ni estarà mai en català. Apple té un llarg historial de menyspreu del català però, el meÅ› greu és que no només no fa cap versió que no siga en les quatre llengües de sempre sinó que, a més, no reconeix el treball dels qui fan traduccions desinteresades. En altres paraules, si voleu catalanitzar el vostre iPad haureu de cometre un delicte.

A sobre, hi ha el problema de les greus restriccions dels drets dels usuaris que suposa l'ús del DRM. Traduisc ara el text de la campanya iPad is bad for freedom, de la Free Software Fundation, on podeu demanar a Apple de canviar la seva política:

iPad posa en perill els nostres drets

Sr Jobs,

El DRM li donarà a Apple i als seus socis corporatius el poder de desactivar característiques, bloquejar productes de la competència (especialment programari lliure), censurar notícies, i fins i tot esborrar llibres, vídeos, o notícies dels ordinadors dels usuaris sense avís, usant la connexió de xarxa "always on" del dispositiu.

Aquest any passat, hem vist com la tecnologia que utilitzaven defensors dels drets humans i la democràcia es va tornar en la seva contra. Fent un ordinador en la qual cada aplicació està sota control total i centralitzat, Apple està posant en perill la llibertat per tal d'augmentar els seus beneficis.

Apple pot dir que no abusarà d'aquest poder, però el seu historial de rebuigs i eliminacions a la App Store no ens donen cap raó per creure en ells. L'ús sense precedents de DRM en iPad per controlar totes les capacitats d'un ordinador d'ús general és un perillós pas enrere per a la computació i distribució de mitjans. Demanem que Apple elimini tot el DRM dels seus dispositius.

A banda de tot això, per si us interessa, també hi ha raons tècniques de pes per no gastar un iPad. Estan molt ben explicades a 16 Reasons the iPad Sucks i a 8 Things That Suck About the iPad

[Actualització]

Vilaweb: El català, llengua oficial del nou sistema operatiu de l'iPhone i de l'iPad d'Apple

La sorprenent noticia ha agafat a tots per sorpresa i és de justícia reproduir-la aquí, cosa que no invalida la gran majoria del que comentava en aquest post. Tot i així, pense que hagués calgut esperar l'anunci oficial d'Apple.

Amb Santiago Dexeus

Avui la premsa publica que definitivament Santiago Dexeus i Trias de Bes (Barcelona, 1935) ha perdut el litigi que l'enfrontava als membres de la fundació que porta el nom de la seva família i n'ha estat foragitat.

Les formes segueixen sent importants

Com deia uns mesos i apunts enrere, les formes, també són importants, en política. Llavors em feia ressò de l'intent del grup de l'esquerra independentista, MDT, de muntar una candidatura a les autonòmiques catalunyeses, passant per alt -i sobretot, per baix- els acords de la darrera assemblea general de la CUP on es va apostar per prioritzar les municipals del 2011 com a via per enfortir la CUP i per anar dibuixant el projecte polític nacional de l'organització. L'MDT sempre ha estat un dels principals avaladors de la CUP, i quan aquesta es plantejava el debat sobre presentar-se a les autonòmiques, l'MDT estava amatent a qualsevol matís que portés a pensar que l'opció de no presentar-s'hi tingués cap possibilitat de ser majoritària, reclamant respecte -gairebé sota amença d'excomunió- per la decisió de l'assemblea general, convençuts com estaven que ho tenien tot controlat. No va ser així i llavors l'acord de l'assemblea general deixà de ser d'obligat acompliment i es van plantejar de tirar pel dret. Semblava que l'aposta no funcionaria, però es veu que l'han ressucitada, posseïdors de l'única veritat com estan, i segons darreres informacions -que desitjaria que no fossin veritat- la cosa es torna a moure i a anar endavant.

(Continua)

Per l'Educació, Consulta Popular JA!

Sabem que la Conselleria farà tot el possible per tal que la consulta popular, programada per al 6 de maig, a l'Ensenyament Públic del PV, no es duga a cap. Ho sabem. No sé a què tenen por. Si tan bé estem en tot... per què no ens deixen que ho manifestem el dia 6 de maig. Ací teniu la informació d'aquesta consulta popular. Com que el vot és secret no el manifestaré ací. Però sí vull exercir el meu dret a dir què em sembla l'educació pública del meu País. 
Us deixe un editorial de Levante-EMV sobre Educació. Interessant (per anar fent boca). 

