Decepció

• pereto
• enllaç permanent
• dimecres, 3 de març de 2010 | 08:00h

Ara que ja sabem que el proper rector de la Universitat de València no serà el millor dels possibles, em pregunte cap a on va la institució acadèmica valenciana per excel·lència. Estic segur que hem comès errors en la campanya, potser hem sobreestimat la racionalitat d'alguns sectors de l'electorat, potser hem subestimat el seu immobilisme, potser no ens hem volgut assabentar a temps de la deriva ideològica de la primera universitat del país, en particular, el vot de gènere irreflexiu o la preeminència del màrqueting sobre el missatge. Burlar-se del Claustre tampoc no sembla passar factura.
En tot cas, en aquests moments de boira mental, per les hores mal dormides, tinc en el cap l'esforç, el sacrifici, l'autoexigència, l'originalitat de les persones que han acompanyat els darrers mesos al Toni Furió. I el model d'universitat que tot això representa, que és també el meu. Tant de bo el camí que encetem el dia 10 tinga retorn i no signifique que la Universitat de València es mimetitze amb el paisatge desolador valencià i perga per sempre més el seu paper de referent cultural i crític.

Nota afegida el 7 de març: atès l'enorme èxit que ha assolit aquest apunt els darrers dies, només es publicaran els comentaris signats pels autors, no els anònims.

• Comentaris: 9
• Vull llegir la resta de l'article