EL GARROT DEL MESTRE

• jmateuimarti
• enllaç permanent
• dimecres, 3 de març de 2010 | 11:57h

El mestre de quan tenia deu anys era un malcarat mutilat de la Guerra, dels que donava tandes de garrot per qualsevol insignificança. Parlava un castellà rudimentari i agallegat, i no volia sentir a parlar en mallorquí, que era bàrbar i vulgar. Ha somniat amb ell, anit, no recorda què exactament però res de bo, segur, perquè d’aquell monstre àvid de carn de criatura no en té cap record que no plori de pena o de terror. I un cop més retorna la memòria d’en Sínia, en Pere, i la vexació que sofrí d’aquell fill de la gran puta. A en Sínia el sorprengué l’amo d’un taronger amb una ambosta de les mandarines més dolces de la Vila, a parer de tothom. És clar que no l’agafà i el molt brètol, enlloc de no aturar fins a ser ben lluny de l’hort, féu befa de l’amo i de la seva dificultosa represa.  L’amo, més ofès per la befa d’en Sínia que pel furt, no tingué altre pensament que contar la feta al mestre i no a son pare.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article