Por una educación con el esfuerzo y el mérito como grandes pilares (Levante-EMV) 

"Hace bien poco, cualquier progenitor reaccionaba ante una cartilla con unos cuantos suspensos buscando responsabilidades por el fracaso en su hijo, y le conminaba a un mayor esfuerzo. Ahora cada vez se dan más casos en los que la mirada inquisitiva se vuelve hacia el profesor, como si la culpa de que el saber no arraigue hasta en el más improductivo discente fuera únicamente suya.


Estamos pagando la factura de una sociedad permisiva que abomina prohibir, de una cultura educativa en la que ha prevalecido durante demasiado tiempo el igualitarismo ramplón frente al esfuerzo. Estamos hoy en pleno debate sobre la necesidad de un pacto por la enseñanza en España. El ministro de Educación, Ángel Gabilondo, ha sido tremendamente sincero al diagnosticar lo que está ocurriendo. Al hilo de los dimes y diretes que se producen estos días en la búsqueda de acuerdos entre los dos grandes partidos nacionales, afirmó Gabilondo que garantizar que no haya diferencias en las aulas «no es incompatible con premiar los buenos rendimientos. No hay que plantearlo como si hubiera que optar entre el camino de la equidad y el de la excelencia porque así acabaremos haciendo procesos de igualar por lo bajo, y nunca podremos mejorar seria y rigurosamente. Éste es el gran error ».

Cada ministro ha tenido la tentación de hacer una ley de Educación, sometiendo el sector a un perpetuo carrusel de cambios que no siembran más que el perenne desconcierto. Ciertamente, de tanto buscar nivelaciones a la baja se ha acabado por devaluar el sistema en todos sus órdenes, desde la propia figura del profesor, cada vez más desprestigiada, a la capacidad intelectual del alumno, cada trimestre probada con menos exigencia. Confundir cualquier mínimo requisito de rendimiento con una prueba de desigualdad o segregación es pernicioso y muestra hasta qué punto la discusión está sesgada y asentada sobre principios maniqueos.
El «Panorama de la educación 2009» de la OCDE señala que el gran agujero educativo español es la enseñanza intermedia. Hay bastantes titulados superiores, incluso más que la media europea, pero también una gran masa, casi la mitad de la población, sin estudios más allá de los obligatorios. 

Elevando la vista más allá de las estadisticas con las que intentan salvar la cara los gobernantes, el sisttema padece de desaliento y conduce a frstraciones en el conjunto de la enseñanza española. La excelencia no se alcanza por intensificar el tiempo de clase o por aumentar el dinero para colegios, sino con los métodos que se apliquen. Lo importante no es cuánto se gasta, sino cómo.
Combatir el fracaso escolar no significa levantar la mano para aprobar más, como algunas veces sugieren los inspectores a los profesores asturianos para cumplir con las ratios. Eso es autoengaño. Finlandia, el paradigma en estas cuestiones por sus extraordinarios resultados, es de los países con menos horas lectivas. En cambio, está entre los que más consideración social y solvencia profesional otorga a sus maestros.

Tener una enseñanza moderna no equivale a llenar las clases de ordenadores y pizarras digitales. El mundo ha cambiado a una velocidad de vértigo. No lo ha hecho en igual medida la docencia, ni la capacitación que se exige y que se ofrece a los docentes. Si, como sostienen algunos pedagogos, los alumnos aprenden hoy más fuera de las aulas que dentro es porque el modelo no responde a sus necesidades. Precisamos una revolución educativa, una reforma profunda de la organización escolar y de sus modos. Ahora que el PP y el PSOE parecen decididos a llegar a acuerdos en esta materia es la hora de afrontarla.
El cambio sólo llegará cuando el mérito y el trabajo vuelvan a ser los pilares sobre los que se asiente la enseñanza. La autoridad del profesor, tan mentada estos días a cuenta de la indisciplina en las aulas, no es la voluntad de unos que se impone a otros por la fuerza. La verdadera autoridad educativa es el respeto que se conquista por el conocimiento, por el respeto y la admiración. Recuperarlos es tanto como restaurar el prestigio de la escuela. Y ésa es tarea de todos, empezando, claro que sí, por los padres."

PD: Sobre aquesta consulta popular de què en parlarem més vegades podreu trobar informació en aquest enllaç. 

 

Paginador

Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor

Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Josepmiquel Servià

Josepmiquel Servià: NOTES I POEMES D?UN OUTSIDER

Josepmiquel Servià

CATALÀ DE L'ANY!

Ricard Garcia

Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

Retallar el futur

Victòria

El pèndol de petites oscil·lacions

Victòria

Els tamarells i les ulleres de mirar el món per un forat

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.