Em sembla que no nevarà. Porte hores esperant els flocs de neu que no arriben i una jugesca que havíem fet a la redacció em sembla que la guanyaré. No nevarà. Però fa fred.

Aquests dies hem parlat molt de fred i de nevades i he recordat la que em va impressionar més en la meua vida. La primer volta que vaig eixir com a periodista a l'estranger va ser per a fer el seguiment de les eleccions soviètiques del 1989, em sembla. Jo era molt impressionable aleshores, però la veritat és que passaven coses que impressionaven.

Una relacionada amb la neu. Quan ens vam instal·lar finalment a l'hotel, després de passar tot de sensacions noves per a mi, es va posar a nevar. Com no ho havia vist mai. I va arribar un instant que la finestra de l'habitació tenia una ratlla negra, fosca, rere la qual hi havia la neu. Mitja finestra més o menys tenia llum i l'altra mitja era literalment fosca com de nit, un maremàgnum de neu que em va deixar amb la boca oberta.

I no vos explique ja quan vaig eixir al carrer. Allò era per a morir-se...