A vegades pens que allò que sabem de nosaltres mateixos no ens dóna més seguretat, i que la informació psicològica sobre la nostra ànima, que amb els temps augmenta encara que no vulguem, no ens ajuda massa. Els nostres recursos són limitats. El món exterior es converteix en un escenari del camí personal, i no es veu afectat per la nostra mirada: talment un paisatge que evoluciona independentment de cadascú de nosaltres. De tant en tant parlam amb algú, ens despertam amb el desig de trobar alguna resposta a les preguntes, però arriba el dia en què sabem amb total certesa que no hi ha cap resposta definitiva, i molts de pics ni tan sols podem arribar a copsar un esborrany que ens solucioni un petit interrogant. La lluita per sebre (que és la lluita per viure) és un esforç que no té premi, i aquest és possiblement el sentit de l’ètica personal.