Dins
el plaer de la distància marina, com una frontera blavissa d’acer inoxidable
que em separa abismal de la terra encimentada, puc veure molt enfora, molt, el
meu poble d’Alcoriu amb la claredat d’un lepidopteròleg que mira al microscopi
les escates de les ales d’un papalló.
Me'n vaig a la Setmana del Llibre en Català de Palma per pegar una aferrada pel coll a en Jaume Adrover.
Amb ell he après tantes de coses!
ALEGRIA I JOIA PER UN HOME BO I DE PARAULA, DE LA PARAULA!
——————————————————————
De retorn del fester, de la festassa tota plena d'històrics i no imputats com ha dit en Toni Serra.
Quina alegria repassar la seva biografia per amics delicats i lluitadors que han contat i cantat les seves aventures de Jaume Adrover els temps difícils d'aquell franquisme que per aquí sembla que encara no ha desaparegut.
En temps grisos i oiosos de franquisme seixantí, sense atur fins avui, va fer de director de teatre, de vivificador cultural, de creadors d'aules de novel·la, de poesia i de teatre clausurades per la policia, connexió illenca amb tota casta d'artistes, escriptors i intel·lectuals, impulsor d'un festival de teatre internacional, oxigenador d'una societat podrida, creador de planters de contactes, distribuidor de la cultura del llibre, un home crític, sedassador, lúcid i coratjós. Multiplicaria els qualificatius però crec que aquests donen abastament l'escorç d'un humà al qual sempre estaré agraït. Jaume Adrover encara fa de Palma una ciutat més habitable i a nosaltres més bons i més coratjosos.
Amb l'amiga Carme Nadal hem fet el viatge d'anada i tornada de ca meva i hem rememorat tantes dde coses que podria omplir tres fulls: dos aventurers dins les autopistes del Jaume Mates en temps de penúria i de malevolença, dos riallers i trinxeraires. Gràcies, Carme, per la teva energia!