Nota: Col·laboració a la revista Barret Picat.
Ironitza Frank McCourt que els irlandesos excel•leixen en dues activitats: beure i barallar-se. Molts anys abans de llegir aquests comentaris en les memòries del desaparegut professor i autor de Les cendres d’Àngela, vaig comprovar la primera de les virtuts amb l’Stephen, un friendly catòlic de Derry. Tot i això, podríem haver començat per la segona, perquè aquest bon amic va irrompre a l’habitació que ocupava mentre em recuperava de les vint-i-quatre hores d’autobús, tren i autostop que m’havien dut a un petit poble de Valònia, entre Lieja i Namur. No feia ni una hora que dormia quan el meu improvisat company de cambra, amb un accent difícil de desencriptar, em suggerí d’anar a fer una pinta. En el meu estat catatònic li hauria etzibat una guitza. Per deferència i confusió mental vaig decidir seguir-lo. Ni ell ni jo coneixíem la modesta geografia del poble amb aspecte d’avorrit, tot i que molt ràpidament vaig descobrir que el seu olfacte filoalcohòlic ens portaria vers la taverna més llardosa i la gent més singular i mal vista de la regió.

A la Canonja, ens quedem a passar la nit després de l'assemblea